-
Period: 1000 to 1200
Textos trobadorescos (S.XI-XIII)
Era un poesía lírica, profana (no religiosa), expressava temes universals com l’amor, el lament funebre o l’escarni, es culta (requeria una alta exigencia formal mètrica i estilística).
S'escrivia en llengua artificial provençal (dialecte de l’occità). -
1099
Amor cortès
És una filosofia de l’amor nascuda al Segle XI.
Significa amor pur i s’expressa d’una manera cortesa i cavalleresca.
Té uns esquemes:
- Idealització de la dama
- Personatges
- Actitud de vassallatge
- Sofriment
L’amor cortès s’expressa en el gènere anomenat cançó. -
1143
Guillem de Berguedà (1138-1196)
És Guillem de Berguedà el un dels trobadors més reconeguts i nascuts a Catalunya i un dels poetes catalans amb més personalitat. És el fill de Guillem, vescomte de Berguedà, i de Berenguera, el nostre trobador apareix l'any 1143. -
1162
Guillem de Cabestany(1162-1212)
Guillem de Cabestany va ser un trobador especialment famós per la seva vida literària. -
1200
Les cròniques (XIII - XIV)
Es conserven textos èpics anomenats cançons de gesta.
Característiques generals:
- Les quatre cròniques comparteixen aquests trets:
- El fervor monàrquic i patriòtic
- La seva intencionalitat política
- La voluntat didàctica
- El retrat d’un moment històric
- Trets d’oralitat -
1208
JAUME I (1208-1276)
La seva crònica “LLibre dels feits”.
Narra els seus records personals.
Es caracteritza per una cert intenció didàctica, un llenguatge viu i el providencialisme. -
1232
Ramon Llull (1232-1316)
Primer autor no anònim, va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics. Li interessava arribar a un públic ampli. Creador de llenguatge.
Escriptor prolífic i influent, uns 280 llibres que tracten de temes teològics, didàctics o morals.
Autor que era un filòsof, místic i missioner que se servía de la literatura per a cristianitzar, convertir i educar a la fe cristiana.
Va dedicar la seva vida en convèncer els infidels de l’existència de Déu. -
1250
BERNAT DESCLOT (2na mitat del S.XIII- ?)
Néixer a la segona meitat del segle XIII - es desconeix la seva mort.
No era el seu nom, anava sota un pseudònim.
La seva crònica parla del regnat de Pere II el Gran fill de Jaume I. -
1265
RAMON MUNTANER (1265-1336)
Va escriure la crònica més coneguda.
Ens parla des de el naixement de Jaume I fins a la coronació d’Alfons l Benigne.
Es distingeix per les seves experiències entre els almogàvers.
És el més entusiasta i el menys impercial dels quatre cronistes. -
Period: 1300 to 1400
HUMANISME (S.XIV-S.XV)
Neix a Itàlia, trànsit entre l’edat mitjana i el Renaixement, que mira cap a l'antiguitat per tornar els valors estilístics i ètics.
Nova visió a la humanitat i de la seva situació en el món.
Volien conèixer de primera mà els autors clàssics llatins i grecs
Volien ressusitar els ideals de racionalisme, mesura i crítica que trobaven en els clàssics antics i que els van portar a una literatura culta i refinada.
Nova mentalitat: intenció crítica, racionalisme, to satíric i burlesc. -
1319
PERE EL CERIMONIÓS (1319-1387)
Parla del seu propi regnat i del regnat seu pare.
Escrit per una voluntat de justificació. -
1340
BERNAT METGE (1340/1346 - 1413)
Era funcionari de la Cancelleria Reial, càrrec de secretari de Joan I.
Va ser empresonat, on va escriure la seva obra mestra, Lo somni, poc després de sortir-ne per guanyar-se el favor del nou rei, Martí l’Humà, cosa que va aconseguir. Bernat Metge també és autor de la narració en vers Llibre de Fortuna e Prudència, del poema Sermó.
El conjunt de la seva obra, es mostra com un autor refinat, enamorament culte amb toc de sarcasme. -
1397
AUSIÀS MARCH (1397-1459)
Ausiàs March té la mateixa importància per a la prosa catalana que Ramon Llull per a la prosa. Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençialismes, crea un estilo propi. Ausiàs March es va definir com el pus extrem amador, va veure l'obsessió amorosa com a malaltissa, perquè portava a una falsa idolatria. Rebuig de la idealització el va portar al realisme. -
1397
Cant espiritual
Versos sense rima, l’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l’endugui cap a l’altra vida. -
1398
LO SOMNI (1398)
És la gran obra de l’humanisme català, una de les obres mestres de la literatura catalana medieval. Escrita en primera persona.
Narra una nit a la pressó de la quan s’ha li va aparèixer Joan I que havia mort recentment acompanyat de Orfeu i Tirèsies.
La intenció de Metge és clara: justificar-se davant de Martí l’Humà.
L’obra és interessant per:
- La modernitat i el racionalisme d’algunes idees.
- El culturisme constan.
- El model de prosa que crea -
1400
Obra AUSIASMARCHIANA
Consta de 128 poemes, repartits en cants d’amor, mort, morals i espirituals.
Cants d’amor, els poemes més coneguts de l’autor, va significar una ruptura tant amb l’amor cortés com dolce estil novo. -
Period: 1400 to 1500
EL RENAIXEMENT (S.XV - S.XVI)
Presència de la cultura clàssica grega i Italiana, valors com l’ordre, la serenitat, l’harmonia, la bellesa i la raó.
Antropocèntrica, més centrada en l’ésser humà
Dignificació de les llengües romàniques gramàtica
Sorgeix a itàlia. -
1413
JOANOT MARTORELL (1413/1415-1468)
Martorell no va veure publicada la seva novel.la Tirant lo Blanc, que devia escriure cap a l’edat de cinquanta anys i va ser editada el 1490 per Martí Joan de Galba, un amic seu i considerat coautor de l’obra. Tirant és la novel.la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món pels especialistes.
És important per:
- Novel.la total
- Realisme
- Humor i erotisme
Tirant lo Blanc es converteix en una novel.la versemblant i moderna. -
1490
Tirant lo Blanc
Es pot dividir en diferents parts. Es tracta d’una novel.la de gran extansió i d’una certa complexitat.
- Tirant a Anglaterra (2-97)
- Tirant a Sicília i Rodes (98-114)
- Tirant a l’Imperi grec (115-296)
- Tirant al nord d’Àfrica (297-407):
- Retorn a l’Imperi grec i mort de Tirant (408-487)
Podem deduir dues coses importants: el seu caràcter de novel.la total i el fet pròpi de l’època.
També presenta una barreja de fets històrics i ficció, i la importància al món de les dones. -
1500
RENAIXEMENT EUROPEU (S.XVI)
Importància en l’art:
- Leonardo da Vinci - pintor, arquitecte, científic i escriptor.
- Sandro Botticelli - pintor
- Donatello - escritor
La literatura catalana del Renaixement no trenca amb la tradició medieval, però recupera cànons estètics i models formals del classicisme, Pere Serafí per exemple. -
Period: 1500 to
EL BARROC (S.XVII)
Caraterístiques:
- Consciència de la mort, brevetat de la vida i actitud pesimista i desenganyada.
- Elements contraris: la vida i la mort…
- Artificial forma i conceptual, el contrast i l’exageració -
1510
PERE SERAFÍ (1510-1567)
Va ser conegut amb el sobrenom de lo Grech.
La seva poesia reflecteix influències i corrents que caracteritza el Renaixement:
- Punts contacte amb els trobadors i Ausiàs March i intel.lectuals
- Influit per Petrarca, utilitza formes poètiques renaixentistes = sonet. -
1579
FRANCESC VICENT GARCIA (1579/1582-1623)
És el més cèlebre dels autors d’aquests tres segles.
Conrea poesia, prosa i teatre seguint els models d’autors castellans.
Escrivia poesia artificiosa i elegant
- Sonets lírics
- Faules mitològiques burlesc
- Sàtires violentes contra persones o models literaris
- Comèdia hagiogràfica
La seva obra barroca està relacionat amb el conceptisme.
Vessant amb l’accent humorista groller i elegant. -
LA LITERATURA POPULAR CATALANA (S.XVI-S.XVII-S.XVIII)
Va guanyar importància perquè va mantenir una gran vitalitat en tots els gèneres.
Poesia popular:
Gran varietat de gèneres: nadales, corrandes, goigs… Romanços
Transmetre oralment i cantada
Vers d’art menor, rima assonant, repeticions i faciliten la memorització.
Prosa popular:
Rondalles i llegendes, transmitien oralment.
Teatre popular profà.
Es continua la tradició anomenat sonet, dramàtiques breus que descriuen costums de l’època acompanyada de música i cançons. -
FRANCESC FONTANELLA (1622-1701)
Dues etapes:
La primera:
- Participar en festes cortesanes
- Va escriure poesies amoroses i Frívoles amb diferents pseudònims
- La burla, ironia i humor va fer que el relacionessin amb el culteranisme
Segona etapa:
- Acompanya el seu germà exiliat a Perpinyà. Després de la mort de la segona dona va dedicar a escriure poesia religiosa de penediment.
- Obra més coneguda = Lo desengany -
BARROC CATALÀ
Es va desenvolupar sota la influència castellana.
Autors alternaven l’ús del català amb castellà.
La influència dels temes i autors castellans es nota:
- Vocabulari
- Sintaxi
Autors més representatius del període:
- Francesc Vicent Garcia
- Francesc Fontanella -
Lo desengany
Lo desengany és un poema dramàtic de Francesc Fontanella, escrit entre 1649 i 1651. Es tracta de les núpcies de Venus i Vulcà i el titular desengany del déu Mart. Segons el pròleg, Lo desengany és un nou tipus de drama: No és tragèdia, ball, comèdia, ègloga, entremès ni loa, però de tot lo dramàtic. -
BARROC EUROPEU (2na mitat del S.XVII-S.XVIII)
Renaixament va ser a Italià
Barroc va tenir fort accent espanyol.
Pintors:
- Velázquez
- Escriptors:
- Lope de Vega
- Calderón de la Barca
- Quevedo
- Luis de Góngora
S.XVII es va iniciar obres fonamentals, dos mestres literatura:
- William Shakespeare
- Miguel de Cervantes -
JOAN RAMIS I RAMIS (1746-1819)
Exponent del teatre neoclàssic menorquí.
Menorca estava sota domini dels anglesos, d’aquesta manera els autors menorquins van rebre influència europea.
Ramis es posa en contacte amb el corrent neoclàssic.
També es va dedicar a la ciència. -
ROMANTICISME
Nascut a Anglaterra i a Alemanya s.XVIII i durant al s.XIX
- Rebuig dels cànons clàssics
- Defensa la llibertat
- Predomini del sentiment
- Sentiment nacionalista amb la literatura popular
- Exotisme
- Relació de l’ésser humà amb la natura, correlat objectiu
- El destí
- Estil grandiloqüent
- Transgressió -
LA IL.LUSTRACIÓ (S.XVIII)
Pretén recuperar els ideals del Renaixement:
- Confiança, progrés i la raó
- Voluntat didàctica i ideològica
- Retorn a les normes dels antics grecollatins a través del neoclassicisme -
IL.LUSTRACIÓ EUROPEA
És un moviment francès que tracta de:
- Liberalisme polític
- Llibertat religiosa
Va culminar amb la Revolució francesa del 1789.
Els escriptors il.lustrats tenien com el seu objectiu:
- Difondre els coneixements del moment, que eran.
- Idees liberalisme
- Contra absolutisme polític
- Dogmatisme religiós
- Voltaire = escriptor
Primer cop s’ajunten coneixements de l’època = autors de l’Enciclopèdia -
LA LITERATURA POPULAR
Força expressiva i no respecta política ni lingüística.
Poques innovacions, poca originalitat i evolució lenta (difícil de datar), efímera.
Composició oral i memorització:
- Frases coordinades o juxtaposades
- Repeticions de versos
- Estrofes i passatges sencers
- Paral.lelismes
- Composicions
Folkare : Disciplina que s’ancarrega de recollir i estudiar les composicions que formen o han format part de la literatura oral. -
REALISME (S.XIX)
El Realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat, el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. -
RENAIXENÇA (S.XIX)
El moviment de recuperació política i cultural implica la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la literatura de l’edat mitjana.
Dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalana
Recuperar els territoris de parla catalana
Crear una literatura culta en català
Reconstruir i divulgar l’edat mitjana i els calàssics medievals
Rescatar i fixar la literatura popular, oral
Potenciar institucions existents i crear de noves
Unificar un model de llengua literària depurada -
Romanticisme Català
En el cas del català s’enfoquen en el sentiment, nacionalisme i nostàlgia del passat medieval.
Quan els intel.lectuals prenen consciencia del proces de substitució que pateix la llengua i començen a reclamar el increment de l’ús del català.
La poesia va ser el gènere més escrit en el Romanticisme.
Autor relacionat amb la Renaixença i Jocs Florals el poeta més rellevant = Jacint Verdaguer.
Gènere teatral: Àngel Guimerà representa la superació del Romanticisme en decadència a Europa. -
JACINT VERDAGUER (1845-1902)
Autor més important de la literatura catalana perquè:
Va ser capaç d’escriure una poesia d’enamorament ambiciós i també una bona prosa.
1877: Guanya Jocs Florals amb el poema l’Atlàntida
886: Viatge a Terra Santa
Torna a Barcelona, comença a caure en desgràcia per:
- Pràctica d’ exorcisme
- Multiplica les donacions dels pobres fins carregar-se els deutes
Autor popular per la seva poesia lírica (musicats i cançons)
Tracten de la temàtica mística i l’amor per naturalesa. -
ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924)
És el millor dramaturg de la literatura catalana i popular.
Representa el mateix que Verdaguer, en el fet de tenir els mateixos nivells de qualitat que no habia tingut a l’edat mitjana.
Va coincidir amb Verdaguer: personatges populars i es va trobar desfasat respecta les importàncies del moment a Europa de la seva època.
1871: Funda la Renaixensa.
1877: Proclamat mestre en Gai Sober dels Jocs Florals.
1879: La seva primera obra teatral “Gal.la Placidia”. -
NARCÍS OLLER (1846-1930)
És el gran novel.lista de la Renaixença i millor representat del Realisme i el Naturalisme.
Creador de la novel.la catalana moderna. Però pateix unes imperfeccions com castellanismes i onomatopeies.
Comença a escriure castellà i canvia al català per la influència del seu cos:
- Josep Yxart = guia i promotor de la seva carrera literaria. -
MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)
va iniciar els estudis de dret a Barcelona, on entrà en contacte amb representants de la Renaixença, va ser sacerdot i predicador.
Pel que fa la seva obra poètica és divideix en tres períodes: un del romàntic, un de clàssic i un d’obres d’inspiració religiosa. -
JOAN ALCOVER (1854-1926)
Va estudiar dret a Barcelona, va ser regidor municipal, diputat provincial i diputat a Corts.
Va tenir la mort de la seva primera dona i de dos fills.
És autor d’una poesia de caire greu, en què el paisatge s'identifica amb el seu estat d’ànim.
Escriptor de llengua castellana fins al 1903 que a canviar al català.
Va ser Mestre en Gai Saber, president dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. -
Jocs Florals
Va fer popular la Renaixença a partir de l’any 1859.
On els intel.lectuals escriben en català, i va significar un primer estímul per l’opció lingüística d’un bon nombre d’escriptors. -
JOAN MARAGALL (1860-1911)
Nascut a Barcelona el 1860, o va voler continuar el negoci familiar i aconseguir convèncer que el deixes estudiar la carrera de dret.
Va ser advocat fins que es va posar a treballar com a periodista. Col.laborador del Diario de Barcelona i de l’Avenç.
1903 fa ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès.
1904 fa ser proclamat Mestre en Gai Saber.
1909 arran de la Setmana Tràgica publica una serie d’articles.
Concepte de paraula viva. -
SANTIAGO RUSIÑOL (186-1931)
Va ser un dramaturg, poeta, novel.lista, pintor i activista cultural.
Alta burgesia catalana i representant de l’anomenada bohèmia daurada.
Fou membre destacat del grup els Quatre Gats i organitza les festes modernistes a Sitges.
El teatre és simbolista i denúncia.
Rusiñol es conegut per les seves obres humorístiques i costumistes. -
VÍCTOR CATALÀ (1869-1966)
Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, nescuda al 1869.
És considerava la gran novel.lista del Modernisme català.
Dedicà des de molt jove tant a la pintura com a l’escriptura.
El seu pseudònim masculí és degut a la voluntat de mantenir en secret la seva identitat, arran el seu monòleg “La infanticida” 1898.
Va morir per malaltia al 1966. -
Atlàntida (1871)
Destaca per la precisió del llenguatge geològic.
L'Atlàntida és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria. -
IL.LUSTRACIÓ CATALANA
Decrets de Nova Planta, Felip V - es va fomentar el seu desprestigi del català. Igualment seguien escrivint en català. Són un conjunt de lleis, per implantar l'absolutisme i prohibir el català. -
Eugeni d’Ors (1881-1954)
Un dels personatges important, creador del terme noucentisme. Pensament:
Exaltació del present : sentir-se al nou segle
Imperialisme : voluntat de recuperació
Arbitrarisme : domini de l’ésser humà sobre la naturalesa i reivindicació de la ciutat
Classicisme i mediterranisme : reivindicació de la cultura grecollatina
Exaltació de l’obra ben feta : perfecció formal de l’obra de l’art
Eugeni d’Ors nomenat director general d’Instrucció Pública de la Mancomunitat el 1917. -
JOSEP CARNER (1884-1970)
És un dels més grans poetes catalans del segle XX.
Nascut el 1884, família petit-burgesa.
Els dotze anys pública amb pseudònim el seu primer poema i agafa prestigi.
Estudia dret i filosofia.
Treballa 1911 l’Institut d’Estudis Catalans.
1921 ingressà al cos diplomàtic, viatge molt. -
Canigó (1885)
Canigó és un poema èpic escrit per Jacint Verdaguer. Constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. -
MAR I CEL
Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.
Tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins a l'any 1890. -
La vaca cega
La vaca cega és un poema compost per l'escriptor català Joan Maragall l'any 1893 a Sant Joan de les Abadesses que forma part de la sèrie Pirinenques. -
CARLES RIBA
1893-1959
Va ser traductor, crític i humanista, hereu del Noucentisme.
Intel.lectual i la postguerra va ser un símbol de la cultura catalana resistent sota el franquisme. Col.laborà amb Pompeu Fabra
Va ser representant de la poesia catalana a diversos congressos espanyols de poesia, a Segòvia, Salamanca o Santiago. OBRA Elegies de Bierville
La poesia ribiana està classificada dins dins del postsimbolista, plena de referents cultes fomentada en la recerca personal i espiritual. -
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
1894 - 1924
L’obra està vinculada a la seva vida.
El seu pare fogoner d’un vaixell va morir en quan Papasseit, això va fer que visques en el vaixell Asilo Naval Español. La seva vida va estar marcada per la autodidactisme, la influència de les avantguardes, evolució ideològica que anava del socialisme a l’anaquisme, l’independentisme i la presència de la malaltia. Destaca pel to directe, sinceritat, vitalisme i la força expressiva. -
JOSEP MARIA DE SAGARRA
1894 - 1961
És un dels autors més prolixos de la literatura catalana i un dels més populars.
Va ser un poeta, dramaturg, traductor, novel.lista i articulista.
De família alta burgesia i de l’aristocràcia rural.
Entre els anys vint i trenta es va convertir en l’autor teatral de més èxit del país, poeta popular, en un periodista de prestigi i en una novel.la escandalós.
Esclata la Guerra Civil se'n va a França i torna a Barcelona a escriure sense l’èxit passat.
Tenia una facilitat verbal. -
Terra Baixa (1896)
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que va escriure i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. -
JOSEP PLA
1897-1981
Gran prosista de la literatura catalana, com la qualitat com la magnitud de la seva obra
Narrador i novel.lista molt esporàdic.
Gran majoria de la seva obra prové de la crónica periodística, l’evocació personal, descripció paisatgística i el retrat de personatges.
OBRA:“El quadern gris”
Característiques de la obra planiana: descripció i adjectivació precisa, importància anecdòtic, tendència a generalitzar i pontificar, una visió del món entre escèptica i irònica amb un tó moralista. -
LLORENÇ VILLALONGA
Intel.lectual, culte de formació francesa i castellana.
L’obra presenta una recreació subtil i irònica de la seva biografia d’arrels aristocràtiques i de l’entorn social i cultural de la Mallorca de la seva època.
1897-1980
Explota amb la seva primera novel.la a Palma “Mort de dama”, sàtira del provincianisme.
Autor d’articles sobre política, arquitectura, urbanisme i literatura amb el pseudònim Dhey. Destacar dues novel.les
Mort de dama
Bearn -
JOAN OLIVER, PERE QUART
1899-1986
Pseudònim:Pere Quart
Tendència de ironia, humor, sàtira, realisme de denúncia
Persona crítica
Va formar la Colla de Sabadell amb Francesc Trabal i Armand Obiols
Van dirigir el diari de Sabadell, editar la col.lecció “La mirada”, v practicar un humor absurd i provocatiu
Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 1970.
OBRA
Va ser prosa narrativa, poesia i teatre.
La fam
Les decapitacions, Bestiari
L’Oda a Barcelona
Vacances pagades
Llenguatge col.loquial i rigorós -
MODERNISME (S.XX)
Va predominar tot Europa el corrent modernista.
El moviment va comportar matisos diferents, d’inici marca unes distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur.
El Modernisme català va tenir punts de contacte, com:
Simbolisme
Decadentisme.
Va néixer el bohemi
El Modernisme català no va ser un moviment homogeni, sinó que ens trobem amb dues tendències:
Regeneracionisme (naturalista)
Esteticisme (simbolista)
Modernisme es divideix en dos etapes:
1892-1900
1900-191 -
LA LITERATURA DELS ANYS VINT I TRENTA (S.XX)
Retorn a les normes del Renaixement i la Il.lustració.
Noucentisme va significar la traducció de termes estètics de la pujada de poder i la burgesia catalana.
Mancomunitat de Catalunya dirigida per Enric Prat de la Riba Catalunya moderna: l’Institut d’Estudis Catalans, entre d'altres.
La Mancomunitat de Catalunya + moviment noucentista = primer impuls institucional a la normalització de la cultura catalana.
Diferència del Modernisme en Noucentisme, en l’estètica i la ideologia. -
L’ESCOLA MALLORQUINA (S.XX)
Va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes a principis dels segle XX.
Model de llengua subtil i refinat.
El grup va tenir Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants.
Caracteritzat pel classicisme, la tradició popular i la idealització del paisatge. -
CURIAL E GÜELFA (autor anònim)
Es caracteritza pel realisme i la versemblança.
La novel.la ambientada al segle XIII , es divideix en tres llibres tot per un pròleg.
En el primer: explica la iniciació del jove Curial en el món de la cavalleria.
En el segon: Curial participa en el torneig de Melú.
En el tercer: Curial viatja a Terra Santa i Grècia i per les costes de nord Àfrica.
Retorna a Montferrat on participarà en un torneig sense dir el seu nom i acaba sent acceptat i casat per Güelfa. -
Solitud
Publicada a la revista Juventud entre el 1904 i el 1905.
Tota l’obra gira entorn del drama de la protagonista, Mila, acabada de casar amb un home sense cap mena de voluntat, on es trobarà sola fent d’ermitana enmig d’una naturalesa.
Només el pastor Gaietà, un heroi, la farà reconciliar-se amb el paisatge que li envolta. Però fa que Mila acabi per abandonar l’ermita i el marit.
Novel.la plena de connotacions simbòliques, està escrita en un llenguatge entre ruralista i barroc. -
Els fruits saborosos (1906)
Els fruits saborosos és un poemari de Josep Carner publicat l'any 1906 i compost per divuit obres d'extensió més aviat breu que va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de l'autor. -
L’auca del Senyor Esteve (1907)
S’hi explica un to de comèdia, l’enfrontament del protagonista, Ramonet, que vol ser escultor, amb el seu pare, el senyor Esteve que li obliga a treballar a la seva botiga. A partir d’aquí Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del Modernisme: la relació de l’artista amb la societat burgesa. En la part final que al pare i el fill es reconcilien, on es veu el símbol del pacte del artista modernista amb la burgesia. -
MERCÈ RODOREDA
1908-1983
Narradora més popular de la postguerra
Llengua col.loquial, subjectiva i poètica
Es casa obligada i tenen un fill
S’exilia a França on coneix el poeta Armand Obiols i inicia una relació.
OBRA:Mirall trencat
Una complexitat formal de diferents generacions d’una família d’alta burgesia barcelonina.
Presenta un gran nombre de personatges, situacions i es trenca la temporalitat lineal.
Destacar la presència de símbols i la versemblança del llenguatge. -
PERE CALDERS
1912-1994
Un mestre del conte determinat: humorístic, imaginatiu, to quotidià i casolà per reflexionar sobre l’absurditat de les conversacions i del comportament humà.
En començar la Guerra Civil col.labora amb publicacions de caire polític, posa voluntari a l’exèrcit de la República.
OBRA:Ronda naval sota la boira
Difon a la realitat mediocre i estreta viscuda per uns personatges plans, conformistes, mediocres, perplexos o milhomes per inorintzar amb tendresa sobre els homes i la realitat. -
SALVADOR ESPRIU
1913-1985
Obsessionat en la mort
Coneixedor del món clàssic, l’Antic Testament i la seva obra oscil.la entre el to greu, sarcàstic i gran sobrietat expressiva.
Es va convertir en la Sinera
De jove se li va morir la seva mare i els dos germans.
Mort del seu pare el 1940. Autor de diverses obres de teatre, de prosa narrativa i de poesia.
OBRA:
Cementiri de Sinera
El doctor Rip
Antígona
És ric i complex. Gira en temes com la mort i la injustícia, to greu, grotesc, llenguatge ric i sobri. -
MANUEL DE PEDROLO
1918-1990
Un autor prolífics de la literatura catalana, va pràcticar amb éxit tots els gèneres novel.lístics a més de narració, poesia i teatre, a la conquesta de lectors desacostumats a llegir en català.
OBRA:El mecanoscrit del segon origen
Rep la influencia deL absurd i un cert realisme
Després es centra en el compromís social
Pedrolo era un autor inquiet, inabastable i va cobrir una serie de buits a la literatura
catalana. També va defensar la llibertat de l’autor. -
JOAN BROSSA
1919-1998
Tendència al postsimbolisme o al realisme.
La seva obra s'entén en relació de les arts plàstiques: surrealisme màgic, pintura abstracta, art conceptual.
Amant de l’art total: autor de sonets i sextines, poemes d’un vers i poemes en prosa
Màxim representant català de la poesia visual
Llibres:Poesia rasa, Poemes visuals, Poesia escènica
Origen inconscient, fora dels límits de la lògica, de les imatges, per donar entendre que la poesia amb imatges tenen valor en si i per si mateixes. -
Period: to
POESIA, PROSA I TEATRE DELS ANYS VINT I TRENTA
Noucentisme acaba al 1923.
En les obres dels anys vint i trenta continuen els models dels moviments literaris que van aparèixer a l’herència noucentista, però alhora els autors volen renovar la tradició a partir de les aportacions que provenen del context internacional. -
GABRIEL FERRATER
1922-1972
Família acomodada, no va anar escola fins els deu anys.
Per l'alcoholisme va morir suïcidat OBRA
Da nuces pueris
Menja’t una cama
Teoria dels cossos Els poemes tenien un rigor formal, una riquesa conceptual i és va classificar la seva obra de poesia de l’experiència.
Els seus poemes mostraven anècdotes viscudes, de tema amorós, per fer una reflexió moral, abstracta i profunda.
Volia donar una posició antiromàntica, reflectir la vida dels homes i dones en el seu aspecte moral. -
JOAN FOSTER
1922-1992
És el gran assagista de la literatura catalana moderna. Va marcar un abans i un després, per la claredat, ironia, rigor i conseqüència ideològica.
El fet de les seves postures catalanes a País de València van destruir part de la seva biblioteca i el seu arxiu el 1981 per una bomba.
OBRA
El gènere en que es coneix Fuster és la poesia, amb llibres com Escrit per al silenci i Nosaltres, els valencians
Fuster és un exemple d’escriptor lliure, lúcid, irònic i polèmic. -
Period: to
LA LITERATURA DELS ANYS QUARANTA ALS SETANTA: LA POSTGUERRA
Escriptors van haver d’exiliar a França per la República.
Els qui van quedar van publicar en castellà com Josep Pla o reduir la seva obra o edicions clandestines a exili interior.
Després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista es veu obligat a obrir-se a l’exterior. En aquest moment és quan és publica en català. Sorgeixen editorials, premis i autors al llarg dels anys cinquanta.
Als seixanta recuperació cultural agafa força gràcies a una certa obertura del règim.
Neix la Nova Cançó -
LES AVANTGUARDES
S. XX va suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa. Les avantguardes pretenien començar de nou, volien la novetat i joventut, escandalitzar el públic mitjà. Es van manifestar sobretot en les arts plàstiques, tot i que també en literatura i en música. Va succeir entre les dues guerres mundials (1918-1939). -
CARACTERÍSTIQUES I MOVIMENTS AVANTGUARDISTES
CARACTERÍSTIQUES:
Exaltació del progrés, la modernitat, el dinamisme i la velocitat
Aparició d’element innovadors
Rebuig de la tradició artística anterior
Reivindicació de la llibertat, l’aventura i el risc
Admiració per la novetat, la joventut, l’originalitat i la falta de lògica
MOVIMENTS:
Cubisme
Futurisme
Dadaisme
Surrealisme
Expressionisme -
JOSEP VICENÇ FOIX
S.XX
Etiquetat com a avantguardista noucentista o postsimbolista.
Poeta total en realitat, culturitzant imatges, ell mateix es va definir com investigador en poesía. Nascut el 1893.
Ell va escriure en una llengua arcaica i va presentar un punt de trobada de la poesia medieval, i de les avantguardes en una síntesi perfecta.
Va tenir influència literària i personal com Joan Brossa i Gabriel Ferrater.
Ell va escriure poemes en prosa, poesia i prosa.
