-
Period: to
Regnat Carles IV
Els principals consellers de Carles IV eren ilustrats però no es qüestionaven la monarquia absoluta. El seu fill Ferran va voler destituirlo per quedar-se la corona (Motí d'Aranjuez, 1808) però va ser Napoleó Bonaparte qui va obligar-los a abdicar. -
Execució Lluís XVI
Degut a la Revolució Francesa, molts nobles van acabar a la guillotina. Després d'això, Carles IV declarà la guerra a Françà per haver executat a Lluís, parent llunyà seu. El conflicte es va localitzar al nors de Catalunya (La Guerra Gran, 1793- 1795). -
Period: to
La Guerra Gran
També La guerra del Rosellón, provocada per Carles IV, va declarar-li la guerra a França per l'execució de Lluís XVI. -
Pau de Basilea
Tractat entre França i Espanya que va acabar amb els conflictes i va donar pas a un període de pau de tretz anys entre aquests dos països. -
Tractat de Fontainebleau
Tractat on Carles IV i Napoleó Bonaparte pacten per deixar pasar a França per España, invair Portugal i reparti-se les riqueses guanyades. La vertadera intenció de Napoleó era la invasió de tota la Península, conquistant primerament 4 punts clau: BCN, Madrid, Lisboa i Cadis. -
Motí d'Aranjuez
Motí instigat en contra de la familia reial pel fill del rei, Ferran VII, amb l'objectiu de pujar al tron. -
Period: to
Guerra del Francès
Guerra del Francès o Guerra de la Independència, va començar a partir de la invasió de Napoleó als punts cardinals de la Península i posteriorment la destitució de la familia reial espanyola
Va ser molt difícil controlar les masses que van crear les Juntes, conformades per persones en desacord amb el govern de Josep I.
La reorganització militar de l'exèrcit espanyol contra les tropes franceses va derrotar l'Imperi napoleònic , el 1814
Al conflicte va ser important la intervenció dels anglesos -
Period: to
Regnat Josep I
A pesar de haver sigut un rei decent e intentar portar a terme mesures il·lustrades, va tenir moltes crítiques i, qui seguien les seves ideologies en aquests moments (afrancesats) estaven marginats. -
Estatut de Baiona
Carles IV i Ferran VII recureixen a l'arbitratge de Napoleó per decidir qui d'ells serà rei, mentres les tropes franceses ocupaven la Península. Napoleó els va convocar a Baiona, on els va forçar a abdicar, firmant l'Estatut de Baiona, que posicionava al seu germà, Josep Bonaparte, com a rei d'Espanya. -
Creació de la Junta Suprema Central
Va assumir la regència mentres Ferran VII es trobava a França. Les tasques principals que es van proposar a la Junta van ser: fomentar la creació de noves Juntes, dirigir els afers públics, combatre els francesos i redactar una constitució per al Regne. Van néixer també dos bàndols els afrancesats i els resistents. Dintre d'aquests últims hi havia els liberals (es basaven en les idees de França però sense el control napoleònic). I els absolutistes, privilegiats que no volien perdre privilegis. -
Constitució de 1812
Les Corts Generals a Cadis on es van reunir 184 diputats(predominaven liberals) a 1810, van proclamar la nova Constitució("La Pepa") al 1812 on havia: una declaració dels drets humans; llibertats polítiques (expressió, associació, participació); dret a vot en homes més grans de 25 anys; divisió de poders (executiu, legislatiu, judicial); monarquia parlamentària. Va ser la 1ra democràtica d'Espanya, 1r pas per la revolució liberal. -
Period: to
Regnat Ferran VII
-
Manisfest dels Perses
Document, redactat per un grup de seixanta-nou diputats d’ideologia absolutista de les Corts de Cadis, que van lliurar a Ferran VII. Al document li demanaven la restauració de la monarquia absoluta i l’abolició de la Constitució. Ferran VII va acceptar la proposta el 4 de maig de 1814 (primera reacció absolutista). -
Period: to
1ra Reacció Absolutista
La 1ª Reacció Absolutista va començar el 4 de maig de 1814, on Ferran VII va restaurar la monarquia absoluta i va abolir la Constitució de 1812. Aquesta reacció va tenir lloc de 1814 fins 1819, on van succeir una sèrie d’aixecaments armats, protagonitzats per sectors militars partidaris de la Constitució de 1812, que van fracasar. -
Cop d'Estat - Rafael Riego
Al 1820, Rafael Riego, tinent coronel que comandava un destacament que havia de partir cap a les colònies americanes, va triomfar en un cop d’estat. Riego va tornar a proclamar la Constitució de Cadis l’1 de gener de 1820. Algunes ciutats com Corunya i Barcelona també es van unir a la insurrecció i, Ferran VII, veient-se vençut, no va tenir més remei que acceptar la derrota. Així va començar el període del Trienni Liberal (1820-1823). -
Period: to
Trienni Liberal
Ferran s'exilia i comença el Trienni Liberal amb una política moderada i enfrontaments civils amb nobles i clergues finalitzant en un cop d'estat encapçalat pel propi Ferran VII, les tropes franceses i d'Àustria, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, arribant a la 2ª Restauració absolutista. -
Period: to
Regnat Ferran VII pt. 2
El final del Trienni Liberal va ser fruit d’una acció combinada entre els agents de Ferran VII -que va demanar ajut a les potències europees, especialment França i Àustria-, i els sectors absolutistes del país, que van tramar un complot. Un exèrcit francès (Cent Mil Fills de Sant Lluís), va travessar la frontera i va recórrer tot el país, perseguint el govern liberal, que s’havia refugiat a Cadis. Arran del cop d’estat donat pel mateix Ferran VII, va començar la 2ª Restauració absolutista. -
Period: to
Dècada Ominosa: 2ª Restauració Absolutista
El final del Trienni Liberal va ser fruit d’una acció combinada entre els agents de Ferran VII -que va demanar ajut a les potències europees, especialment França i Àustria-, i els sectors absolutistes del país, que van tramar un complot. Un exèrcit francès (Cent Mil Fills de Sant Lluís), va travessar la frontera i va recórrer tot el país, perseguint el govern liberal, que s’havia refugiat a Cadis. Arran del cop d’estat donat pel mateix Ferran VII, va començar la 2ª Restauració absolutista. -
Cop d'estat - Ferran VII
El final del Trienni Liberal va ser fruit d’una acció combinada entre els agents de Ferran VII -que va demanar ajut a les potències europees, especialment França i Àustria-, i els sectors absolutistes del país, que van tramar un complot. Un exèrcit francès (Cent Mil Fills de Sant Lluís), va travessar la frontera i va recórrer tot el país, perseguint el govern liberal, que s’havia refugiat a Cadis. Arran del cop d’estat donat pel mateix Ferran VII, va començar la 2ª Restauració absolutista. -
Period: to
Regnat Isabel II
Va començar vertaderament al assolir la majoria d'edat el 1843 (13 anys) sota la política moderada de Narváez i va ser destronada per una revolució liberal progressista el 1868. -
Period: to
Règim liberal: Progressistes i moderats
Isabel neix el 1830 i és nomenava hereva del tron. La primera regent, que consta des de l’any 1833 fins el 1840, va ser la vídua de Ferran VII, mare d’Isabel, Maria Cristina. Ella va enfrontar els absolutistes amb l'ajut de les forçes liberals (es van dividir entre progressistes (--> sobirania nacional) i moderats (--> principi de sobirania entre la Corona i les Corts)). Es va iniciar tot un seguit de guerres civils entre isabelins i carlins (conservadors). -
Period: to
1ª Guerra Carlina
Els carlins es van fer forts al nord de la Península. Dirigits per Ramón Cabrera, van voler conquistar Madrid el 1837 però van ser derrotats per l’exèrcit isabelí, comandat per Espartero. Carles Mª Isidre va fugir a França. -
Mort Ferran VII
A l’hora de la mort de Ferran VII, hi havia el problema de que Ferran va tenir una filla, Isabel. Llavors, segons la Llei sàlica, les dones no podien regnar. Això deixava al germà d’en Ferran, Carles Mª Isidre, via lliure pel tron. Però va ser abans de la seva mort que, Ferran, va canviar la llei i per a que la seva filla pogués ser reina (La pragmática sanción). A partir de llavors, s’inicia tot una sèrie de guerres civils entre partidaris d’Isabel (liberals) i partidaris de Carles. -
Estaut Reial
L’Estatut Reial, redactat al 1834, va ser una carta preconstitucional, feta pels liberals moderats, on s’iniciava un procés d’implantació de les llibertats polítiques, malgrat que el poder autèntic continuava a mans de la regent. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització va consistir en la desvinculació de terres, mitjançant les oportunes mesures legislatives que permitien la seva venda. En alguns casos la desamortització duia aparellada l’expropiació dels béns desamortitzats.
La primera desamortització va ser promulgada per part de Mendizábal l’any 1836, amb els principals objectius de suprimir les ordes monàstics (menys aquells dedicats a l’ensenyament o assistència mèdica) i l’expropiació dels seus béns declarant-los béns nacionals. -
Constitució 1837
La Constitució de 1837 va ser redactada basant-se a la de 1812 però més moderada. En aquest marc constitucional es van establir lleis revolucionàries, com ara la supressió de l’obligació de pagar delmes a l'Església, l’eliminació de gran part de les duanes interiors, la desamortització o venda en subhasta dels béns patrimonials embargats a l’Església i la supressió dels gremis per afavorir el creixement de la indústria. -
Period: to
Regència Espartero
El 1840 la regent abdica i les corts nomenen el general Espartero com a regent, el qual va governar dictatorialment durant tres anys, ja que, va caure degut als opositors de BCN i País Vasc (per voler acabar amb els furs), degut al seu autoritarisme i lliurecanvisme excessiu (doctrina econòmica que atacava l’existència d’aranzels per facilitar la lliure circulació de mercaderies).
Els furs van ser un conjunt de lleis jurídiques, donat a un municipi, diferenciant-se així de la resta de la nació. -
Cop d'estat - Narváez
Espartero va ser destituït per Narváez en favor d'Isabel II (13 anys) el 1843, la qual va encarregar la formació del Partit Moderat. Isabel va dirimir la Constitució de 1837 i es va redactar una nova el 1845, que donava més poder a la corona. -
Period: to
1ra Dècada Moderada Conservadora
Espartero va ser destituït per Narváez en favor d'Isabel II (13 anys) el 1843, la qual va encarregar la formació del Partit Moderat. Isabel va dirimir la Constitució de 1837 i es va redactar una nova el 1845, que donava més poder a la corona. Narváez es va apropar més a l'Església.
La corrupció va sorgir degut als privilegis dels moderats en tots els camps i, el 1854, les classes populars van suport a un aixecament liberal progressista. -
Creació Guardia Civil
Es crea la Guardia civil amb la intenció de protegir les propietats dels terratinents (latifunds). -
Constitució de 1845
Constitució per substituir la de 1837 on es donava més poder a la corona que al parlament.
Sistema legislatiu bicameral (Senat i Congrés dels Diputats). -
Period: to
2ª Guerra Carlina o Guerra dels Matiners
Iniciada a Catalunya per part dels partidaris del fill de Carles V, Carles VI. Dirigits per Cabrera, un altre cop, al arribar les tropes carlines a Barcelona, van ser derrotats per liberals. -
Cop d'estat - Leopoldo O'Donnell
Leopoldo O'Donnel (líder de la Unió Liberal), ca fer un cop d'estat el 1854, anomenat la Vicalvarada. Va rebre el suport de les masses. No va fer abdicar Isabel sinó la va forçar a reconèixer les reformes democràtiques del 1844.
Isabel encarrega el Govern a Espartero, que va inciar una segona desamortització. -
Period: to
Bienni Progressista
De la mà del general Leopoldo O'Donnell (líder Unió liberal), les masses populars van aixecar-se (1854, cop d'estat, la Vicalvarada), en contra dels moderats, no fent abdicar a Isabel sinó forçant-la a reconèixer les reformes democràtiques iniciades el 1844. Isabel encarrega la formació de Govern a Espartero, fet que va implicar una segona desamortització, l'expulsió dels jesuïtes, la llei del ferrocarril del 1855. -
Llei de desamortització del general de Madoz
La segona desamortització va ser per part del general Pascual Madoz l’any 1855, on aquí, es posaven en venda els béns del clero regular i secular que haguessin quedat sense vendre en les desamortitzacions anteriors. Però sobretot, es van veure afectats per primera vegada els béns de l’Estat, dels Ordes Militars (lligades a la religió), les institucions de beneficència i ensenyament, els béns municipals i comunals i qualssevol altres pertanyents a mans mortes. -
Period: to
2ª Dècada Moderada Conservadora
El moderat Narváez va ser situat de nou al capdavant del govern recolzat per tres sectors socials: l’Església, els terratinents i els militars conservadors. A més a més, durant aquests anys es van anar succeint Narváez i O'Donnell, aquests darrer més moderat que abans.
Es van donar dures repressions contra els camperols i els progres (caciquisme).
Va haver-hi molta prosperitat durant el període de 1858 a 1863, que va coincidir amb el govern de O'Donnell, conegut com el Govern llarg. -
Period: to
Sexenni Revolucionari
Un grup de polítics demòcrates i progressistes es van reunir a d'Ostende i van signar un pacte que incloïa un acord per destronar Isabel II i crear les Juntes Revolucionàries que organitzesin les masses populars. Al setembre de 1868, l’armada espanyola atracada a Cadis (Serrano, Prim) es va alçar en armes contra la monarquia d’Isabel II. La revolució es va estendre ràpidament i, també gràcies a les Juntes, es va transformar en tot un moviment revolucionari. La revolució, La Gloriosa, va triomfar -
La Gloriosa
Al setembre de 1868, l’armada espanyola atracada a Cadis es va alçar en armes contra la monarquia d’Isabel II. La revolució es va estendre ràpidament i, també gràcies a les Juntes Revolucionàries, el que inicialment va ser un pronunciament militar, es va transformar en tot un moviment revolucionari. La revolució es va nombrar La Gloriosa, va triomfar.
Van ser encapçalats pels generals Francisco Serrano i Joan Prim, que, després de La Gloriosa, van convocar eleccions per a una nova Constitució. -
Carta Magna, Constitució de 1869
Les principals característiques que presentava la Constitució del 1869 o Carta Magna eren:
Establir el sufragi universal, tot i que únicament a la població masculina.
Garantir les llibertats d'expressió i de premsa, de reunió i d'associació.
Declarar la aconfessionalitat de l’Estat i la llibertat de culte.
Mantenir la monarquia com a forma d’estat. -
Period: to
Regnat Amadeu I
Amadeu I, relatiu a la casa reial que havia dut a terme la unificació italiana, va assumir el paper de monarca constitucional a Espanya durant aquests dos anys. No va durar massa degut a què es trobava amb molts problemes polítics.
El primer en oferir-li el tron va ser el general Prim, que va morir pocs dies abans de l’arribada d’Amadeu a Madrid, assassinat per sis trabucaires. -
Period: to
3ª Guerra Carlina
Es va localitzar a Catalunya, País Basc i Navarra. Els carlins van arribar a conquistar algunes zones com Olot, Estella i Seu d’Urgell però, una vegada més, l’exèrcit liberal va sufocar la insurrecció. -
Period: to
Primera República Espanyola
Sense Amadeu els sectors republicans van convèncer els diputats per proclamar una República. I així va ser: l’11 de febrer de 1873, les Corts, en sessió conjunta del Senat i el Congrés, van votar la majoria per una república on el primer president d’aquesta va ser el català Estanislau Figueras. Els principals problemes que es va trobar la 1ª República van ser, d’una banda, que no hi havia prou polítics convençuts del republicanisme i, de l’altra, els sectors populars mai no hi van confiar -
Cop d'estat - Manuel Pavía
El 3 de gener de 1874, el general Manuel Pavía, capità general de Madrid, va entrar amb les tropes al congrés, el va dissoldre i va lliurar el poder al general Francisco Serrano. Llavors, desde gener fins desembre, aquest va governar dictatorialment. -
Cop d'estat - Arsenio Martínez Campos
El 29 de desembre de 1874, amb el cop d’Estat del general Arsenio Martínez es va restaurar la monarquia en favor d’Alfons XII, fill d’Isabel II.