Download

Miquel Bauza Yago Suarez 2023-24 Roma

  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    En el 753 a.C es va crea la capital de italia i estaba molt bé ubicaba perque era un lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva, no hereditària
    El rei es la persona mes poderosa que dirijia:
    - Administrava justícia
    - Manava l’exèrcit

    - Era summe sacerdot
    Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc.
    Varen ser:
    Ròmul 753-717 aC Numa Pompili 717-672 aC Tul·li Hostili 672-640 aC Ancus Marci 640-616 aC Tarquini I 616-578 aC Servi Tul·li 578-534 aC Tarquini II el Superb 534-509 aC
  • 752 BCE

    diversos pobles a la Península Itàlica

    diversos pobles a la Península Itàlica
    • llatins: al Laci (centre)
    • Etruscs: centre i nord
    • Grecs: al sud i Sicília
    • Cartaginesos: Sardenya i Sicília
  • 743 BCE

    La religió romana.

    La religió romana.
    La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.
    Els déus romans.
    - Creences pròpies 🡪 culte dirigit pel pare de família:
    - Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura 🡪 boscs sagrats (luci)
    - Lares: Genis protectors de la llar 🡪 petits altars a les cases (larari)
    - Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
    - Manes: Culte als avantpassats de la família.
    - Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega
  • 510 BCE

    Els ciutadans: la luita per la igualtat

    Els ciutadans: la luita per la igualtat
    Els patricis van fer un govern aristocratic i nomes ells podian accedi als càrrecs polítics i els plebeus es queixaven perque havien de pagar impostos i tenian de anar a l'exèrcit però no podien participar en càrrecs polítics.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    Divisió del poder en 3 institucions:
    Comicis:Els ciudadans feen una reunio per elejir els magistrals, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
    - Comicis Curiats
    - Comicis Tribunats
    - Comicis Centuriats
  • 500 BCE

    L’expansió de Roma

    L’expansió de Roma
    Expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
  • 264 BCE

    guerres púniques

    guerres púniques
    Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • 238 BCE

    Les guerres entre Roma i Cartago.

    Les guerres entre Roma i Cartago.
    238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
  • 218 BCE

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.
    • 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • 218 BCE

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.l

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.l
    218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • 202 BCE

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.ll

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.ll
    202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
  • 154 BCE

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.III

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.III
    154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
  • 133 BCE

    La conquesta romana de la Península Ibèrica. lV

    La conquesta romana de la Península Ibèrica. lV
    133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
  • 123 BCE

    La conquesta romana de les Balears

    La conquesta romana de les Balears
    • Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
    • Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç.
  • 29 BCE

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.V

    La conquesta romana de la Península Ibèrica.V
    • 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial
  • 27

    L’aparició del cristianisme.

    L’aparició del cristianisme.
    Sigle l d.C a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals: Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
  • 146

    Expansió pel Mediterrani Oriental

    Expansió pel Mediterrani Oriental
    Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
  • 300

    La fi de l'Imperi d'Occident

    La fi de l'Imperi d'Occident
    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
  • 313

    l’emperador Constantí

    l’emperador Constantí
    Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió
  • 379

    l’emperador Teodosi

    l’emperador Teodosi
    Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
    • El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
    • Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.
  • 476

    La destitució del darrer emperador

    La destitució del darrer emperador
    Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa.