-
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals de 1931 a Espanya es van celebrar el 12 d'abril, sent les primeres després de la proclamació de la Segona República el mateix mes. Els partits republicans van obtenir la majoria absoluta en molts ajuntaments de les grans ciutats, com ara Madrid, Barcelona, València, Màlaga i Sevilla. Aquesta victòria va suposar un canvi important en la vida política i social del país. -
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola es va produir el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals en què els partits republicans van obtenir una victòria clara. Aquest esdeveniment va suposar la fi de la monarquia i l'inici d'un nou període de la història d'Espanya. Va ser una etapa de canvis significatius en la vida política i social del país, que va durar fins a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). -
Bienni reformista
El Bienni Reformista va ser un període polític de la Segona República Espanyola, que va durar des del 1931 fins al 1933. Va ser un període de reformes i modernització, liderat pel govern republicà. Es van dur a terme reformes laborals, agràries i educatives, així com l'adopció de lleis per a la protecció social i laboral dels ciutadans. També es van crear institucions per a la cultura i la ciència, però aquestes reformes no van ser ben rebudes per la dreta espanyola, la qual va acabar amb ell. -
Projecte Estatut de Núria
El Projecte Estatut de Núria va ser una proposta de la Generalitat de Catalunya per a la consecució d'un estatut d'autonomia per a Catalunya, durant la Segona República Espanyola. Es va presentar el 1931 i va ser el resultat de les negociacions entre els partits polítics catalans i el govern republicà. L'estatut proposat reconeixia la personalitat de Catalunya com a nació i establia un règim d'autonomia. Però, el projecte no va ser aprovat pel govern espanyol. -
La Constitució del 1931
La Constitució de 1931 va ser aprovada pel Parlament espanyol durant la Segona República. Va ser una Constitució avançada per a l'època, que establia la llibertat de culte, d'expressió, d'associació i de reunió. També reconeixia la igualtat davant la llei, la separació de poders, la creació d'una escola pública laica i la reforma agrària. Va ser una Constitució que va provocar fortes reaccions i va ser derogada durant la Guerra Civil espanyola. -
La “Sanjurjada”
La "Sanjurjada" va ser un intent de cop d'estat militar que va tenir lloc el 10 d'agost de 1932 a Espanya. El general José Sanjurjo, que havia estat destituït pel govern de la Segona República, va liderar una revolta contra el règim democràtic. El cop no va tenir èxit perquè va ser sofocat ràpidament per les forces de seguretat. Sanjurjo va ser detingut i posteriorment empresonat. Aquesta revolta va evidenciar les tensions i inestabilitat política que es vivien durant la Segona República. -
Llei de Reforma Agrària d’Espanya
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya va ser aprovada el 9 de setembre de 1932 durant la Segona República. La llei establia la confiscació de terres a propietaris que superessin un límit i la redistribució a llauradors sense terra. També creava el Institut de Reforma Agrària per gestionar la reforma. La llei va suposar una transformació important per a l'agricultura i la societat espanyoles, però va ser insuficient per a solucionar les desigualtats estructurals. Va ser abolida a la dictadura. -
Estatut de 1932
L'Estatut de 1932 va ser la primera llei fonamental d'autonomia de Catalunya, durant la Segona República Espanyola. Es va aprovar el 9 de setembre de 1932 i reconeixia la personalitat de Catalunya com a nació, establint un règim d'autonomia en què es creava un parlament i un govern propis, amb competències en matèries com la cultura, l'educació i la justícia. També es reconeixia l'ús oficial del català i la creació d'una escola catalana. -
Bienni negre o conservador
El Bienni Negre o Conservador va ser un període polític de la Segona República Espanyola que va tenir lloc entre 1933 i 1935. Durant aquesta etapa, la dreta espanyola va obtenir el poder polític i va dur a terme una sèrie de reformes per a la supressió dels drets socials i polítics dels ciutadans. Es van derogar les lleis laborals, agràries i educatives establertes durant el Bienni Reformista, i es van reprimir les manifestacions i les organitzacions obreres i republicanes. -
Escàndol de Casas Viejas
L'Escàndol de Casas Viejas va tenir lloc a Casas Viejas, Andalusia (Espanya) el 11 de gener de 1933. Les forces de seguretat van intentar reprimir una protesta de camperols anarquistes que reclamaven millores laborals i socials. La situació es va descontrolar i van acabar incendiant la casa del cacic (gran propietari). Els agents van obrir foc i van matar 23 persones, la majoria camperols. -
Creació de la CEDA
La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) va ser creada el 1933 com a coalició política de dretes a Espanya. Es van agrupar diversos partits conservadors i catòlics per a formar una alternativa a la política republicana i socialista del Bienni Reformista. La CEDA va defensar polítiques econòmiques lliures i va proposar la creació d'una república catòlica, però també va generar polèmica per les seves posicions antidemocràtiques i autoritàries. -
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu de la Segona República a Espanya va ser aprovada el 22 de juliol de 1933 per regular les relacions entre propietaris i cultivadors. Establia que els contractes de conreu havien de ser escrits, registrats i especificar la quota del producte per al propietari i el cultivador. També regulava el preu i les condicions laborals. La llei buscava protegir els interessos dels cultivadors i millorar les condicions del sector agrícola. Va ser derogada durant la Guerra Civil. -
Fundació de Falange Española
Falange Española va ser fundada el 29 d'octubre de 1933 a Espanya, com a moviment polític de dreta radical i feixista. El seu fundador, José Antonio Primo de Rivera, va defensar la creació d'un estat autoritari, basat en la unitat, la jerarquia i la disciplina, amb el rechazo als partits polítics tradicionals i a la democràcia liberal. La Falange Española va ser una organització política important durant la Guerra Civil espanyola i va influir en la política espanyola fins a la mort del creador. -
Sufragi femení (eleccions 1933)
El sufragi femení a Espanya es va aconseguir el 1931, amb la proclamació de la Segona República. No obstant, després de la victòria de la dreta en les eleccions de 1933, el govern conservador va anul·lar la llei que concedia el dret a vot a les dones. Aquesta decisió va suposar un important retrocés en la lluita pel reconeixement dels drets de les dones a Espanya, i el sufragi femení no es va restaurar fins a la recuperació de la democràcia després de la mort del dictador Francisco Franco. -
Revolució d’Astúries de 1934
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser un alçament armat que va tenir lloc a la regió d'Astúries, al nord d'Espanya, en resposta al govern conservador de la CEDA i als Fets del Sis d'Octubre. Va ser liderada per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE), i va aconseguir controlar la regió durant diverses setmanes. No obstant, va ser reprimida per les forces militars del govern republicà, amb un saldo de milers de morts i detencions. -
Fets del sis d'octubre
Els Fets del Sis d'Octubre es van produir el 1934 a Espanya, durant el govern de la CEDA. El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va proclamar l'estat català dins la República federal espanyola, en resposta a la suspensió de l'Estatut de 1932 i la creació d'un govern autònom de dretes a Catalunya. Aquesta proclamació va ser acompanyada d'una vaga general, que va ser reprimida per les autoritats republicanes. Companys va ser detingut i condemnat a 30 anys de presó. -
Escàndol de l’estraperlo
L'Escàndol de l'Estraperlo va ser un cas de corrupció que va sacsejar el govern de la República durant la dècada de 1930. El negoci de l'estraperlo, o el comerç il·legal de productes bàsics, estava controlat per una xarxa de traficants que es van beneficiar del racionament durant la Guerra Civil. El cas va implicar molts membres destacats del govern, incloent el ministre de l'Economia, i va contribuir a minar la confiança en la democràcia i les institucions polítiques del país. -
Creació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser creat el 1935 com a organització política revolucionària de l'esquerra marxista a Espanya. El POUM es va definir com a alternativa als partits comunistes i socialdemòcrates de l'època, i va defensar el socialisme revolucionari i l'alliberament nacional dels pobles oprimits. Va jugar un paper important en la Guerra Civil espanyola, però va ser reprimida per les autoritats republicanes. -
El Front Popular
El Front Popular va ser una coalició d'esquerres que es va formar a Espanya el 1936, en vistes a les eleccions generals de febrer. Agrupava partits polítics comunistes, socialistes, republicans i anarquistes, entre altres. La seva victòria electoral va suposar un fort impuls per a les forces progressistes a Espanya, i va ser vista com una esperança per a la defensa de les llibertats democràtiques. La seva existència va contribuir a exacerbar les tensions polítiques i socials del país. -
Assassinat del tinent Castillo i José Calvo Sotelo.
L'assassinat del tinent Castillo i José Calvo Sotelo van ser dos esdeveniments significatius durant la Segona República Espanyola. El 12 de juliol de 1936, el tinent Castillo, líder de l'ala esquerra del PSOE, va ser assassinat per falangistes a Madrid. Això va portar a enfrontaments entre les forces polítiques i militars i va ser un factor clau en l'inici de la Guerra Civil Espanyola. El 13 de juliol, José Calvo Sotelo, líder de la dreta, va ser afusellat per policies republicans.