-
Paus i tractats
Quan Lluís XVI va ser executat pels revolucionaris francesos, el Govern espanyol declara la guerra a la França de la Convenció. Espanya es derrotada i signa la pau de Basilea (1795), que inicia un canvi de la política exterior que es confirma amb els tractats de San Ildefonso del 1796 i 1800. Així es converteix en aliada de França i rival del Regne Unit. -
Period: to
LA GUERRA DEL FRANCÈS I LES CORTS DE CADIS
-
La crisi del regnat de Carles IV
A principi del segle XIX, la monarquia de Carles IV es va desprestigiar per les derrotes militars i per la política exterior del primer ministre, Manuel Godoy. -
Tractat de Fontainebleau
Permet les tropes franceses travessar Espanya per arribar a Portugal. Els francesos també van conquerir Espanya. -
Motí d'Aranjuez
És una revolta popular on es destitueix Godoy i Carles IV va abdicar a favor del seu fill, Ferran VIII. -
Napoleó corona la família reial
Napoleó convoca a la família reial espanyola a la ciutat de Baiona, els força a abdicar a favor seu. Posteriorment, va atorgar la corona d'Espanya al seu germà Josep Bonapart. -
Afrancesats i patriotes
Els afrancesats reconeixien a Josep I Bonaparte com a rei, i els patriotes eren fidels a Ferran VII. -
Comença la guerra del Francès
-
Revolta popular
El trasllat dels membres de la família reial a Baiona, desencadena a Madrid la revolta popular, que va anar seguida de altres aixecaments en altres llocs. -
Period: to
Fases de la Guerra del Francès
Fins al 1809, els francesos van assetjar Saragossa i Girona. Del 1809 al 1812, Napoleó controlava tota la península, i del 1812 al 1814 és el declivi militar de Napoleó. -
Corts i juntes
Les juntes són assemblees de la resistència a l'ocupació francesa i la Junta Central Suprema les organitzava.
Les Corts estaven dividides en tres grups: -Els diputats liberals: defensaven les reformes -Els diputats absolutistes: volien mantenir l'Antic Règim -Alguns diputats americans: preocupats pel problema de les colònies -
Poders de la Constitució
-Legislatiu: monarca i Corts -Executiu: monarca -Judicial: tribunals -
Constitució de Cadis
S'aprova al març de 1812 i es coneguda com "la Pepa". -
Ferran VII com a rei absolut
Va tornar a Espanya el març de 1814 perquè marxen els francesos i un grup de diputats li diuen que torni. -
Pronunciaments
Els pronunciaments volien restaurar el liberalisme. -
Period: to
FERRAN VII, EL RETORN DE L'ABSOLUTISME
-
Rafael de Riego
Proclama la Constitució del 1812 a Las Cabezas de San Juan. Fa un pronunciament i posa els liberals al poder. -
Liberalisme
El liberalisme moderat defensava la Constitució i les reformes suaus i, el liberalisme exaltat, la Constitució de Cadis i les reformes radicals. -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Defensen al rei i reposen a Ferran VII com a rei absolut. -
Problema dinàstic
A Espanya, va haver-hi una llei on deia que els homes estaven per davant de les dones a l'hora de regnar. Per això, Ferran VII, al no tenir fills homes, promulga la Pragmàtica Sanció i així la seva filla podria regnar -
1a Guerra Carlina
Quan Ferran VII mor (1833), la seva esposa es fa càrrec del govern, ja que la seva filla era menor. Però Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya. S'enfrontaven liberals i carlins i va acabar amb derrota carlina i la signatura del conveni de Bergara (1839). -
Isabel II
Isabel II va heretar el tron amb tres anys d'edat i això comporta un període de regències. -
Period: to
ISABEL II I LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL
-
Period: to
El triomf del liberalisme
-
Desamortització de Mendizábal
En aquest espai de temps trobem la desmortatització de Mendizábal (1836). -
Progressistes i moderats
L'aixecament carlí va provocar la divisió entre progressistes i moderats. Maria Cristina s'alia amb els moderats però les protestes la van obligar a donar el govern als altres.
Aquests grups van aclarir la redacció de la Constitució del 1837 i van prendre mesures per a posar fi a l'Antic Règim. -
Espartero puja al tron
Per últim, trobem a Espartero pujant al tron per culpa dels pronunciaments i Maria renuncia l'ocupació. Després, Isabel II puja amb només trezte anys. -
Period: to
La dècada moderada
-
Constitució del 1845
En aquest període existeix la Constitució del 1845, que establia la sobirania compartida entre la reina i les Corts, escollides per sufragi molt restringit.També existeix la política ultraconservadora. -
Final de la dècada moderada
Per últim, això condueix a la radicalització dels progressistes i l'escissió dels demòcrates, i els republicans, que volien posar fi a la monarquia. Tot això acaba amb la dècada moderada. També ocurreix pel pronunciament al 1854 de Vicálvaro, dirigit per O'Donell i amb el suport de progressistes i moderats. -
Bienni progressista
Durant aquest període destaca la Llei de ferrocarrils del 1855, una constitució que no va arribar a ser promulgada, la desamortització de Madoz... Acaba amb la crisi econòmica, conflictes socials i la lluita pel poder (1856). -
Period: to
El bienni progressista
-
Moderats i unionistes
Destaquem la figura d'O'Donell, ja que crea el partit centrista "Unión Liberal", que s'alterna el poder amb els moderats. Acaba al 1868. -
Period: to
Moderats i unionistes
-
Inestabilitat del regnat d'Isabel II
Les principals causes de la inestabilitat són:
·Revoltes
·El conservadorisme
·L'autoritarisme
·Reina impopular -
Pacte d'Oostende
El 1866, progressistes i demòcrates el signen, acorden fer caure Isabel II i democratitzar la vida política -
Period: to
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
-
La Gloriosa
La Gloriosa és una revolució que consistia en deposar Isabel II amb el pronunciament liderat per Serrano i Prim i amb juntes revolucionàries. Triomfa ràpid i la reina abandona Espanya. -
Constitució del 1869
L'aprova Serrano i reconeixia el sufragi universal masculí, seguia la monarquia i Serrano governava mentre no hi havia rei. És un text constitucional de caràcter democràtic. -
Amadeu I
El van triar les Corts i era defensat principalment pel general Prim, però va ser assassinat.
Va ser un rei democràtic però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics alfonsins i carlins, l'Església i els republicans. A part, rebutjar per ser estranger.
Durant el seu regnat va esclatar la primera guerra per la independència de Cuba i la tercera Guerra Carlina, finalment abdica (1873). -
La Primera República
Dura entre el febrer de 1873 i gener de 1874. En aquest període existeixen quatre presidents: Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar.
La República conté tres greus problemes: el moviment cantonalista, la guerra de Cuba i la Tercera Guerra Carlina.
Finalment, acaba amb el cop d'estat de Pavía el 1874. Després, el general Martínez Campos fa un pronunciament i restaura la dinastia dels Borbó. -
El retorn dels Borbó
El general Martínez Campos proclama rei a Alfons XII i comença La Restauració.
El nou president serà Antonio Cánovas del Castillo i posa fi a la guerra de Cuba i a la Carlina, crea un nou sistema polític on tots els partits accepten la monarquia, els Borbó i el règim constitucional. -
Period: to
LA RESTAURACIÓ
-
Una nova constitució
La Restauració es basa en una estabilitat institucional i la construcció d'un model liberal de l'Estat.
La Constitució de 1876 satisfa a progressistes i demòcrates ja que van incloure molts drets i llibertats i per satisfer els moderats, s'hi va proclamar la sobirania compartida entre les Corts i el rei, també la confessionalitat de l'estat. -
El bipartidisme de partits
El partit conservador era defensor de l'Església i de l'ordre social. El liberal defensava la posada en marxa de diferents reformes socials i, a part, estaven els republicans i els carlins.
El frau electoral consistia en que el rei decidia primer quin partit formaria govern, i després es convocaven eleccions que es falsejaven.
Per últim, aquest sistema va provocar inestabilitat a la vida política espanyola.