-
Primer Congrés Catalanista
Aquest congrés pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat la primera associació catalanista La jove Catalunya, on es va defensar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. -
Celebració del mil·lenari de Montserrat
-
Formació del partit Centre Català
Aquest partit es va encarregar de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat -
Segon Congrés Catalanista
Creat pel Centre Català. En aquest congrés, es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessis els partits dinàstics, denunciats pels seu caràcter sucursalista, i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. -
Míting a la Llotja de Barcelona
En aquest míting van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges. -
Redacció del Memorial de Greuges
Va ser el primer manifest polític unitari del catalanisme i que va ser presentat a Alfons XII. En aquest es denunciava el centralisme i es demanava el dret a impulsar la vida regional, i es defensava el proteccionisme i el dret civil català. Tot i la mort del rei i la seva conseqüent pèrdua d’eficàcia, el Memorial va aproximar al moviment catalanista a la burgesia que defensava el proteccionisme i manifestava posicions tímidament. descentralitzadores. -
Llotja de Barcelona
El Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona, on van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes, per tal d’assolir més projecció pública arran la redacció del Memorial de Greuges -
Publicació "Lo catalanisme" per Valentí Almirall
On establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista explicant la seva concepció del particularisme català, el qual havia de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. -
Fundació organització política interclassista per Valenti Almirall
Per impulsar les bases ideològiques del catalanisme, va fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. Però aquesta proposta va fracassar i Almirall va anar perdent suport. -
Formació de la Lliga de Catalunya
Aquesta tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, sintonitzava millor amb la burgesia desconnecta amb la política dinàstica, i comptava amb polítics com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Angel Guimerà. Van reivindicar l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalana. -
Exposició Universal de Barcelona
La forta oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona, va contribuir al distanciament de la burgesia. Poc desprès, el Centre Català va desaparèixer i la influència d’Almirall dins el moviment catalanista va esmorteint-se. -
Missatge a la Reina Regent
Iniciativa de la Lliga de Catalunya. En aquest missatge es demanava a Maria Cristina l’autonomia per a Catalunya, i una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil el 1889, on el catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Projecte de reforma del Codi Civil
El catalanisme va obtenir la seva primera victòria perquè el govern va accedir a canviar la redacció d’aquest Codi Civil. -
Consolidació catalanisme conservador
Va ser liderat pels clergues com Jaume Collell i el bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment. -
Unió Catalanista
Nova entitat que coordinava a tots els grups catalanistes comarcals, per tal que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots ells. Aquesta va tenir un suport important a la Catalunya rural propietaris mitjans, comerciants, etc. La seva militància era escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica. -
Publicació de "La tradició catalana"
On defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i l religió; refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l’acció política. En aquest sentit, el clero havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d’un model social degradat per la industrialització. -
Aprovació de les Bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa
Es van aprovar a una assamblea en un dels primers actes de la Unió Catalanista a Manresa. Les bases de Manresa, era un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava l’èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Estructurada en disset articles, les Bases definien un poder regional que reposava en la sobirania de Catalunya, deixant les competències de l’Estat central força limitades. -
Pèrdua de les darreres colònies
-
Crisi del 1898
Va provocar la pèrdua de les darreres colònies de l’imperi espanyol, va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i va posar de manifest la seva ineficàcia envers la regeneració de la política espanyola tal com demanaven moltes sectors socials del país, la qual va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme, que tenia uns líders consolidats, un cos doctrinari amb entitat i una forta mobilització socials. -
Fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja
-
Tancament de caixes
La protesta que va mostrar la frustració de la burgesia catalana davant la ineptitud del govern espanyol per a aplicar una política regeneracionsita de modernització de l'Estat. El tancament de caixes van impulsar de manera decisiva el catalanisme polític de caire conservador. -
Creació Unió Regionalista
Grup polític que el seu programa incloïa referències regionalistes explicites i demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. Creat pels dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com portaveus polítics de la burgesia industrial, arrel de el fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja i la protesta ciutadana coneguda con “Tancament de Caixes”. -
Fundació del Centre Nacional Català
Format per joves professionals favorables a la intervenció del catalanisme en la política per via electoral: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner, Lluís Duran i Ventura... -
Creació Lliga Regionalista
Nova entitat política que va fer el diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió i va consolidar la força electoral del catalanisme. -
Les victòries del 1901
Van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè fou el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaren a Barcelona. A partir d’aquell moment, l’hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes, on aquests últims van aconseguir èxits electoral i van dominar la vida política catalana fins l’any 1931. -
Candidatura dels quatre presidents
La unió Regionalista i el Centre Nacional Català van arribar a un acord que responia a la confluència d’interessos dels dos grups perquè: el primer, tenia una base social ben nodrida d’industrials i comerciants, però no disposava d’un projecte polític definit ni de dirigents amb experiència; i el segon tenia un programa polític possibilista i dirigents experts, però necessitava suports socials. Els 4 presidents: Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres.