-
Revoltes al camp contra els senyors (la Gran Por)
Els camperols creien que els nobles havien contractat bandolers i prengueren les armes i es revoltaren; tot i no trobar els suposats bandolers, atacaren els senyors i cremaren els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals. -
Jurament del Joc de la Pilota (el Tercer estat jura no sortir sense haver donat a França una constitució).
Al començament de la Revolució francesa (1789), un conflicte s'introdueix entre els representants del tercer estat d'una part, el rei i els braços privilegiats d'altra banda. La reunió dels primers Estats Generals des de 1614 suscita immenses esperances en la burgesia marcada per les idees de les Llums. -
Reunió Estats generals a petició dels estaments privilegiats.
Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal. -
El poble es revolta a París i assaltar el Palau Reial de les Tulleries.
El Palau de les Teuleries un dels més importants de la monarquia francesa. Va ser manat construir l'any 1564 i fou destruït en un incendi el 1871. El seu nom té l'origen en les teuleries que existien antigament sobre l'emplaçament del palau, i que van ser enderrocades per a permetre la seva construcció. Tot i que el Palau va ser destruït, el jardí del seu recinte, el Jardí de les Teuleries, encara es conserva avui dia i es troba lliurement obert al públic. -
Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
S’aboleix el règim feudal (delme, drets senyorials, etc.).
L’Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre a la “Gran Por” amb el Decret d’Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d’agost de 1789. D’aquesta manera se suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.) i es va declarar la igualtat a l’hora de pagar impostos. -
El tercer estat abandona la reunió.
Els Estats Generals de 1789 van ser els únics Estats Generals de França convocats amb posterioritat a 1614 i els darrers de l'antic règim de França. Va ser una assemblea general extraordinària convocada pel rei per trobar una solució a la greu crisi financera que patia el país. El poble pla o Tercer Estat. Van marcar el veritable inici de la Revolució Francesa. -
Period: to
Assamblea Nacional
-
El rei i la seva família són empresonats.
La Comuna de París va aconseguir que el 13 d'agost el rei i la família reial fossin empresonats a la Torre del Temple, una qüestió que es va haver de plantejar la Convenció era el destí de l'exrei. -
-Assalta la Bastilla.
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Fugida de Varennes.
La indecisió de Lluís XVI davant dels fets de la Revolució havia estat una de les causes que el 6 d'octubre de 1789 s'hagués obligat la família reial a traslladar-se des del Palau de Versalles al Palau de les Teuleries a París, després que s'hagués organitzat una marxa sobre Versalles. D'ençà d'aleshores, Lluís XVI havia quedat com emocionalment paralitzat, i començà a permetre a Maria Antonieta la presa de decisions polítiques importants. -
La Primera Constitució francesa.
El Regne de França es va convertir per acció de la constitució promulgada l'any 1791 en una monarquia constitucional que va reordenar el territori, sanejar la justícia, unificar els codis de lleis i reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per resoldre els problemes financers de l'Estat, les propietats de l'Església van ser expropiades i declarades béns nacionals. -
Nova Constitució amb sufragi universal.
-
Coalició de països que declararen la guerra a França.
l'Assemblea Nacional francesa aprovà per majoria declarar la guerra a Àustria, després d'haver escoltat la lectura de tota una llista de greuges presentada pel ministre d'afers estrangers Dumouriez, qui preparà una immediata invasió dels Països Baixos austríacs, on esperava que la població local s'alcés contra el domini austríac. -
Period: to
Convecció Nacional
-
El rei és guillotinat.
Després de negar-se inicialment que les mans fossin lligades, Lluís XVI va cedir davant la proposta del botxí d'emprar el mocador en lloc d'una corda. Després que el cabell fos tallat i el coll de la camisa retirat, el rei va ser pujat al cadafal. -
Creació dels Tribunals revolucionaris.
La creació del Tribunal Revolucionari, dels comitès de Vigilància i del de Salvació Pública (març-abril del 1793), i per un cop d'estat s'erigiren en àrbitres indiscutibles de la Convenció (juny del 1793). Mort Marat i allunyat Danton del poder, Robespierre en fou el màxim representant en el període subsegüent de govern revolucionari, conegut com el Terror. Les dissensions i els enfrontaments interns consegüents debilitaren la Montagne fins a la caiguda i execució de Robespierre. -
Poder en mans del Comitè de Salvació Pública (dirigit entre altres per Robespierre).
L'expressió comitè de salvació pública fa referència a un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació. En molts casos, en primer lloc, a la Revolució Francesa, quan era un òrgan de govern. -
La Vendée.
La Revolta de la Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata va ser una porta general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. Sotmesos a una repressió sangrante, s'acolliren a l'amnistia termidoriana. -
Cop d'estat per part de la burgesia moderada.
La debilitat política del Directori i el manteniment de la guerra a Europa van fer que l'exèrcit adquirís més i més importància. Napoleó Bonaparte, un general victoriós, amb el suport d'una part de la burgesia que pretenia consolidar les seves conquestes davant de l'Antic Règim. -
Execució de Robespierre.
Robespierre va intentar engegar-se un tret però un oficial l'agafà pel braç i el tret li va trencar la mandíbula, cosa que el va deixar sense poder parlar. Malgrat que s'acostuma a admetre que Robespierre es va disparar a si mateix, un gendarme anomenat Charles-André Merda va afirmar haver premut ell el gallet. -
Period: to
Directori
-
Judici i condemna a mort del rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta per traïció.
Els republicans que exigien el judici del rei per traïció es van imposar a l’Assemblea i Lluís XVI fou condemnat a morir executat a la guillotina. La sentència fou executada a primeries del 1793, només uns mesos després fou executada també la reina Maria Antonieta.