-
Estats Generals
Els Estats Generals eren assemblees convocades per el rei on acudien representants de cada estament amb el seu propi quadern de queixes per poder parlar, debatre i fer canvis durant la reunió. -
El jurament del Joc de Pilota
El jurament del Joc de Pilota va ser un compromís pres pels 577 diputats del tercer estat, on van prometre no separar-se fins l'aprovació de la Constitució, per fer front a la pressió del rei de França Lluís XVI. -
Transformació a Assemblea Costituent
El 7 de juliol de 1789, l'Assemblea Nacional decideix fer una transformació a Assemblea Constituent, mitjançant la votació, amb la finalitat de dotar França d'una constitució. -
El poble de París assalta la fortalesa.
El 14 de juliol de 1789, el poble de París assalta la fortalesa per prendre armes i defensar els seus representants. Dies més tard, els disturbis es van començar a estendre per altres ciutats, però sobretot als camps, on els pagesos van atacar les cases i les diferents propietats dels senyors. -
Primeres disposicions de l'Assemblea Constituent
Les primeres disposicions de l'Assemblea Constituent van ser l'abolició del feudalisme, eliminar els drets senyorials i nacionalitzar els béns de l'Església, i per últim l'aprovació d'una Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, on es reconeixien els drets de llibertat, propietat i igualtat davant la llei -
La Constitució de 1791
Dos anys després, van aprovar la primera constitució francesa: la Constitució de 1791. Aquí proclamaven la sobirania del poble i establien la divisió de poders, el sufragi censatari o restringit de persones que posseïen determinades propietats. Així l'absolutisme donava pas a un sistema polític liberal. -
L'Assemblea Legislativa
Després d'aprovar-se la Constitució, van substituir l'anterior Assemblea per l'Assemblea Legislativa. Encara que aquesta va durar poc, va tenir alguns problemes, com l'oposició dels nobles exiliats que van conspirar contra l'oposició del rei, o la guerra contra Àustria i Prússia. Es van produir diferents enfrontaments entre revolucionaris, que l'Assemblea Legislativa els va resoldre amb una nova assemblea anomenada Convenció. -
La Convenció
La Convenció va estar dominada pels girondins. En aquest període van proclamar la República i van executar a Lluís XVI el 21 de gener de 1793. Amb això, van declarar la guerra a França.
El desgrat popular davant la guerra va permetre als jacobins entrar al poder, on van dictar mesures econòmiques favorables al poble, però malgrat això vivien la etapa més sagnant. -
Execució de Lluís XVI
Després d'aprovar-se l'Assemblea Legislativa, van haver-hi diferents conflictes. Un d'ells va ser l'oposició dels nobles exiliats que van conspirar contra l'oposició del rei. Aquest va ser vist intentant fugir del país, i més tard va ser condemnat per traicionar a la Revolució. -
Execució dels jacobins
El 28 de juliol de 1794, el líder dels jacobins, Robespierre, i 21 dels seus seguidors van ser executats per orde de la Convenció. -
Directori i Consolat
El poder executiu va recaure en un Directori de cinc membres, i va emprendre nombroses campanyes militars a Itàlia, Prússia, Àustria i Egipte. Allà, va destacar el jove general Napoleó Bonaparte, que, aprofitant el seu prestigi, va donar un cop d’Estat. -
El cop d'Estat de Napoleó Bonaparte
Aprofitant el prestigi que va tenir Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat el dia 9 de Novembre de 1799. On va derrotar el Directori, i va substituir-ho pel Consolat Francès. Finalment va ser proclamat Emperador de França.