-
Dimissió de Primo de Rivera
El 28 de gener de 1930 va tenir lloc la caiguda de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera quan el general es va veure obligat a presentar la seva dimissió al rei d'Espanya Alfons XIII, que la va acceptar. L'inici de la crisi de la dictadura va començar cap al 1928, per diversos factors: l'empitjorament de la diabetis que patia el dictador, que poc després el portaria a la mort, la pèrdua contínua del suport armat dels seus aliats i l'adversitat política a causa dels republicans. -
Eleccions municipals
El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals espanyoles. El resultat, amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia. El rei va renunciar i va marxar d'Espanya dos dies després. -
Period: to
Bienni reformista
El bienni reformista va ser una etapa, en la qual els socialistes i les forces republicanes d’esquerra van impulsar un programa de reformes que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Algunes de les reformes més notòries són el matrimoni civil, el divorci, l’educació pública i laica, la separació de l'Església i l'Estat, l’expropiació de les terres i la jornada laboral de vuit hores. -
Proclamació de la Segona República
Dos dies després dels resultats de les eleccions, es va proclamar la Segona República Espanyola. Després del discurs de Lluís Companys a la balconada de l'Ajuntament de Barcelona per celebrar la república, Francesc Macià va aprofitar per proclamar l’Estat Català. A conseqüència de les pressions del govern espanyol, el govern de Macià va renunciar a implementar aquest nou estat al cap de poc. -
Estatut de Núria
El 20 de juny del 1931 es va acabar la redacció de l'Estatut de Núria, una llei que havia de regir l'estructura jurídica i legal de la nova Generalitat i que proposava una Espanya federal i el català com a única llengua oficial de Catalunya. Esquerra Republicana de Catalunya va encapçalar una campanya a favor de l'Estatut perquè fos aprovat en referèndum popular el 2 d'agost. El sí va guanyar amb el 95% dels vots i l'Estatut es va portar a Madrid perquè fos aprovat per les Corts espanyoles. -
Aprovació de la Constitució
La Constitució de 1931 va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República. Establia que tots els poders emanaven del poble i incloïa una àmplia declaració de drets bàsics, a més de mostrar una gran preocupació per les qüestions socials. Es garantia la igualtat absoluta davant la llei, l’educació, el treball; la no discriminació per raons d’origen, sexe o riquesa i la llibertat d’expressió, reunió i associació. També es concedia per primera vegada el dret al sufragi femení. -
Intent de cop d'estat
Es coneix com la Sanjurjada el fallit cop d'estat que es va produir el 10 d'agost de 1932 contra la Segona República Espanyola. El general José Sanjurjo el va liderar des de Sevilla. Va ser la primera revolta de les Forces Armades contra la República des del seu establiment el 1931, i el seu fracàs va convèncer erròniament molts polítics i militars republicans que el perill de les conspiracions havia passat i l'acceptació de la República era definitiva. -
Estatut d'Autonomia de Catalunya
Després que les Corts espanyoles retallessin l'Estatut de Núria, es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest estatut, es rebutjava la fórmula federal, es reduïen competències de la Generalitat, s'instaurava la cooficialitat del català i el castellà en un model bilingüe i Catalunya quedava reduïda a una "regió autònoma dins l'Estat espanyol". El 20 de novembre Macià va convocar eleccions al Parlament de Catalunya, que va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya. -
Casas Viejas
L’11 de gener de 1933, un grup d’anarquistes de la CNT va decidir fer una revolució pel seu compte i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la guàrdia civil, on es trobaven un sergent i tres homes. El govern va enviar forces de la guàrdia civil, que van entrar a trets al poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents i van afusellar els sospitosos. Aquests fets van produir un gran escàndol periodístic i parlamentari. -
Fundació de Falange Española
José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, va fundar el partit polític feixista Falange Española. Propugnava un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i imperialista, així com l'organització corporativa de l'Estat.
El partit compartia postulats amb altres partits d'ideologia feixista d'altres països d'Europa com Alemanya i Itàlia. -
Eleccions generals
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola. Van ser les primeres en què les dones podien votar, tot i que l’abstenció va ser força elevada (23%). Les eleccions van donar una majoria parlamentària als partits de centredreta (el Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles) i de dretes, donant l’inici del segon bienni de la República, el bienni conservador. -
Period: to
Bienni conservador
A les eleccions del 19 de novembre de 1933, les dretes es van presentar unides, en canvi, les esquerres, enfrontades pels conflictes socials, van presentar-se desunides. El resultat va ser la victòria del Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles, partits del centredreta. Això va inaugurar uns anys de govern conservador, en els quals el govern va aturar les reformes que havien començat. Això no va agradar gens a molts moviments d’esquerres i va donar lloc a la Revolució d’Octubre. -
Revolució d'Octubre
El triomf electoral del centredreta no va agradar a molts partits polítics i moviments d’esquerres. Durant el 1934 va haver-hi una mobilització obrera que va culminar els dies 5 i 19 d'octubre amb una vaga general. Hi va haver revoltes i insurreccions a molts llocs del país, però sobretot a Astúries i a Catalunya. -
Eleccions generals
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres i últimes eleccions generals de la Segona República, provocades per problemes interns del govern, la radicalització de les esquerres i el malestar dels nacionalistes. Va guanyar la coalició d'esquerres, el Front Popular, que va reprendre les reformes. Tot i això, els sectors més radicals d'esquerra propugnaven la revolució social, mentre que els extremistes de dretes defensaven la necessitat d'un cop d'estat. -
Period: to
El Front Popular
El nou govern del Front Popular va reprendre les reformes. Es va decretar una amnistia per als presos polítics i les empreses van haver de readmetre els obrers que havien estat acomiadats arran de les vagues d’octubre de 1934. Tanmateix, el retorn de les esquerres no va portar la pau al país, sinó que va significar el desenvolupament definitiu de les contradiccions socials i polítiques de la República. Aquest període va acabar amb el cop d’estat del 18 de juliol i l’inici de la Guerra Civil. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
El 12 de juliol de 1936 quatre pistolers d'extrema dreta van assassinar el tinent José Castillo, un militar socialista. L’endemà, alguns grups socialistes van assassinar el líder monàrquic José Calvo Sotelo. Aquest fet va ser el pretext emprat com a detonant de l'alçament militar que va donar principi a la Guerra Civil i en va avançar la data, ja que el cop d'estat estava previst per finals del mes de juliol. -
Cop d'Estat
El 18 de juliol de 1936, alguns extremistes de dretes, liderats per Francisco Franco, van donar un cop d’estat contra el govern de la Segona República. La revolta havia començat el dia abans, a les possessions espanyoles al nord del Marroc. El cop d’estat va triomfar a algunes parts del país, però a la majoria d’indrets la població va plantar cara als militars rebels. Així va començar la Guerra Civil Espanyola.