-
70,000 BCE
Època primitiva
Els paleontòlegs han descobert roques d'ocre en una cova de Sud-Àfrica amb incisions que segueixen patrons geomètrics i que daten d'abans del 70.000 aC. -
20,000 BCE
Època primitiva
L'os d'Ishango, trobat a la capçalera del Nil (nord-est del Congo), que data del 20000 aC es considera la demostració més antiga coneguda d'una sèrie de nombres primers. A l'Antic Egipte varen aparèixer tècniques de multiplicació i de representació pictòrica de dissenys geomètrics. -
3000 BCE
Invenció de l'escriptura a Mesopotàmia
El càlcul va florir a Mesopotàmia mitjançant un sistema decimal i sexagesimal, la primera aplicació del qual va ser en el comerç. A més de suma i resta coneixien multiplicació i divisió i, a partir del II mil·lenni a. C. van desenvolupar una matemàtica que permetia resoldre equacions de fins a tercer grau. Coneixien així mateix el número π, l'arrel i la potència, per la qual cosa eren capaces de calcular volums i superfícies de les principals figures geomètrica -
3000 BCE
Època primitiva i l'antiga India
Els primers coneixements matemàtics de l'Antiga Índia daten de prop del 3000-2600 aC en la Civilització de la vall de l'Indus del nord de l'Índia i el Pakistan, que varen desenvolupar un sistema uniforme de pesos i mesures que usava fraccions decimals, domini de les proporcions dels maons encara usades actualment, una quadrícula de carrers en angles rectes perfectes, formes geomètriques que inclouen prismes rectangulars, barrils, cons, cilindres i dibuixos concèntrics. -
Period: 2000 BCE to 600 BCE
L'Antic Egipte
-
1900 BCE
L'Antic Egipte
El text matemàtic més antic descobert fins ara és el papir de Moscou que és un papir datat entre el 2000 i el 1800 aC durant l'època de l'Imperi Mitjà. Com molts textos antics de matemàtiques, consisteix en un problema explicat amb una història, com si es tractés d'un entreteniment. -
Period: 1900 BCE to 300 BCE
L'Antiga Babilònia
Les matemàtiques babilòniques es refereixen a les matemàtiques dels pobles de la Mesopotàmia (actual Iraq) des dels antics sumeris fins al començament del període hel·lenístic. -
Period: 1900 BCE to 350 BCE
L'Antiga Babilònia
S'anomenen matemàtiques babilòniques degut a la importància de Babilònia com a centre d'estudi, que va decréixer durant el període hel·lenístic. Des de llavors, les matemàtiques babilòniques es fusionen amb les matemàtiques gregues i egípcies per a donar pas a les matemàtiques hel·lenístiques. -
900 BCE
L'Antiga Índia
Durant l'època vèdica, les matemàtiques no eren un únic tipus d'estudi científic, sinó que hi ha escrits matemàtics dispersos en molts textos indis d'aquest període (molts són de dates i autors imprecisos, i no segueixen una veritable tradició matemàtica). El Yajurveda compost al voltant del 900 aC va ser la primera explicació del concepte de l'infinit numèric. -
Period: 900 BCE to 200
L'Antiga Índia
-
550 BCE
Les matemàtiques Gregues.
Les matemàtiques gregues es caracteritzen per l'originalitat, profunditat, abstracció i per la confiança dipositada en la lògica. Varen ser les primeres a donar demostracions de nombres irracionals (degut als pitagòrics), a desenvolupar el mètode d'exhaustió d'Èudox per a calcular àrees, i el sedàs d'Eratòstenes per a descobrir nombres primers. Varen importar els mètodes ad hoc de construcció d'un cercle o d'una el·lipse i varen desenvolupar una àmplia teoria de còniques. -
Period: 550 BCE to 200 BCE
La Grècia Clàssica
Les matemàtiques gregues estudiades abans del període hel·lenístic es refereixen només a les matemàtiques de l'antiga Grècia. -
500 BCE
Pitàgores
Pitàgores de Samos o senzillament Pitàgores (en grec: Πυθαγόρας) (finals del segle VI aC.[a]) va ser un filòsof i matemàtic grec. Heràclit d'Efes diu que és fill de Mnèsarc. Segons Heròdot, Salmoxis, era el nom de l'esclau de Pitàgores. -
500 BCE
Les matemàtiques Gregues.
Es considera que les matemàtiques gregues varen començar a finals del segle v aC quan Tales i Pitàgores varen portar el coneixement de les matemàtiques egípcies i babilòniques a Grècia. Tales va fer servir la geometria per a resoldre problemes com el càlcul de l'alçada de les piràmides i la distància dels vaixells a la costa. Pitàgores va enunciar el teorema de Pitàgores i va construir ternes pitagòriques algebraicament, si fem cas del comentari de Proclus sobre Euclides. -
400 BCE
Hipàtia
Hipàtia (en grec Ὑπατία, transliterat Hypatía [hy.pa.ti.a]); Alexandria, 355 o 350-ibíd., 415)[1] va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia, fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria a començaments del segle v. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica. -
323 BCE
La Grècia Clàssica
Les matemàtiques gregues estudiades a partir del període hel·lenístic (des del 323 aC) es refereixen a totes les matemàtiques escrites en grec, això inclou a més dels propis grecs, els erudits de tot el món hel·lènic que s'estenien al llarg de la Mediterrània Oriental. -
259 BCE
Arquimedes
Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes Αρχιμήδης en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec. Encara que es coneixen pocs detalls de la seva vida, és considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica. Entre els seus avenços en física, es troben els seus fonaments en hidroestàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. -
Period: 200 BCE to 1200
La Xina
-
10
La Xina
Després de la crema, la dinastia Han (206 aC - 221 dC) va produir treballs de matemàtiques que presumiblement anaven més enllà dels que s'han pogut recuperar. El més important d'ells és els Nou Capítols de l'Art de les Matemàtiques. Consta de 246 problemes d'històries quotidianes sobre agricultura, negocis o enginyeria. També parla dels angles rectes i de π. Zu Xongzhi (segle V) va calcular el valor de π fins a sis decimals correctes (355/113), va ser la millor aproximació durant quasi mil anys. -
Period: 400 to
L'Índia Clàssica
-
499
Aryabhata
L'astrònom Aryabhata va introduir el 499 la funció versinus, va realitzar la primera taula trigonomètrica del sinus, va desenvolupar tècniques i algorismes d'àlgebra, infinitesimals, equacions diferencials i va obtenir solucions enteres d'equacions lineals amb un mètode equivalent als actuals, a més de càlculs astronòmics precisos basats en un sistema de gravitació heliocèntric. -
Period: 650 to 1500
Pèrsia i l'Islam
-
700
Pèrsia i l'Islam
El califat islàmic es va establir arreu del Pròxim Orient, nord d'Àfrica, península Ibèrica i en zones de l'Índia i el Pakistan. El segle VIII va conservar i traduir del grec a l'àrab molts dels treballs de matemàtiques oblidats a Europa. Les traduccions a l'àrab de diversos texts indis encara varen tenir un impacte més gran en les matemàtiques islàmiques i inclou la numeració aràbiga quan vora el 766 es varen traduir els treballs de Brahmagupta. -
800
Al-Khwarizmi
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (Bagdad, 780 - 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom creador dels termes àlgebra i algorisme. Les seves dades biogràfiques són insegures: segons l'historiador del seu temps at-Tabarí, va néixer a prop de Bagdad; altres fonts el fan originari de Pèrsia, cosa que concordaria amb la presumpció que era o havia estat seguidor del zoroastrisme. -
1500
Nicolau Copèrnic
Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. -
1560
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès. Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions dels estels i els planetes. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació d'aquest per a treballar-hi a Praga. -
Galileo Galilei
Galileo Galilei (Pisa, 15 de febrer de 1564 – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica" el "pare de la física moderna" el "pare de la ciència o de la ciència moderna". -
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi romanogermànic, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia nova i Harmonices mundi. -
Segle XVII
El segle XVII va veure un esclat sense precedents en les idees científiques i matemàtiques que no va fascinar únicament als filòsofs sinó que també va començar a influir en la manera de viure de la gent. -
Segle XIX
Al llarg del segle xix les matemàtiques varen ser cada vegada més abstractes. En aquest segle va viure un dels més gran matemàtics de tots els temps, Carl Friedrich Gauss (1777 - 1855). Deixant de banda les seves contribucions a la ciència, en matemàtiques va realitzar una faena revolucionària en funcions de variables complexes, geometria i en la convergència de sèries. -
Segle XX
El segle XX es va caracteritzar per la creació o gran expansió de les disciplines matemàtiques més noves com poden ser la lògica matemàtica, la teoria de conjunts, l'anàlisi funcional, la topologia general, la topologia algebraica, la geometria algebraica, l'anàlisi en varietats, la teoria dels sistemes dinàmics o la teoria de les categories. -
Segle XXI
L'any 2003 el matemàtic rus Grisha Perelman va demostrar la conjectura de Poincaré. Durant els primers anys del segle moltes revistes matemàtiques han adoptat també el format electrònic, i de fet n'hi ha algunes que només apareixen en aquest format. -
Les matemàtiques als Països Catalans
Històricament, els Països Catalans s'han destacat per la poca presència de matemàtics de renom internacional. Tot i això les matemàtiques hi han sigut presents com ho demostren els següents fets.
A finals del segle x, Gerbert d'Orlhac (~950 - 1003) que fou el Papa Silvestre II va realitzar un profund estudi del quadrivium, va transformar els mètodes de càlcul a Europa i va reintroduir l'ús de l'àbac.
