-
Period: 1490 to
El Renaixement
Moviment cultural que va sorgir a Itàlia. Es caracteritzà per la tornada a l'antiguitat clàssica, el sorgiment de la consciència de la dignitat, una actitud més reflexiva i més actitud crítica.
Les obrs literàries en llengua vulgar es caracteritzen per: Consciència d'estil, seniti crític, classicisme, harmonia, recerca de la bellesa, gust pel paisatge, paganisme, senzillesa lingüística, l'espontaneïtat, la limitació de Petrarca, etc. -
1500
La castellanització de la literatura culta
La valoració del castellà i el prestigi de la seua literatura, atraurà a molts autors a utilitzar-la (també perquè pateixen d'una manca confiança en el català com a llengua literària).
Altres factors:
-Prohibició de la traducció de la Bíblia.
-La supressió del català com a llengua oficial pels Decrets de Nova Planta.
-Amb la desaparició de la cancelleria va desaparéixer també la referència d'un model de llengua literària comú i favoreix la dialectalització.
-Es publicava poquíssim en català. -
1500
El teatre del segle XVI
Presenta dos corrents:
1) El teatre religiós, que resulta de la recreació d'alguns temes de la dramatúrgia medieval.
2) El teatre profà, que són representacions de caràcter cortesà. La millor és "La vesita" de Joan Ferrandis d'Herèdia. -
1500
La prosa
La més important és "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" de Cristòfor Despuig.És un dels pocs llibres en català que es pot considerar plenament reneixentista, pel rigor històric, la preocupació estilística, les inquietuds ideológiques, la naturalitat de la llengua i les fonts utilitzades.
L'obra consta de sis col·loquis entre tres interlocutors: Lúcio, Fàbio i Pedro. -
Period: 1500 to
Factors sociohistòrics
Va ser un període de pèrdua de personalitat política per l'estancament econòmic i per la disminució de l'ús del català.
Algunes de les causes varen ser la davallada demogràfica per la pesta, la unió de les corones catalanoaragonesa i castellana i el descobriment d'Amèrica.
A Castella es traslladarà l'aristocràcia autòctona que es castellanitzarà. -
Period: 1500 to
Decadència
Aquest va ser el període de continuïtat literària en català des del segle XVI fins XIX. En els àmbits col·loquials el català continuà sent l'única llengua de la majoria de la població. -
Period: 1500 to
La literatura popular
És una literatura molt lligada a la transmissió oral i al sentit tradicional i que sol anar acompanyada de música. Dóna prioritat a la comunicació immediata i a la diversió.
Hi destaquen:
-El romancer.
-Els col·loquis valencians, que recullen continguts polítics, històrics i notícies, d'una forma burlesca i en vers. La majoria eren monòlegs, però també hi ha diàlegs entre dos o més persones.
-El teatre religiós. el "Misteri d'Elx" és el més important i continua representant-se. -
Period: 1505 to 1567
Pere Serafí
Poeta i pintor, se situa ntre la tradició medieval i la influència italiana.
Destaca un grup de sonets en què combina la tradició d'Ausiàs March amb els usos del sonet petrarquista. També practicà la cançó tradicional. -
Period: 1518 to
Joan Timoneda
Escriptor i editor, va compondre molts poemes popularitzants i confeccionà i edità cançoners de preu reduït. El més important és "Flor d'enamorats" (1573). Els seus poemes representen una novetat tant pel que fa al metre com pels temes, tractats amb una llengua directa i fluïda. -
1519
Factors a València
La castellanització augmentà a València per:
-La Guerra de les Germanies (1519-1521), que guanyà l'aristocràcia i limità més a la burgesia. Això va ser reforçat per persecució i eliminació de població conversa d'origen jueu.
-L'establiment de la cort virregnal de la viuda de Ferran el Catòlic, Germana de Foix, que impulsà la castellanització. -
Period: 1582 to
Francesc Vicenç Garcia
Una part de la seua producció té caràcter artificiósi elegant, però la major part són burlescos. -
El Barroc
Com a conseqüència d'una forta criside la vida espiritual, política i social europea sorgí aquest corrent artístic i ideològic que manifestà el pessimisme.
Un tema recurrent és la fugacitat del temps i la visió del món com un gran teatre on es manifesta un sentiment de desengany. Els autors seran capaços d'extremar la lluminositat, el luxe i la sensualitat, i de revelar-ne la misèria o vulgaritat. -
La prosa barroca
Es varen escriure dietaris, hi destaquen:
1) "Coses evengudes e la ciutat e regne de València" de Pere Joan Porcar. Relata notícies quotidianes sobre el món eclesiàstic i la vida de la València d'aquell temps.
2) "Notícies de València i son regne" de Joaquim Aierdi. Presenta un model de prosa ben elaborat, pròxim al registre col·loquial.
El dietari d'Aierdi tracta de festes i celebracions locals fins a les anècdotes més quotidianes. -
Period: to
Francesc Fontanella
Es va proposar crear literatura nova. Les seues tècniques poètiques són les habituals de la poesia cultista. "Lo desengany" és l'obra dramàtica més important. -
El neoclassicisme
Comporta un nou codi de valors (gravetat, grandiositat, disciplina, puritanisme, virtut...). Va ser a les Illes Balears on va penetrar amb més força, ja que quatre dels dèsset membres de la Societat de Cultura de Maó eren anglesos que dominaven el català. -
La prosa del segle XVIII
Destaquen els reculls de rondalles, adagis i dietaris.
Entre les rondalles destaca la "Rondalla de rondalles", de Lluís Galiana (1776), inspirada en l'estil de "Cuento de cuentos" de Quevedo. Mostra valencià col·loquial i proverbis i expressions pintorescos.
Dels dietaris està el "Calaix del sastre", de Rafel d'Amat, on es fa la crònica de la vida quotidiana des del 1769 fins al 1816. Rafel resulta el primer gran periodista de costums contemporanis. -
Period: to
Joan Ramis
Fundador i president de la Societat de Cultura de Maó. És l'autor més important amb la seua obra "Lucrècia", que és una defensa de la llibertat davant de la tirania. -
La il·lustració
El concepte designa un moviment ideològic o filosòfic, caracteritzat pel racionalisme i la crítica a tot el saber humà per a arribar al progrés social, econòmic i cultural.
Les idees il·lustrades conviuen amb tres tendències literàries: el rococó, el neoclassicisme i el preromanticisme.