-
Jurament del peu de paume
Des de la construcció de la construcció de la Asamble Nacional, i en trobar-se la porta de la sala en la qual deliberaven, tancada per l'ordre real, als representants del tercer estat es reuneixen en el frontó cobert, jurant solament no separar-se fins a dotar a França d'una constitució. -
Toma de la Bastilla
La destitució de Jacques Necker com a ministre de Finances i els rumors sobre preparatius militars provoquen l'aixecament armat dels parisencs, que s'apropien de fusells i canons i cerquen la presó de la Bastilla, símbol del despotisme. El seu governador, Launay, obre foc contra els assaltants causant un centenar de morts, però es veu obligat a capitular i és assassinat sobre el terreny. Els revoltats s'apropien de la capital. -
Declaració de als drets del home i dels ciutadans
Després que el 4 d'agost, en una frenètica sessió nocturna, la noblesa i el clergat rivalitzaran per demanar l'abolició dels seus privilegis, l'Assemblea Nacional aprova la Declaració, el primer article de la qual estableix que els homes neixen i viuen tots iguals en drets. -
Marxa sobre verselles
Davant la resistència del rei a sancionar la Declaració de Drets, i mobilitzades per la carestia de la vida, les dones del mercat de les Halles encapçalen una marxa sobre Versalles que desemboca a l'assalt al palau reial. Lluís XVI i Maria Antonieta accedeixen a acompanyar de tornada a París la torba per instal·lar-se a les Tulleries. -
Escapada del Rei avortat en Varennes
Sentint-se presoners a les Tulleries, el rei, la reina i els seus fills emprenen la fugida disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersen, enamorat de Maria Antonieta. Després d'un dia de viatge cap al nord, on tropes lleials els han d'escortar fins a l'altra banda de la frontera, són descoberts i detinguts a la localitat de Varennes, i d'allà tornats a París, on reben una gèlida acollida. -
El Rei jura la constitució
El text manté la Monarquia i concedeix el dret de veto a un rei amb poders limitats. L'Assemblea Constituent es dissol i, després d'unes eleccions de caràcter censatari a què no es poden presentar els diputats sortints, es reuneix l'1 d'octubre l'Assemblea Legislativa. -
França declara la guerra a Austria
A instàncies de Lluís XVI, que en secret busca la derrota dels seus exèrcits, l'Assemblea declara la guerra «al rei d'Hongria i de Bohèmia», per fer la impressió que no ho fa contra el poble austríac. Només Robespierre i una minoria de diputats de l'esquerra s'hi oposen. -
Masacres en les presos
Les notícies alarmants sobre l'avenç dels aliats cap a París serveixen de pretext per a l'organització de piquets de degolladors que, amb el suport de Marat des de la Comuna i amb la tolerància de Danton des del Ministeri de Justícia, assalten les presons i assassinen cruelment entre mil quatre-cents presos, incloses persones de tanta rellevància a la cort com la princesa de Lamballe. -
Instauració de la República
La Convenció es reuneix, declara abolida la Monarquia i proclama la República. Tot i que amb prou feines el deu per cent dels francesos exerceix el seu dret al vot, es tracta del primer parlament de la història elegit per sufragi universal masculí en un país important. -
Derrocament de la Monarquia
La sublevació coordinada per les seccions parisenques amb l'ajuda dels federats arribats de Marsella desemboca a la presa per les armes i amb un fort vessament de sang del palau de les Tulleries. El rei i la seva família es refugien a l'Assemblea Legislativa, i una Comuna Insurreccional aconsegueix el control de l'Ajuntament de París. L'Assemblea suspèn provisionalment el rei i convoca una Convenció Nacional. -
Ejecució de Luis XVI
Després de ser jutjat i condemnat per la Convenció, el rei és guillotinat a la plaça de la Revolució a les 10:22 minuts. El redoblament de tambors impedeix que se senti la seva veu. El botxí aixeca el cap davant d'una multitud commocionada, que ha conegut aquest matí l'assassinat del diputat Le Peletier de Saint-Fargeau per un antic guàrdia de Corps. Les monarquies anglesa i espanyola es sumaran de seguida als països en guerra contra la República francesa -
Cop d'Estat jacobino
L'aliança entre jacobins i els enragés amb suport de la Comuna mobilitza les seccions de París contra els líders moderats de la Convenció. Al cap de tres dies de pols, durant els quals és assetjada per la Guàrdia Nacional, la Convenció cedeix i posa sota arrest domiciliari 29 dels seus membres i 2 ministres. Al cap de pocs dies s'aprova la nova Constitució republicana, que mai entrarà en vigor.