-
Esclat de la revolució
La Revolució Francesa va començar motivada per dues causes: la influència de la Il·lustració i l'exemple de la Declaració d'Independència dels Estats Units i la Constitució. La burgesia francesa es va adonar que també es podia alliberar de l'Antic Règim. El Tercer Estat, desitjant reformes socials, va marcar l'inici de dues crisis econòmiques: males collites i el dèficit fiscal de l'estat -
Estats Generals en Versalles
Els representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat es van reunir a Versalles. El Tercer Estat va demanar més representació i vot per persona, ja que els privilegiats no ho van acceptar, el poble va abandonar la reunió i va formar l'Assemblea Nacional per elaborar una nova constitució. -
Presa de la Bastilla
El poble de París va donar suport als representants del Tercer Estat, i van prendre la Bastilla on eren tancats els presos polítics. Era, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
La Gran Por
A l'inici de la Revolució Francesa,hi va haver un pànic generalitzat a les zones rurals a causa del malestar causat per l'escassetat d'aliments.Els rumors d'un suposat "complot de fam" d'aristòcrates per morir de gana o cremar la població van portar camperols i gent del poble a armar defenses.Es creia que forces estrangeres o lladres cremaven cultius i edificis a diferents regions.Aquestes pors i tensions van contribuir a l'abolició del sistema senyorial a França mitjançant els decrets d'agost. -
Assamblea Constituent
Va aprovar un seguit de mesures revolucionàries encaminades a abolir l'Àntic Règim a França i implantar-hi un nou règim liberal. -
Decret d'abolició del feudalisme
Establia la supressió dels drets dels nobles, tot i que aquests mantenien la propietat de la terra. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Proclamava els drets individuals, iguals per a tots els homes. -
Constitució civil del clergat
Establia la separació de l'Esglèsia i l'Estat. L'Esglèsia deixava de cobrar el delme i la majoria de les seves terres van ser expropiades per l'Estat i venudes a particulars, i els eclesiàstics es van convertir en funcionaris públics. -
Constitució del 1791
França va esdevenir una monarquia constitucional. S'establia el principi de la sobirania nacional i la divisió de poders, tot i que el rei tenia dret de vet (dret que tenen certs estats membres de determinades organitzacions internacionals d'oposar-se, amb el seu vot negatiu, quan el vot és indispensable per tirar endavant la decisió). El sufragi censatari va provocar el descontentament dels qui en van quedar exclosos. -
Assemblea Legislativa
Una vegada elaborada la Constitució, es van convocar eleccions per a l'Assemblea Legislativa, que van guanyar els sectors més moderats de la Revolució. -
Caiguda de la monarquia
La implicació de Lluís XVI en les conspiracions contrarevolucionàries i els seus contactes amb les potències que lluitaven contra França van provocar la caiguda de la monarquia. -
Convenció Jacobina
La burgesia radical, (jacobins), va obtenir el poder governamental en enfocar-se en les demandes dels sectors populars, (sans-culottes), i va destituir els girondins.Durant aquesta etapa, es va promulgar una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular a través del sufragi universal masculí i el dret a la igualtat social.El líder Robespierre va ocupar el poder executiu. Aquest període, conegut com "El Terror",es va caracteritzar per mesures dictatorials que van generar oposició al poble. -
El Directori
Durant la República Francesa, la burgesia moderada va recuperar el control mitjançant un cop d'estat. Aquesta etapa es coneix com el Directori. Durant aquest període, es van anul·lar les lleis jacobines, es va permetre el retorn dels exiliats del Terror i es va promulgar una nova constitució que atorgava el poder executiu al Directori, un govern col·legiat, i es va restablir el sufragi censitari. Est va ser un període de transició en la història francesa després de la Revolució. -
Cop d'Estat de Napoleó
Napoleó va protagonitzar un cop d'estat degut a la inestabilitat del Directori. Això va desencadenar en que el govern francès passes a ser un consolat, amb Napoleó i dos exmembres del directori com a cònsols.