La transició del feudalisme al liberalisme (Rut i Maria)

By rusima
  • Period: 1000 to

    L'Antic Règim

    L'antic Règim era el sistema social, polític i econòmic que predominava a Europa i es basava en: l'economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental.
  • Period: to

    Revolució anglesa

    A Anglaterra va esclatar una guerra civil entre els defensors del parlament i els defensors de la monarquia absoluta. La monarquia absoluta va ser abolida i així va ser el primer país amb una monarquia amb poder limitat, on els tres poders estaven separats.
  • Period: to

    La il·lustració

    És un moviment intel·lectual que qüestiona tots els principis de l'antic règim. Els principals filòsofs van ser Montesquieu (divisió de poders), Voltaire (llibertat de pensament i Parlament) i Rousseau (contracte social).
  • Guerra de successió

    Guerra de successió
    Va ser una guerra per la successió del tron espanyol, ja que l'arxiduc Carles no va acceptar el testament de Carles II. Tot va canviar quan l'arxiduc Carles va heretar l'imperi dels Àustries, ja que, els països que inicialment el van recolzar, no van voler que tingués tant poder. Finalment, els Borbons van succeir el tron espanyol. L'11 de setembre de 1714, els soldats de Felip V van assaltar la ciutat de Barcelona i va imposar Els Decrets de Nova Planta als territoris de la Corona d'Aragó.
  • Montesquieu

    Montesquieu
    Va ser un destacat filòsof francès. Ell donava suport al pensament polític il·lustrat i la divisió de poders, i l'any 1748 va escriure "L'esperit de les lleis".
  • Period: to

    Despotisme il·lustrat

    El despotisme il·lustrat promovia un cert reformisme per actuar a favor del poble, però mantenint el poder de la monarquia intacte: "tot pel poble, però sense el poble".
  • Rousseau

    Rousseau
    Va ser un filòsof suís que se'l situa entre els majors pensadors de la il·lustració francesa. Ell recolzava el "Contracte social" (pacte entre els ciutadans), la sobirania nacional i que l'home és lliure en la natura i esclau en la societat.
  • Revolució americana

    Revolució americana
    La revolució americana va ser un conflicte entre les 13 colònies americanes i Anglaterra, que va resultar la independència de les primeres. Van ser el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d'igualtat i de llibertat. Van crear la primera constitució del món.
  • La constitució americana

    La constitució americana
    Van escriure una constitució segons els principis liberals, en la qual van adoptar la república federal (cada estat té govern, parlament i lleis pròpies) com a forma de govern.
  • Declaració dels drets de l'home i el ciutadà

    Declaració dels drets de l'home i el ciutadà
    L'agost de 1789 es van reconèixer els drets i llibertats individuals, igualtat davant la llei i impostos en l'home.
  • Period: to

    La Revolució francesa

    Va ser un procés revolucionari que sorgí a França el 1789 durant el qual la burgesia i els menestrals van aconseguir violentament acabar amb els privilegis de l'aristocràcia i van iniciar el camí de la llibertat i la democràcia.
  • Declaració dels drets de la dona i la ciutadana

    Declaració dels drets de la dona i la ciutadana
    Marie Gouze (Olympe de Gouges) va ser l'escriptora francesa, activista política i feminista que va escriure la declaració dels drets de la dona i la ciutadana. Es va reconèixer la igualtat i drets de la dona.
  • L'època del terror

    L'època del terror
    Va ser una etapa caracteritzada per la violència i la repressió de la Revolució Francesa, en forma de terrorisme.
  • Imperi Napoleònic

    Imperi Napoleònic
    Napoleó es va fer coronar emperador dels francesos pel Papa (1804) i, a partir d'aquí, la seva prioritat va ser la conquesta a l'exterior gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir formar un gran imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, a la vegada, integrar el sistema de l'antic règim. L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa idees liberals sorgides a la Revolució Francesa.
  • Guerra del francès

    Guerra del francès
    Va ser un conflicte bèl·lic que s'originà el 1808 amb l'aparició de les tropes napoleòniques a Espanya, que envaïren les ciutats de camí a Portugal, i que tenien la intenció de posar al poder al germà de Napoleó. Acabà el 1814 amb el retorn de Ferran VII al poder.
  • Emancipació de l'Amèrica Hispànica

    Emancipació de l'Amèrica Hispànica
    Al llarg del primer terç del segle XIV, les colònies espanyoles van emancipar-se creant nombrosos estats independents. Finalitzat aquest procés només van quedar sota el domini espanyol: Cuba, Puerto Rico i Filipines.
  • La primera constitució espanyola

    La primera constitució espanyola
    La constitució va ser elaborada a Cadis, amb l'objectiu d'acabar amb l'absolutisme. Establia la sobirania en la nació, la monarquia constitucional, la separació de poders i la limitació del rei, entre d'altres. Era de caràcter liberal i va ser coneguda com "la Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de Sant Josep.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Durant el seu regnat, Ferran VII es va negar a acceptar la constitució i acabar amb l'absolutisme, fins que un partidari del liberalisme, Rafael del Riego va negar-se a embarcar les seves tropes a Amèrica, revoltant-se contra el rei. Al final el rei va ser obligat a acceptar la constitució, però Riego va morir executat durant la invasió de la Santa Aliança i es va restaurar l'absolutisme al país.
  • Period: to

    Restauració absolutista

    Després de la derrota de Napoleó, comença una època de reacció antiliberal, anomenada "Restauració".
  • Revolució de 1830

    Revolució de 1830
    Com a resposta liberal a la restauració de l'absolutisme va haver-hi unes noves onades revolucionàries.
    L'any 1830, a França van enderrocar al monarca absolutista Carles X; Bèlgica es va independitzar dels països baixos, i Grècia es va independitzar de l'imperi turc.
  • Regnat d'Isabel II

    Regnat d'Isabel II
    Isabel II, filla de Ferran VII, va heretar el tron quan la Llei Sàlica va ser derogada, seria la primera dona monarca, i governà a Espanya de 1833 a 1868.
  • Revolució de 1848

    Revolució de 1848
    El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar pel fet que es va estendre a molts països i perquè, a més del liberalisme i el nacionalisme, també va tenir un component de revolució social i obrera.
    Aquestes revolucions van obrir una nova etapa política per tres raons:
    -Van comportar un avenç de la democràcia.
    -Va ser el punt de partida per a una organització del moviment obrer més moderna i eficaç.
    -Van ser el punt de partida de les unificacions d'Itàlia i Alemanya.
  • Period: to

    Sexenni democràtic

    Etapa més democràtica del segle XIX comprès entre el Regnat d'Isabel II i la Restauració borbònica. Va suposar la primera República Espanyola.
  • Unificació d'Itàlia

    Unificació d'Itàlia
    Itàlia estava fragmentada en diversos estats fins que el 1870 va acabar un procés d'unificació on es van unir tots els territoris sota una sola corona, i capital a Roma amb el líder militar Garibaldi.
  • Unificació d'Alemanya

    Unificació d'Alemanya
    Alemanya estava fragmentada en 36 estats fins que Prússia va iniciar la unificació. El 1871, Alemanya estava sota la corona de Guillem I.
  • Period: to

    Restauració Borbònica

    Un "pronunciamiento" va proclamar rei a Alfons XII. Es va instaurar un sistema polític sense garanties democràtiques, on dos partits (conservadors i liberals) s'alternaven el poder.
  • Guerres Carlines

    Guerres Carlines
    Guerres ocasionades pels carlins (partidaris de l'absolutisme i del germà de Ferran VII) a causa del seu descontentament de ser anomenada reina una dona, Isabel II.
  • Les bases de Manresa

    Les bases de Manresa
    Document presentat a les autoritats espanyoles on estaven redactades les bases per a una futura constitució política de la regió de Catalunya. Va ser un esforç més, un intent de dotar de govern propi Catalunya amb les limitacions econòmiques, polítiques o d'ordre públic imposades pel govern central.