-
3000 BCE
Les civilitzacions prehel·lèniques, civilització minoica
La primera civilització prehel·lènica important va ser la minoica, sorgida a Creta.
La civilització minoica pren el nom de Minos, rei mitològic, fill del dèu Zeus.
La societat cretenca era molt rica, gràcies a l'agricultura, la ramaderia, l'artesania i, sobretot, al comerç que mantenia amb altres regions del Mediterrani.
Destaquen els seus grans i importants palaus, amb les seues pintures luxoses i refinades. -
1400 BCE
Les civilitzacions prehel·lèniques, els micènics
La civilització minoica va entrar en decadència, i el seu lloc va ser ocupat pels micènics, que vivíen a la península del Peloponés. Van rebre aquest nom perquè una de les seues ciutats més importants era Micenes. Aquesta civilització estava organitzada en petits estats amb un centre que era un palau fortalesa governat pel sobirà, que controlava l'activitat política, econòmica i militar. La seua activitat es basava en l'agricultura, demés que en expandirse pel mar Egeu van evolucionar el comerç. -
1100 BCE
Les civilitzacions prehel·lèniques, els doris
Els doris, poble procedent del nord de Grècia, van baixar cap al sud i ocuparen el Peloponés, ajudats per les seues tropes a cavall i les llances de ferro, més lleugeres que les armes de bronze que els micénics.
Amb l'arribada dels doris començà l'edat obscura,anomenada així per ser un període de decadència econòmica i cultural, que va durar fins a l'any 750 aC, del qual no queden fonts històriques. -
800 BCE
L'època arcaica
Els llogarets que havien sorgit durant l'època obscura van anar evolucionant fins a formar polis o ciutats estat.
En aquesta època, els contactes comercials pel mediterrani van permetre las grecs conèixer l'alfabet dels fenicis.
Les polis estaven formades per una ciutat principal i el territori que l'envoltava.
Els habitants es dedicaven sobretot a l'agricultura i el comerç.
Cada polis grega tenia el seu govern, lleis, exèrcit i moneda, però totes compartien el mateix idioma, regió i costums. -
500 BCE
L'època clàsica
Grècia va viure el període de major esplendor i va assolir la maduresa política, intel·lectual i artística. Les polis es van fer molt poderoses, i dues d’aquestes, Atenes i Esparta, van destacar per damunt de la resta.
A Atenes, el poder polític residia en el poble. Per això, aquest model de govern es va anomenar democràcia.
Esparta va ser l’única polis que va mantenir la figura del rei. Va tenir un sistema de diarquia, amb dos reis que tenien funcions religioses i militars. -
400 BCE
L'època hel·lenística
Les polis van seguir rivalitzant entre si, la qual cosa va permetre que el regne de Macedònia, situat al nord de Grècia, es fera més poderós; va començar l’època hel·lenística. El rei macedoni Filip II va derrotar una aliança de polis i va estendre el seu domini sobre Grècia.
Filip II va morir assassinat i el va succeir el seu fill Alexandre, que amb vint anys començà a bastir un dels imperis més extensos de l’antiguitat. Va crear un imperi que comprenia tot el món conegut pels grecs.
