-
El Romanticisme
Els origens del Romanticisme es troben a l'Alemanya de finals del segle XVII.
Tenim el romanticisme conservador- la recuperació de la història de les cultures europees minioritzades.
Hi una altra tendència coneguda com a romanticisme liberal, que contribuí a assentar la ideologia de l'estat liberal burgés -
El teatre culte i popular
Els sainets són peces teatrals que representaben els entreactes o final d'altres representaciones fetes, normalment en castellà.
Variants:
-Sainets paròdics
-Quadre de costums
-Sainet còmic -
El teatre culte i popular: Eduard Escalante
Eduard Escalante és la figura més important del teatre valencià del segle XIX. Feia servir la llengua habitual del carrer i va aprofitar els dialectalismes i els coloquialismes per a crear efectes còmics. -
La poesía de la Renaixença: Teodor Llorente
Teodor Llorente estudià Dret a la universitat de València.
Llorente començà a escriure els primers versos en valencià.
La majoria de les publicacions en valencià eren de tipus satíric, en canvi, la llengua emprada per Lloorente seguia un plantejament més culte. -
La poesia de la Renaixeça: Constantí Llombart
La ideologia republicana de Constantí el va portar a participar activament en la vida política.
Llombartí coincidí a la ciutat de València amb altres intel·lectuals amb el que compartí l'afició de lla poessia festiva i caricaturesca. -
Modernisme
En l'ambit cultural i artístic, el moviment modernista presenta dues tendències.
L'objectiu principal de l'artista modernista es l'art total.
Durant el modernisme la narrativa viu un moment d'expansió en què trobem tres tendències.
-Novel·la rural
-Novel·la decadentista
-Novel·la costumista -
Segle XX. Característiques generales i particulars.
En el teatre es podien trobar peces híbrides que conjugaben diverses tendències com el Modernisme, realisme o naturalisme.
El Noucentrisme tindrà escassa presència, les avantguardes haurien tingut una presència important de no ser per la Guerra Civil. -
Poesia modernista i el Noucentrisme.
Els poetes seguien els corrents europeus: simbolisme, decadisme o pernassianisme.
L'autor més destacat d'aquesta època fou Joan Maragall.
Entre els autors valencians, encara sota la influència del pairalisme. -
Carles Salvador.
Fou un poeta i gramàtic valencià. Fou també important la seva prosa, tant la narrativa com els assaigs. -
Vicent Andrés Estellés
Va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. -
Enric Valor
Fou un narrador i gramàtic valencià. Va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de l'estandardització i normativització del valencià. -
Joan Fuster
Fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. -
Text actual: text i espectacle.
Existien al voltant de cent cinquanta agrupacions no comercials que desitjaven aproximar-se als públics populars.
El text dramàtic deixa de ser l'element central, mentre que l'espai es considera un integrant dins de l'obra i l'escenografia es concep amb elements audiovisuals.