La literatura en la Edad Media

  • 1978 BCE

    Milagros de nuestra señora

    Milagros de nuestra señora
    El propósito de la obra es claramente mariano: rendir culto a la Virgen, posiblemente Nuestra Señora de Marzo, venerada en el altar mayor del monasterio de San Millán de Suso.
  • 1200

    El Cantar de mio Cid

    El Cantar de mio Cid
    El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz el Campeador. Es tracta de la primera obra narrativa extensa de la literatura espanyola en una llengua romanç, i destaca per l'alt valor literari del seu estil
  • 1200

    Las jarchas

    Las jarchas
    Las jachas son braves composiciones escritas normalmente por poetas, abdalusies o judíos durante el periodo del al- ádalus
  • 1476

    Coplas por la muerte de su padre

    Coplas por la muerte de su padre
    Coplas por la muerte de su padre" és una elegia escrita per Jorge Manrique a finals del segle xv dedicada al seu pare. Es tracta d'una composició que estremeix per la freda brillantor de l'anàlisi, per la constatació del desengany i de la corrupció de tot el vivent, i no una obra que emociona pel sentiment adolorit del fill o la seva pena insuportable. Consisteix-segons Salinas-en la vivència de l'eterna oposició entre temporalitat i eternitat.
  • 1499

    La celestina

    La celestina
    La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas. El seu èxit comença a principi del segle xvi i continua fins que va ser prohibida el 1792.
  • 1575

    El conde Lucanor

    El conde Lucanor
    El conde Lucanor, amb el títol original Libro de los enxiemplos del conde Lucanor et de Patronio, és una de les primeres obres escrites en llengua castellana. Va ser escrit per Don Juan Manuel entre 1330 i 1335 i se'n considera la seua obra mestra. El llibre està compost per cinquanta-un contes breus presos de diverses fonts, ja sigui el clàssic Isop o contes tradicionals àrabs.
  • Los villansicos

    Los villansicos
    El villancico, como indica su propio nombre, es la canción de villa; la que servía para registrar la vida cotidiana de los pueblos. Según algunos historiadores, este canto surgió por el siglo XIII, siendo difundido en España en los siglos XV y XVI, y en Latinoamérica desde el siglo XVII.