-
771 BCE
Romul i Rem
Segons el mite romà, els germans bessons Ròmul (24 de març de 771 aC-5 o 7 de juliol de 717 aC)1 i Rem (24 de març de 771 aC - c. 21 d'abril de 753 aC) van ser els fundadors de Roma.
Font:https://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%B3mulo_y_Remo -
27 BCE
La creació de la antiga Roma
La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan segle VIII aC.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
27 BCE
Roma imperial
A Roma, les guerres civils del segle i aC dugueren a la fi de la República i a la proclamació de l'imperi, materialitzada el 27 aC quan el Senat concedí el títol d'August a Octavi, vencedor de Marc Antoni en la que fou la darrera de les guerres civils.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
6 BCE
Comerç
El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia del final de la República i principis de l'Imperi. Modes i tendències de la historiografia i la cultura popular han tendit a no ocupar-se de la base econòmica de l'imperi en favor de lingua franca que va ser el llatí i les gestes de les legions.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Comer%C3%A7 -
6 BCE
Vida social
Malgrat combatre's aïlladament, el luxe i el refinament van avançar durant l'imperi. L'Emperador dictava les modes i allò que adoptaven els líders suprems era secundat ràpidament pel poble, però la moda era efímera i acabava amb el canvi de sobirà. Alguns lliberts van arribar a una posició preeminent, gràcies al favor que els van dispensar alguns Emperadors.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Vida_social -
6 BCE
Vestuari
La Laticlavae, menys ajustada i més llarga.
La vesta o distincta o talaris, fins als peus.
La Manicata, amb mànegues.
La Fimbriata, amb mànegues i ornaments o franges.
Les Picta i Palmata, segurament decorades amb vegetals.
La Dalmatica, apareguda amb l'emperador Commode, que era ampla i fins a sota dels genolls i amb mànegues amples fins als canells. El seu ús es va fer general...
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#El_vestuari -
6 BCE
Art Roma
Per art romà (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'Antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'imperi, després de la caiguda d'Occident, si bé està en continuïtat amb l'Imperi Romà, s'anomena art romà d'Orient.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Situaci%C3%B3_de_la_dona -
6 BCE
Llengua
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia. Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Llengua -
5 BCE
Exèrcit Roma
Durant quatre mesos els nous reclutes eren sotmesos a un entrenament implacable. En concloure aquest període els supervivents ja podien anomenar-se soldats, militis. Els qui no podien resistir l'entrenament eren rebutjats. Primer se'ls ensenyava a desfilar marcant el pas. Després se'ls portava de marxa, forçant-los al màxim fins que fossin capaces de recórrer 20 milers romans, 30 km, en cinc hores...
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Ex%C3%A8rcit_rom%C3%A0 -
5 BCE
Economia
Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció esclavista.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Economia -
4 BCE
Situacio de la dona
En les famílies riques, la dona havia de portar una vida d'obediència. El treball li era aliè, excepte el filar i teixir. Com a mestressa de casa havia de supervisar les tasques domèstiques, acomplertes pels esclaus. Per als romans, el crim més gran que podia cometre una dona era l'adulteri, considerat no només un crim de caràcter moral, sinó una traïció per als déus tutelars.
Font: -
4 BCE
Homosexualitat
Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de l'homosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants. Hi ha obres literàries, poemes, grafits i comentaris sobre les predileccions de tota mena de personatges fins i tot d'emperadors solters i casats. No obstant això, les representacions gràfiques són més escasses que a la Grècia clàssica.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Llengua -
3 BCE
La arquitectura de la antiga Roma
L'arquitectura de l'Antiga Roma (en llatí, Architectura Romana [antiquites]) és probablement un dels testimonis més significatius de la cultura romana. Es caracteritza per haver adoptat el llenguatge extern de l'arquitectura grega clàssica, a la qual va afegir diverses innovacions originals. Els dos estils sovint es consideren un cos.
Font:https://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_de_la_Antigua_Roma#Historia -
476
Fi de l'antiga Roma
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident