-
Period: to
Regnat de Carles IV
Va accedir el tron poc abans de la Revolució Francesa.
Espanya va declarar la guerra a França i va envair el Roselló des de Catalunya.
Manuel Godoy, primer ministre de Carles IV, va aliar-se amb Napoleó per enforntar-se amb Anglaterra. -
Invasió napoleònica
Es va iniciar a 1807, al declarar França i Espanya la guerra a Portugal.
Es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim.
Napoleó va aconseguir que Carles IV i Ferran VII abdiquesin en el seu germà Josep Bonaparte (abdicacions de Baiona).
Josep I, va emprendre algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols anomenats afrancesats. -
Motí d'Aranjuez
La presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran contra el seu pare, Carles IV, van provocar el popular Motí d'Aranjuez. En va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII. -
Period: to
Guerra del Francès
Conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès.
Fet que el tron espanyol estigués ocupat per un germà de Napoleó Bonaparte.
Les seves fases van ser:
-Resistència popular: es van formar guerrilles.
-Ofensiva francesa: Napoleó va ocupar Espanya.
-Victòries angloespanyoles: l'excèrcit britànic va vèncer els francesos a Arapiles.
Napoleó va reconèixer la seva derrota, i va retirar les tropes d'Espanya mitjançant el tractat de Valençay. -
Period: to
La Independència de l'Amèrica Hispana
La crisi de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb l'independència de les colònies a Amèrica.
Les seves causes van ser: la difusió dels principis de llibertat i igualtat de la Revolució Francesa, el descontentament de la burgesia amb les càrregues fiscals i el monopoli sobre el comerç a Espanya, l'acaparament dels càrrecs de l'administració colonial pels espanyols peninsulars i la feblesa de la monarquia espanyola.
1a fase 1808-1814. Fre d'autogovern.
2a fase 1816-1826. Espanya sense colònies. -
Primera constitució espanyola
Constitució de Cadis, coneguda com "la Pepa".
Establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí.
Va ser la primera constitució propiament espanyola ja que l'estatut de Baiona de 1808 no va deixar ser una "Carta otorgada" marcada pel segell napoleònic. -
Period: to
Sexxeni Absolutista
Ferran VII va tornar a Espanya el 1814, després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes, va derogar la Constitució de 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts.
Per forçar el rei a acatar la Constitució, els liberals van portar a terme diversos pronunciaments que van fracassar. -
Period: to
Trienni Liberal
Es va iniciar amb la sublevació militar de Rafael del Riego per restablir la Constitució del 1812.
Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats.
Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa.
L'any 1823, la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un excèrcit, per tornar a instaurar l'absolutisme. -
Period: to
Dècada Ominosa
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme.
La guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la Hisenda en bancarrota.
Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la qual els privilegiats paguessin impostos.
El naixament d'Isabel al 1830, va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica impedia a les dones regnar. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Va experimentar un període de transició fins un sistema polític liberal.
La victòria dels isabelins va implantar una monarquia constitucional. Es reconeixien els drets individuals, s'establia la divisió de poders i procurava de garantitzar un sistema polític equilibrat i participatiu. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Es van posar en joc dos models d'Estat:
-l'absolutista, defensat pels carlins
-el liberal, defensat pels isabelins -
Period: to
El Carlisme
"Déu, pàtria, rei i furs" era el lema del carlisme, defensava l'origen diví i el poder absolut del rei, la presència activa de l'Església i el manteniment dels furs.
La reivindicació foral explica que el carlisme va tenir força al País Basc, Navarra i Catalunya, els carlins defensaven el restabliment dels furs i les institucions tradicionals, un sistema fiscal propi i l'exempció del sistema de reclutament militar obligatori. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Als primers temps de regència, Maria Cristina va buscar el suport dels liberals moderats, que van emprendre tímides reformes.
El líder dels progressistes Juan Álvarez Mendizábal, va iniciar l'abolició de l'Antic Règim: reforma fiscal. Es van suprimir els delmes, els privilegis de la Mesta, les duanes interiors i els gremis.
Una nova Constitució 1837, de caràcter progressista va reconèixer la sobirania nacional i la divisió de poders. -
Govern liberal moderat
Quan Ferran VII va morir al 1833, els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer a Isabel i van apostar per Carles Maria Isidre.
Maria Crsitina de Borbó, que exercia la regència en nom de la seva filla, va buscar suport dels liberals isabelins per preservar el tron d'Isabel. -
Period: to
Regència del general Espartero
Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero.
Van tenir lloc 4 eleccions, al 1840, 1841 i 1843.
El 9 de juliol de 1841 s'aproba una nova llei arancelaria, que flexibilitza el sistema comercial.
A causa d'una forta oposició pel tarannà autoritari del nou regent, van decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II que va ser proclamada reina. -
Period: to
Dècada Moderada
L'arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez.
Les noves corts van proclamar una Constitució moderada (1845) que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona.
Diverses mesures van ajudar a consolidar un sistema polític de caràcter moderat i centralista. Es va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal, es va elaborar un Codi penal i es va crear la Guàrdia Civil (1844). -
Period: to
Segona Guerra Carlina
Es degué a l'intent de casar a Isabel II amb el pretenent carlista Carles Lluís de Borbó.
Va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí, el comte de Montemolín. -
Period: to
Bienni Progressista
El general O'Donnell va encapçalar una revolta contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro (1854), on es van formar juntes revolucionàries.
Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes.
Les Corts van redactar una nova Constitució (1955), que no es va arribar a aprobar, i el govern va fer tres lleis:
-Una nova Desamortització de Madoz.
-Una llei de ferrocarrils i mines. -
Period: to
Unió Liberal
Partir de caràcter centrista.
Des del 1856 unionistes i moderats es van alternar en el poder, mentre que els progressistes en van quedar marginats.
En aquests anys es va impulsar una política exterior colonialista, que es va concretar en les campanyes militars del Marroc i Indoxina.
Van néixer nous grups, com els demòcrates, defensaven el sufragi universal masculí, i els republicans. -
Govern Provisional
La seva missió era democratitzar el sistema polític. Es van convocar unes Corts que van redactar una Constitució de caràcter democràtic, que va ser aprobada al 1869.
En aquesta Constitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven drets i llibertats.
La Constitució establia la monarquia constitucional com a forma d'Estat, va caldre buscar un nou rei. -
Period: to
Sexenni Democràtic
La crisi de la monarquia isabelina va conduir a la Gloriosa Revolució del 1868, va ser impulsada per progressistes i demòcrates.
Es van formar juntes revolucionàries i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea.
El sexenni sol dividir-se en tres etapes: la primera, el Govern Provisional, la segona, el Regnat d'Amadeu I, i la tercera la Primera República. -
Period: to
Monarquia d'Amadeu I
El nou rei va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal. El seu valedor el general Prim va ser assasinat abans de ser rei.
Amadeu I va tenir el suport de progressistes, unionistes i demòcrates. Va haver de fer front a una forta oposició: els moderats i l'Església es van mantenir lleials als Borbons, els carlins van proclamar rei Carles VII, i els republicans a proclamar la República.
Davant la quantitat de problemes, Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i abandonar el país. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Es va iniciar durant el Sexxeni Revolucionari per la nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II.
Els carlins catalans van aconseguir algunes victòries (Alpens, 1873) i van ocupar diferents ciutats.
L'excèrcit liberal al 1875 va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar un any més al País Basc i Navarra. -
Period: to
Primera República
Amb l'abdicació del rei les Corts van votar la proclamació de la República.
Les eleccions de 1873 les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federals,no es va arribar a aprovar mai.
La República va tenir 4 presidents que no van funcionar.
El gener de 1874 un cop d'Estat liderat per Pavía va dissoldre les Corts i va entregar la presidència del govern espanyol al general Serrano. -
Restauració Borbònica: El sistema Canovista
El general Martinez Campos proclamava a Alfons XII com a rei.
L'ideòleg de la restauració monàrquica va ser Antonio Cánovas del Castillo que aspirava a una monarquia constitucional.
Un dels objectius va ser la pacificació del país, i al 1876 es va posar fi a la guerra carlina.
Per garantir l'estabilitat del nou règim es va proclamar la Constitució de 1876. El text proposava la monarquia constitucional amb sobirania entre les Corts i el rei.
L'excèrcit quedava subordinat al poder civil. -
Bipartidisme
El funcionament polític es basava en l'alternança de dos partits dinàstics: el Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, liberat per Sagasta.
Conservadors i liberals s'alternaven en el poder mitjançant l'anomenat torn pacífic.
Després de la mort del rei l'any 1885, la firma del Pacte d'El Pardo va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de Maria Cristina. L'ascens al poder dels liberals va comportar el sufragi universal masculí el 1890. -
Caciquisme i falsejament electoral
Era un sistema de coerció social, que es produia a les zones rurals, del qual determinades persones podien coaccionar els votants i orientar el seu vot.
Els cacics aconseguien l'elecció del candidat governamental mitjançant tota mena de trampes (tupinada). -
Sorgiment de Nacionalismes
-A Catalunya, la reivindicació de la llengua i la identitat catalanes van donar pas a la creació de partits polítics que defensaven l'organització federal de l'Estat o l'autonomia de Catalunya.
-Al País Basc l'abolició dels furs després de la 3a guerra Carlina va generar moviments de protesta que van aconseguir la creació del Partit Nacionalista Basc.
-A Galicia va sorgir el Rexurdimento, un moviment de caràcter cultural i literari. -
La Crisi de 1898
L'any 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques. Els insurrectes van tenir el suport dels Estats Units.
El 1898 Estats Units va declarar la guerra a Espanya. Va patir una ràpida derrota i la firma del Tractat de París va segellar la independència de Cuba.
El fracàs va provocar en la societat espanyola un estat de frustració i pessimisme. Van néixer moviments regeneracionistes.