-
1702 BCE
Guerra de Succesió
L'Arxiduc Carles d'Àustria es va comprometre a respectar-be les lleis i institucions (1705). Aquest va desembarcar a Barcelona on va ser aclamat con a Carles III. València i Aragó van ser recuperades per les tropes boròniques després de la batalla d'Almansa (1707). Felip V va abolir les lleis i institucions de València i Aragó mitjançant els Decrets de a Nova Planta. -
Period: to
Revolució Anglesa
Anglaterra va ser el primer país amb una monarquia amb poder limitat. Els tres poders estaven separats. Aquesta monarquia fou l’exemple a seguir pels filòsofs francesos de la Il·lustració. -
La il·lustració
Es concreta en dos nous corrents: la fisiocràcia i el
liberalisme, que entren en col·lisió amb la tendència
imperant del moment, el mercantilisme. (acumulació metalls
preciosos i comerç com activitat principal) -
Montesquieu
Divisió de poders, “L’esperit de les
lleis”, 1748. -
Period: to
Despotisme il·lustrat
Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del poble, tot i mantenint
el seu poder intacte.“Tot per al poble, però sense el poble”.
Les caracteristiques de la seva política reformisat són: la racionalització de l’administració de l’Estat, la reforma de l’ensenyament, la modernització de l’agricultura, el desenvolupament de les manufactures, la liberalització parcial de la producció i el comerç. -
Period: to
Revolució americana
L'absolutisme de Jordi III, L'abus del impostos anglesos i la poca llibertat van ser a causa de la insurrecció colonial -
Rousseau
”Contracte social” (pacte entre els
ciutadans).Sobirania nacional.L’home
és lliure en la natura i esclau en la
societat (corrompre) -
La constitució americana
És el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània.
després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
La Constitució dels Estats Units és la constitució més antiga del món que encara és vigent. Una transcripció original del document s'exhibeix a la Seu dels Arxius Nacionals de Washington, DC. -
Declaració de l'home i el ciutadà
És un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776. -
Period: to
Revolució Francesa
En acabar el segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Així doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats (rei, noblesa i clergat), i els no privilegiats (burgesia, pagesos, etc) -
Declaració i drets de la dona i la ciutadania
Ès un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina.
L'autora hi defensa, no sense ironia pel que fa als prejudicis masculins, la causa de les dones, i escriu així: «la dona neix lliure i és igual en drets a l'home» -
Period: to
L' Època del Terror
Va ser un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre, es va accentuar durant els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqué la GrandeTerreur. La fi va venir amb el cop del 9 de termidor de l'Any II,en què Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror acabaren condemnats a mort i executats. -
Period: to
Impèri Napoleònic
1799 ---> cap d'estat --> "CONSULAT"
- Censura
-No separació de poders
-Difondre els principis més moderats de la RF
1804 ---> "Impèric Napolèonic" --> Aillar Gran Bretanya
-->Expandir el seu imperi a EU.
Surgeix el nacionalisme -
L' Antic Règim
A principis de segle la major part d’Europa era sota l’Antic Règim. Aquest es
basava en:
-L’economia agrària de tipus senyorial
-L’absolutisme monàrquic
-La societat estamental -
Period: to
Guerra del fances
Va se un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que es va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i es va acabar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.Va ser provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona -
Period: to
L'Enmacipacó de l'Amèrica Hispànica
Al llarg del primer terç del segle XIX, les colònies espanyoles van emancipar-se creant nombrosos Estats independents. Finalitzat aquest procés només restarien sota domini espanyol Cuba i Puerto Rico. -
La primera constitució Espanyola
va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812.Va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis,sota l'assetjament dels francesos.La constitució establia la sobirania en la Nació,la monarquia constitucional, la separació de poders. la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte,la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres -
Period: to
Regnat de Ferran VII
En un primer període, el de la restauració absolutista, Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego l'any 1820. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
El Rei es negava a acceptar la Constitució i acabar amb
l’absolutisme. L’any 1820, el general Rafael del Riego,
es va negar a embarcar les seves
tropes cap a Amèrica.
Obliga el Rei a acceptar la Constitució i entre 1820 i 1823,
Espanya serà una monarquia constitucional
El 1823, la Santa Aliança envaeix Espanya i acaba amb
el govern liberal. Riego és executat i es reinstaura l’absolutisme.
A Catalunya apareix la Renaixença i comença a crèixer el catalanisme -
Period: to
Restauració absolutista
La monarquia i privilegiats conspiren amb les monarquies
absolutes per restablir l’absolutisme:
➔ La família reial planeja fugir a Àustria (Fugida de Varennes),
alhora que l’exèrcit austríac estava preparat per envair França i
aturar el procés.
➔ El rei fou detingut, i l’exèrcit no va acabar el pla.
➔ Les classes populars, anomenats els sans culottes, es van
revoltar, indignats, i acabarà amb la proclamació de la
República, un període molt més radical i violent (segona etapa) -
Revolució de 1830
El centre d'aquesta onada va ser França. El rei absolut
Carles X de Borbó va intentar derogar la Carta atorgada que
havia concedit Lluís XVIII. Com a resposta, el juliol es va
produir una revolució que el va expulsar del país i va
entronitzar Lluís Felip d'Orleans, més liberal i candidat ben
vist per la burgesia.
A Brussel·les es va produir un aixecament contra el rei
d'Holanda, que va tenir com a resultat la independència de
Bèlgica (1831) respecte del Regne dels Països Baixos. -
Regnat de Isabel II
Isabel II arriba al tro espanyol quan es deroga la
Llei Sàlica, que prohibia regnar a les dones. Com es
menor d’edat, la seva mare, Ma Cristina, esdevé regent -
Period: to
Guerres Carlines
La decisió de nomenar reina una dona, provocarà la revolta
dels carlins. Eren partidaris de l’absolutisme i que Carles
Maria Isidre, germà de Ferran VII, fos el nou rei d’Espanya.
Hi haurà fins a tres “guerres carlines” per intentar
reinstaurar l’absolutisme. Seran derrotats definitivament el
1876 -
Revolució del 1848
Malgrat el fracàs, les revolucions del 1848 van obrir una nova
etapa política per tres raons:
● Van comportar un avenç de la democràcia, perquè en alguns
països es va ampliar el dret de vot.
● Encara que els obrers no van triomfar, va ser el punt de
partida per a una organització del moviment obrer més
moderna i eficaç (sindicats, partits...). Els obrers són
conscients del poder que tenen a com a força política.
● Van ser el punt de partida de les unificacions d'Itàlia i
Alemanya -
Period: to
El sexenni democràtic
La revolució de 1868 va anomenar-se “La Gloriosa” i es
van tirar endavant grans canvis, com la instauració del
sufragi universal masculí.
La reina marxa d’Espanya i es proclama rei a Amadeu I. El
seu regnat va ser un fracàs i es proclama la primera
República espanyola (1873 – 1874), que tampoc va
funcionar.
Comença la primera revolta independentista a Cuba -
Unificació Alemanya
Estava fragmentada en 36 estats. La unificació la va iniciar el regne més ric i poderós, Prússia, de mà del seu canceller Otto von Bismarck. A la fi, el 1871, Alemanya estava sota la corona de Guillem I, emperador del II Imperi alemany (Reich). -
Unificació d'Italia
Estava fragmentada en diversos Estats. El 1870 va acabar un procés d’unificació, dirigit per la regió del Piemont, on es van unir tots els territoris sota una sola corona, i capital a Roma. El líder militar fou Garibaldi, -
Period: to
Revolució borbònica
Un “pronunciamiento” proclama rei a Alfons XII.
S’instaura un sistema polític sense garanties
democràtiques, on dos partits (conservadors i liberals)
s’alternen en el poder.Apareixen nous partits polítics. Socialistes (PSOE),nacionalistes bascos (PNB) i sindicats (UGT).
Primers projectes d’autonomia per Catalunya: les “Bases
de Manresa” Conflictivitat obrera: atemptats per part dels anarquistes., Cuba es fa independent. Espanya perd les
darreres colònies -
Les bases de Manresa
Van ser la plasmació del pensament catalanista conservador, tradicionalista i corporatiu, tot recollint els principis del catalanisme polític i expressant el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola.
