La Segona Republica

  • Eleccions municipals.

    Eleccions municipals.
    Es duen a terme unes eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans.
  • Es proclama la II República.

    Es proclama la II República.
    Es proclama la II República dirigida per Niceto Alcalá Zamora (Govern Provisional). El president de la República a Catalunya es Francesc Macià (ERC).
  • Period: to

    Govern provisional.

    Un cop proclamada la República, es va formar un Govern Provisional, presidit per Alcalá Zamora, encarregat de reconduir la situació i convocar eleccions generals.
  • Period: to

    Bienni Reformista.

    Manuel Azaña és el president del govern d'esquerres i intenta reformar el país per modernitzar-lo i acabar amb els problemes arrossegats durant un segle.
  • Els republicans i socialistes guanyen les eleccions generals.

    Els republicans i socialistes guanyen les eleccions generals.
    Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República.
  • Reforma educativa i de l'exèrcit.

    Reforma educativa i de l'exèrcit.
    L'ensenyament passa a ser públic i l'exèrcit es profesionaliza i es redueix.
  • Constitutció de 1931.

    Constitutció de 1931.
    La Constitució Espanyola de 1931 va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
  • Cop d'estat del general Sanjurjo.

    Cop d'estat del general Sanjurjo.
    La Sanjurjada va ser un intent de cop d'estat fracassat de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
  • Reforma agrícola.

    Reforma agrícola.
    Pretenia resoldre desigualtat social on gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.
  • S'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

    S'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
    Llei aprovada pel parlament espanyol que atorgava al Principat de Catalunya un règim d’autonomia.
  • Eleccions generals.

    Eleccions generals.
    Es van celebrar unes elecciones generals que van donar la majoria als partits de centre (Partido Radical d’A. Lerroux) i dreta (CEDA).
  • Period: to

    Bienni Negre.

    Manuel Azaña va dimitir i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar eleccions al novembre, les quals van ser guanyades per Alejandro Lerroux.
  • Creació de la Falange Espanyola de les JONS.

    Creació de la Falange Espanyola de les JONS.
    Va ser un partit polític feixista fundat per la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera.
  • Paralizació de les reformes progresistes.

    Es paralizen les reformes per un enfrontament amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols.
  • Revolución d'Octubre

    Revolución d'Octubre
    Succeeïx la Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya. Es comet la supressió de l'estatua d'Autonomia de Catalunya.
  • Franco és proclamat Cap d'Estat.

    Franco és proclamat Cap d'Estat.
    José María Gil-Robles (CEDA) és proclamat ministeri de Guerra i nomina a Francisco Franco Cap de l'Estat Major.
  • Period: to

    Front Popular.

    El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
  • El Front Popular guanya les eleccions.

    El Front Popular guanya les eleccions.
    La coalición del Front Popular guanya les eleccions generals. Lluís Companys torna al capdavant de la Generalitat de Catalunya.
  • Es separen les dretes i el Front Popular

    El Front Popular i les dretes van seguir camins diferents: el nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració.
  • Aixecament militar.

    Aixecament militar.
    Es produeix un aixecament militar dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.