La història de la llengua

Naixement de l'idioma

600

Entre els segles VII i VIII, el català es diferencia del llatí. Primeres manifestacions en català inclouen la traducció del Fòrum Iudicum, el Codi de lleis visigòtic i les Homilies d’Organyà. La poesia era en llengua d’Oc fins al segle XV.

Plenitud de la llengua

1200

Durant els segles XIII al XV, el català és consolida com a llengua pròpia gràcies a factors històrico-polítics, culturals i literaris com la independència de la Catalunya Vella i l'expansió territorial.
Segle d'or de la literatura: el català s'enriqueix amb novel·les de Joanot Martorell i Jaume Roig.
La prosa és canalitzada per la Cancelleria reial.

Llengua reprimida

1500

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, el rei Martí l'Humà és substituït pel Compromís de Casp al 1412, afectant la literatura catalana i les classes populars com la burgesia.
El decret de Nova Planta, promulgat per la derrota de Felip V, impulsa canvis lingüístics, culturals, polítics i socials, generant resistència i declaracions en defensa de la llengua catalana.

Renaixença

1833

Al segle XIX, s'inicia una nova ideologia romàntica a Europa. Durant la Renaixença, el Principat reflecteix l'esperit de la revolució industrial. La poesia guanya importància a través dels Jocs Florals.
A començaments del segle XX, el Modernisme marca un moviment cultural i artístic, amb revistes com "La Campana de Gràcia" dones de 1870.

Normativització

1900

En el segle XX, se celebra el Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona en 1906, seguit per la creació de l'Institut d'Estudis Catalans en 1907. Durant el període franquista (1939-1975), el català es relega a l'àmbit familiar.