LA LITERATURA DE LA LLENGUA VALENCIANA

Context històric del S.XII

1130

A partir de mitjan de segle XII s'estengué el model dels tòpics literaris de la poesia trobadoresca. Aquesta poesia es convertí en un signe diferencial de l'estament dirigent. La llengua artificiosa que usava, denominada romana, llengua d'oc, provençal o llemosí, adquirí prestigi internacional i representà una alternativa al llatí encarcarat del eclesiàstics. Aixì, esdevingué l'ideal d'expressió lírica per als poetes cortesans d'Occitània, Catalunya i el Nord d' Itàlia.

Berenguer de Palol (1138-1196)

1138

És el trobador més antic, que escriu en un correcte provençal literari. Va ser el primer català de nom conegut de la nostra literatura.
Se´n conserven nou cançons d'atribució segura, escrites en un occità literari d'una gran correcció, amb estil senzill d'una fluïdesa expressiva; són de tema amorós, mancades d'anècdota, i ajustades als cànons de l'amor cortés.

Guillem de Cabestany (1188-1212)

1188

Autor de poesía amorosa de " trobar leu".
D' aquest trobador es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura trobadoresca: La dolça tristesa.

Ramon Vidal de Besalú (1196-1252)

1196

Va ser un poeta que es recorda sobretot per la seva obra "Las rasós de trobar",el primer tractat de poética que es coneix en una llengua románica.
Començà com joglar i es formà al Castell de Mataplana el qual elogia amb alguns versos.

Context històric del S.XIII

1200

El S.XIII és un segle on hi ha una major tolerancia cultural i religiosa i es dóna pas a una activitat intel·lectual més polifacètica. L'enfrontament entre fe i raó planteja reflexions diferents: d'una banda, l'herència platònica, defensa la proximitat enttre fe i raó; d'altra banda, l'aristotelisme qüestiona l'escolàstica en fer prevaler el món físic per a entendre l'univers humà.
En aquest context de priorització de la raó sobre la fe, és on es situen les propostes de Ramon Llull.

Ramon Llull (1232-1316)

1232

Naix a Mallorca, d'arrels cortesianes, té varies il·luminacions de Déu cap als trenta anys que el fa trencar els vincles familiars i retirar-se per a preparar la conversió dels infidels. Amb l'ajuda d'un sarraí aprén l'àrab i viatja per Europa i el nord d'Àfrica per a prediacar una cristiandat renovada.
Llull ens ha llegat una obra inmensa redactada en llatí, occità, àrab i català. La seua obra es distingueix en quatre etapes.

Cerverí de Girona (1259-1285)

1259

Va ser l'últim gran poeta de la tradició trobadoresca, que conreà tots els gèneres poètics i practicà el gust per l'innovació i el canvi.

Creació de la Cancelleria Reial

1264

La Cancelleria Reial s'encarregava de redactar i publicar els escrits oficials. Va ser creada per Jaume I perquè la documentació del regne de València fóra redactada en llengua vulgar i no en llatí.

Crònica de Jaume I

1274

O Llibre dels fets, és una narració autobiográfica dictada segurament pel mateix rei i escrita per un escrivà de la cort. El monarca es basa en records personals però també cançons de gesta de la seua vida i les seues gestes.
Cronològicament és la primera de les 4 gran cròniques i comprén des de el seu naixement (1208) fins a la seua mort (1276).
La crónica té una doble finalitat: prentén que les seues gestes queden en el record i que a més puguen servir d'exemple per a la posteritat.

Crònica de Bernat Desclot

1288

Narra els fets històrics des del regnat de Ramon Berenguer IV (1131-1162) fins a Pere II el Gran (1276-1285).
En ella també es recorda l'engendrament de Jaume I.

Context històric del S.XIV (part 1)

1300

El S.XIV ve marcat per greus problemes que van trontollar l’antiga orgnització social.
D’aquest procés de crisi sorgiria un altre diseny del món que triomfaria en el segle següent amb el concepte de humanisme. Factors que van provocar aquests canvis:
- Crisi económica a Europa a causa de les males collites.
- L'augment de guerres entre senyors feudals.
- La difusió de malalties, i particularment la peste negra.
- El despoblament dels camps i una paral·lela emigració cap a les ciutats.

Context històric del S.XIV (part 2)

1300

Tots els factors anteriors van sometre al país en una greu crisi econòmica. La presència abassegadora de la mort orientà als homes a buscar refugi en la Església la qual també travessava una crisi pròpia.
Políticament parlant, es produïren tensions entre els diferents regnes de la Corona d'Aragó, amb enfrontaments i lluites contínues.
Tots aquests trasbalsaments facilitaren l'aparició de veus autoritzades, generalment clergues, que escrivien preocupats per la moral quotidiana.

Crònica de Ramon Muntaner

1328

És la crónica més llarga de les quatre. Narra els fets des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne (1328).
L'objectiu de la crònica és glorificar els reis de la casa d'Aragó.
La font principal de l'obra va ser la pròpia experiència vivida per l'autor (jo hi era).

Francesc Eiximenis (1330-1409)

1330

Eiximenis va ser un frare francicà gironí d'origen burgués que es va educar en les universitats europees més prestigioses.
La seua obra més important va ser Lo crestià que és una enciclopèdia de totes les activitats de la vida de l'home com a cristià.
La intenció d'Eiximenis amb aquesta obra no va ser només per al públic d'un alt nivel cultural, sinó també per a les "persones simples e legues e sens grans lletres".

Bernat Metge (1348-1413)

1348

Bernat Metge representa la figura principal de l'humanisme en la nostra literatura. Va adoptar influèncie lteràries ja que exercir com a funcionari a la Cancelleria.
Bona part de la seua obra té la intenció d'obtenir-ne algún benefici personal com mostren obres com Lo somni. També cal destacar el Sermó, una sátira versificada dels sermons dels predicadors en el que sembla una invitació a viure com si no hi haguera un més enllà.

San Vicent Ferrer ( 1350-1419)

1350

Vicent Ferrer va ser un dominic valencià que recorregué Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
La seua obra consta de 280 sermons, molts dels quals foren transcrits pels reportadors. Cada sermó constava d'una primera part, enunciada en llatí (Introductio), seguida d'una breu pregària. La segona part (Introductio Thematis), comprén l'explicació dels versicle anterior i una glossa moral. Finalment, hi havia el desenvolupament del sermó subdividit en punts (Divisió Thematis).

Anselm Turmeda (1356-1423)

1356

Turmeda va nàixer a Mallorca i estudià a Lleida i Bolonya,ciutat on es convertí a l'Islam.
En vers escrigué Les cobles a la divisió de Mallorques. Tot seguit crea el Llibre dels bons amonestaments i més tard escriu L'elogi dels diners que eren un conjunt de versos de to humorístic.
L'obra més important és La disputa de l'ase, on intercanvia opinions amb un ase i altres animals i on es mostra una ideología molt racional.
L'única obra que escriu en àrab es Tuhfa (contra la fe cristiana).

Crònica de Pere el Ceremoniós

1385

És la quarta gran crónica i la menys extensa. Va ser escrita en forma autibiogràfica per ordre del rei Pere el Ceremoniós. La crónica comprén el seu regnat i el del seu pare, Alfons III el Benigne.

L'humanisme

1387

A la Corona d'Aragó, en els anys dels regnats de Joan I, Martí l'Humà i Alfons el Magnànim, s'entén el terme humanisme en referència a la literatura de tendència classicista, producte d'aquell context històric i social en què l'Església perd el seu paper central en el pensament filosòfic i ocupa el protagonisme l'home.

La poesia del S.XV

1399

El segle XV tanca el món feudal i inagura un canvi de rumb amb la visió humanista. Aquest segle será considerat el nostre Segle d'Or.
Destaquen personalitats literàries com Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig o Roís de Corella gràcies a l'aparició de l´humanista Bernat Metge.

Jordi de Sant Jordi (1399-1424)

1399

Valencia de família noble, va nàixer al final de segle i va morir entre el 1424 i el 1425.
Va escriure Presoner quan va ser empresonat a Nàpols pel duc de Milà. Altres poemes destacables de la seua obra són Estramps i Lo setge d'amor.

Jaume Roig (1400-1478)

1400

Jaume va ser un escriptor i metge prestigiós de família burguesa que va ocupar càrrecs d'alt nivel.
És l'autor de Espill o Llibre de les dones. L'obra s'estructura en quatre parts: De sa jovenut, De quan fon casat, De la lliçó de Salomó i D'enviudar.

El teatre en l'edat mitjana

1400

El teatre mediaval es manifestava en dues tendències: el teatre religiós i el teatre profà. El religiós tenia l'objetiu de propagar i fer més entenedor el missatge de la religió católica en la població (es classificava en cicles) i el profà era aquell que servia d'entreteniment per a la cort i per al poble.

Ausiàs March (1400-1459)

1400

Es considerat el gran renovador de la nostra poesía mediaval, especialment per les innnovacions que introdueix en el tractament de la dona. March atorga aquestes qualitats i sentiments més humanizants i contradictoris, que superen els tòpics del vassallatge trobadoresc o el cor gentil propi dels poetes italians.
El contingut de la seua obra es pot dividir en quatre parts: Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals i Cants espirituals el qual dóna un total de 128 poemes.

Joanot Martorell (1413-1465)

1413

Nascut a València entre el 1413i el 1414, pertenyent a una famíla de la mitjana noblesa. Va viure a Anglaterra, on conegué molt de material que després pogué utilizar en Tirant lo Blanc. El 1460 acabà el llibre, però arruïnat, va empenyorar-lo a Martí Joan de Galba, que publicà la novel·la a València el 1490. Joanot Martorell morí el 1465.

Isabel de Villena (1430-1490)

1430

Va nàixer el 1430 a València. Des del 1463 exercí d'abadessa del convent de la trinitat fins a la mort, el 1490. Criada entre nobles i cortesans, va adquirir bona información.
La seua única obraés Vita Christi, la vida de Jesucrist plantejada des d'una òptica femenina.

Joan Roís de Corella (1435-1497)

1435

L'autor valencià encarna el trànsit de l'etapa mediaval al Renaixement; això explica l'absència del món cavalleresc en literatura corelliana.
Joan crea una literatura elitista, elegant i amb consonància amb l'humanisme renaixentista. El nucli central de la seua producción es el tema amorós. Una de les obres més conegudes en prosa és Tragèdia de Caldesa.

El misteri d'Elx

1460

També conegut com a Festa d'Elx, és la manifestació dramática que representa la mort i la assumpció de la Mare de Déu. Es data al voltant de la segona meitat del segle XV.
La drama es dividia en dos actes: la Vespra i la Festa.

La literatura durant el Renaixement

1466

L'inici de l'edat moderna es correspon amb el moviment artístic i literari del Renaixement, el qual va influir en la literatura des del final del S.XV fins al final del S.XVI. Aquest moviment pretén recuperar el cànons estètics i els models formals del classicisme.

El teatre en el Renaixement

1466

El teatre renaixentista representa l'evolució de l'Humanisme italià, en el qual esbasa, en un nou moviment que es contraposa obertament a la "foscor" mediaval. Es tracta d'impulsar l'interés científic i la formació intel·lectual abandonat el teocentrisme i renovant l'art.
Pel que fa el teatre, la característica principal és la recuperació de les tres unitats bàsiques: unitat d'espai, unitat de temps i unitat de acció.

Tirant lo Blanc (1490)

1490

Tirant lo Blanc és l'obra més important de l'escriptor i cavaller Joanot Martorell. És considerada un dels màxims exponenets de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del Segle d'Or valencià.
La novel·la consta de 487 capítols, agrupats en cinc parts: Anglaterra, Sicilia i Rodes, l'imperi Grec, el nord Africà i el regrés l'imperi grec.
La novel·la presenta una doble línea temática: les aventures d'armes, pròpies de cavallers i la trama amorosa del protagonista amb la pricesa Carmesina.

Pere Serafí (1505-1567)

1505

Va ser un dels poetes més importants d'aquesta época. És l'introductor del sonet i el madrigal, propis de la mètrica italiana.

Cristòfol Despuig (1510-1574)

1510

És el principal autor en prosa del qual s'ha conservat Los col·loquis de la insigne de la ciutat de Tortosa. En l'obra utilitza el col·loqui, una forma literària clàssica basada en el diàleg.

Joan Timoneda (1518-1583)

1518

Timoneda és la nostra figura més profílica del Renaixement. Va ser llibreter i editor que va publicar nombrosos cançoners que incloïen part dels textos en valencià. Entre el cançoners que va editar destaca Flor d'enamorats.

Pere Joan Porcar (1560-1628)

1560

Escriptor de la prosa del Barroc. El seu dietari és el més conegut i es titula: Coses evengudes en la ciutat e Regne de València. En el qual l'autor dóna testimoni dels fets més destacables de la València de l'època.

La literatura del Barroc

1600

Durant el segle XVII i el principi del XVIII, la literatura del Barroc va intentar reproduir les tendències de les lletres castellanes que oscil·laven entre el conceptisme (jocs de idees i el culteranisme).
En poesia, el recaragolamet culteranista ve representat per Francesc Vicenç i per Francesc Fontanella.
Francesc Mulet representà l'adaptació del conceptisme quevadista.
En la prosa del Barroc destaca la literatura memorialística, i especialment, els dietaris personals.

El teatre en el Barroc

1600

La diferència d'estatus entre les clases socials, provocà una pobresa generalitzada, en el qual el teatre va suposar un mitjà de distracció. El text esdevé l'element clau del teatre i, com a conseqüència, l'autor és ,a figura més important.
Autors internacionals importants: Shakespeare, Lope de Vega, Calderón i Molière.

Francesc Fontanella (1622-1683)

1622

Fontanella fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català. Va nàixer Barcelona i va destacar en el teatre i poesía.
És autor de Lo desengany, un poema dramàtic i mitològic que combina monòlegs i diàlegs dels seus protagonistas.

Francesc Mulet (1625-1675)

1625

Era un frare dominicà de Sant Mateu que va ser autor de teatre amb de to satíric. Destaquem dos obres:
- El rei Matarot i la infanta Tellina: es tracta d'una paròdia dels afers amorosos on reinventa aventures eròtiques de Tirant a Constantinoble.
-Els amors de Gaiferos i Melisendra: és una paròdia obscena d'un romanç carolingi.

La literatura durant el segle XVIII

1700

El principi del segle XVIII està marcat per la continuación de les formes literàries del Barroc, sobretot en poesia.
Cap a la segona meitat del segle va desenvolupar-se el Neoclassicisme, que tornava a la imitació estètica i formal dels clàssics. Els temes més conreats són la tragèdia, la poesia pastoral i la faula.
Dins del Neoclassicisme cal destacar la figura de Joan Ramis i Ramis en la poesia i teatre, i a Fra Lluís Galiana en prosa narrativa.

El Romanticisme

1780

El Romanticisme és un moviment ideològic i cultural aparegut a les darreries del segle XVIII. Naix amb un caràcter liberal i revolucionari, com una reacció al racionalisme propi de la Il·lustració i el Neoclassicisme.
El Romanticisme està condicionat pels aspectes històrics següents:
- La Revolució Industrial
- L'accés a la cultura deixa de ser propietat de les elits privilegiades i anà estenent-se a altres capes socials.
- Es permet cada vegada més la professionalització de l'escriptor.

Frederic Soler (1839-1895)

1839

En una primera época escrigué peces de caràcter consumista en què observem una actitud crítica i burlesca envers de l Renaixença i la cultura burguesa de l'època. En aquest temps escriu Don Jaume el Conqueridor.
A partir del 1866, s'acostà als gustos de la burguesía en adoptar una actitud més conservadora i abandonar el teatre burlesc. En aquest periode escriu Les joies de la Roser.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

1845

És el representant més ilustre de la Renaixença cultural. Des de molt jove compon poesia èpica, probablement per la influència de la llectura dels clàssics.
La seua obra destaquen dos blocs:
- La poesia èpica: L'Atlàntida.
- La poesia lírica: conreà el tema patriòtic (Pàtria, Montserrat i Aires de Montseny) i el religiós ( amb Idil·lis i cants místics i Flors de Calvari).

Narcís Oller (1846-1930)

1846

Oller alternà la professió d'advocat amb la literatura, especialment la novel·la. S'inicià quan entrà en contacte am els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, i entrà en el cercle del renaixentistes.
En 1882 publicà la seua primera novel·la, La papallona. Obra de transició cap al realisme amb elements naturalistes.
En la década de 1890, publicà les seues obres més importants: La febre d'or, i més tard narra La bogeria.

La Renaixença

1857

La Renaixença és el moviment de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua que té lloc a partir del segon terç del segle XIX. Les característiques generals del moviment s'expliquen en dos factors:
- La recepció del Romanticisme que fou tardana i incompleta.
- La reivindicació de la llengua pròpia que consitia en una revitalització de l'orgull pel seu passat i una voluntat de projectar-la cap al futur.

Els Jocs Florals

1859

El 1859 es constituïren a Barcelona els Jocs Florals. Es tractava d'un certamen literari creat a imitació de la Gaia Ciencia que estaba estructurat en tres eixos temàtics: Pàtria, Fe i Amor.