-
Model de Dalton
John Dalton va representar l'àtom com una esfera massisa i lissa. Segons aquest model, l'àtom és indestructible i no té càrrega elèctrica. -
Model de Thomson
Mitjançant els seus experiments amb rajos catòdics, Joseph Thomson va establir que l'àtom era divisible. Va descobrir, en diferents àtoms, la presència d'una mateixa partícula, més petita i amb càrrega elèctrica negativa, l'electró. Per explicar aquests resultats, va proposar el model del «púding de panses»
en el qual els electrons es troben repartits dins d'una esfera massissa amb càrrega elèctrica positiva -
Model de Rutherford
Hans Geiger i Ernest Marsden, sota la direcció d'Ernest
Rutherford, van bombardejar una làmina d'or amb partícules minúscules de càrrega positiva. Van observar que, en lloc de travessar la làmina, n'hi havia que es desviaven. Aquests resultats van conduir a un nou model en el qual l'àtom consta d'un nucli on s'hi concentra la càrrega positiva i una escorça pràcticament buida per on es mouen els electrons. -
Model de Bohr
Niels Bohr, deixeble de Rutherford, va desenvolupar el seu propi model aplicant certes idees de la física quàntica. Així, va establir un model segons el qual els electrons es mouen al voltant del nucli, però només per unes òrbites determinades, ales quals corresponen uns nivells d'energia. En aquest model, els electrons només poden canviar d'òrbita si reben energia o la perden, per radiació. -
Model Actual
El descobriment de noves partícules i el desenvolupament de la física quàntica van portar al model actual: el nucli conté protons —amb càrrega positiva—i neutrons —sense càrrega:
mentre que l'escorça electrònica està formada per electrons —amb càrrega negativa— en moviment. No es pot determinar la posició exacta d'un electró, només es pot calcular la probabilitat que es trobi en un orbital