-
Reunió dels estats generals
Es reuneixen els estats generals després de més de 150 anys:
primer estat- la noblesa
Segon estat- el clergat
tercer estat- el poble -
Assemblea nacional
EL 3er estat es tanca a "la sala del joc de la pilota". Reclamen el vot per persona i una constitució. -
Assemblea constituent
Es redacta la delaració de drets dels ciutadans, on es redacta:
-Igualtat entre tots devant la llei.
-Drets naturals.
-s'aboleix l'absolutisme
-Es prepara la constitució de 1791 -
Presa de la Bastilla
El poble asalta la presó de La Bastilla, un signe de poder absolutista i maten al cap de la presó. -
Assemblea legislativa
S'aprova la cosntitució i hi ha votacions pel nou parlament entre: -Jacobins, governats per Robespierre, estan compostos pel poble i la baixa/mitjana burgesia. Demanen un sufragi universal msculí i una república. -Girondins, governats per Danton son la alta burgesia. Demanen un sufragi censatari i una monarquia parlamentària. -
Convenció Girondina
Danton governa, graciès a la victoria dels Girondins al parlament. Empraran la constitució de 1791. Hi haurà una guerra entre França contra Aústria i Prússia. El rei traiciona al seu poble, fugint i sent capturat a Varenes. Se'l va jutgar i va ser executat. per guillotina -
Convenció Jacobina
Comença amb un cop d'estat dels sans-culottes, governara . Escriuran una nova constitució on hi ha:
-sufragi universal masculí
-República
-Sobirania Nacional
-El poder pertany al govern revolucionari. Es posa un sou mínim i educació primaria gratuita i universal, hi ha separació entre l'estat i l'esglesia. Hi viuran "el terror" etapa on perseguien a tots els sospitosos de ser antirevolucionaris. -
Directori
Comença amb un cop d'estat dels Girondins i els enemics de Robespierre, s'anomena "cop d'estat de termidor" Detenen i executen a Robespierre. Constitució 1745:
-Sobirania Nacional.
-Sufragi Censatari.
- separació de poders:
Legislatiu: Consell d'ancians, Consell dels 500
Executiu: Directori
Judicial: Tribunals -
Final de la revolució
Hi ha una gran oposició social per part dels monàrquics, jacobins, sans-culottes, noblessa i clergat. Aquesta oposició crea disturbis i enforntaments. La revolució francesa acabarà amb un cop d'estat de part de Napoleó Bonaparte anomenat "cop d'estat de brumari"