-
3500 BCE
Principi de Roma
Roma es va originar a partir d'assentaments de pastors al turó del Palatí, a uns dotze quilòmetres del Mar Tirrè, a la vora sud del Tíber. En un altre dels set turons de Roma, el Quirinal, hi vivia la tribu itàlica dels sabins; en aquella zona, el Tíber hi fa un gual, cosa que convertia el lloc en un nus de comunicacions del centre d'Italia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
3500 BCE
Com es va encontrar Roma
Les troballes arqueològiques semblen haver confirmat que al segle viii aC a l'àrea de la futura Roma hi havia dos establiments fortificats, els rumi al turó del Palatí i els titientes al turó del Quirinal, mentre que als boscos del voltant, hi vivien els luceres aquests pobles eren tres de les tribus itàliques Laci, una plana al centre d'Itàlia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
700 BCE
Domini Etrusc
A partir de mitjans del segle vii aC, els etruscos inciaren una expansió que els dugué a entrar en contacte amb els grecs del sud d'Itàlia. Sembla possible, com creuen alguns historiadors, que, arran d'aquesta expansió, els etruscos dominessin Roma i tot el Laci; d'entre els set reis mítics de Roma, n'hi ha dos, Tarquí Prisc i Tarquí el Superb, d'identificats sinó com a etruscos si com a persones d'origen etrusc.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
500 BCE
Republica romana
A principis del segle v aC, Roma va unir-se amb les ciutats llatines per defensar-se dels atacs dels sabins; després de la victòria del llac Règil (493 aC), Roma va recuperar l'hegemonia sobre els pobles llatins que havia perdut després de la fi de la Monarquia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria -
345 BCE
Roma ataca als pobles llatins
Vers el 345 aC, Roma va dirigir el seu expansionisme cap al sud, contra els pobles llatins; el seu principal enemic a la zona eren els samnites, els quals van vèncer els romans a la batalla de les Forques Caudines (321 aC). Malgrat algunes derrotes com aquesta, a principis del segle iii aC, els romans acabaren sotmetent les ciutats gregues del sud i, així, arribaren a dominar més de la meitat d'Itàlia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
27 BCE
L'Imperi Romà
A Roma, les guerres civils del segle i aC dugueren a la fi de la República i a la proclamació de l'imperi, materialitzada el 27 aC quan el Senat concedí el títol d'August a Octavi, vencedor de Marc Antoni en la que fou la darrera de les guerres civils.
Aleshores, Roma, capital d'un imperi estès per tota la Mediterrània, era segurament la ciutat més gran del món i, potser, la més gran construïda abans del segle xix.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
280
La peste de Roma
Cap a la fi del segle ii, però, una pesta va afectar Roma, provocant una mortaldat de dues mil persones diàries; una de les víctimes de la pesta fou l'emperador Marc Aureli; la ciutat no va recuperar-se d'aquesta pèrdua i, al final del segle iii la seva població encara no havia igualat la xifra d'habitants d'abans de la pesta. https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
300
La crisi de Roma
Durant el segle iii, l'Imperi va veure's sacsejat per una profunda crisi en què l'amenaça dels bàrbars es combinà amb la inestabilitat política, patent en el període de l'Anarquia militar, en què unitats de les legions s'alçaven proclamant emperador el seu general. En aquest ambient de crisi, per protegir la ciutat, l'any 273 l'emperador Lluci Domici Aurelià ordenà la construcció d'unes grans muralles, que tenien un perímetre de vint quilòmetres.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_ -
305
Final de la crisi de Roma
Aquesta crisi fou superada gràcies a l'arribada la poder de l'emperador Dioclecià (284 - 305), el qual garantí una certa estabilitat a l'Imperi mitjançant tota una sèrie de reformes, la més important de les quals fou la instauració de la Tetrarquia, en la qual l'Imperi era governat per dos emperadors, a qui corresponia el títol d'August.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
410
Roma medieval
Durant el segle v, Roma patí els saquejos del rei dels visigots Alaric I (410), dels vàndals de Genseric (455) i de les tropes del general Ricimer, sublevades perquè no cobraven (472); finalment, el 476, la deposició de l'emperador Ròmul Augústul pel rei dels hèruls Odoacre marcà la fi de l'Imperi Romà d'Occident.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
527
La reconquista de Roma
A Orient, l'emperador Justinià I (527 - 565) decidí reconquerir les províncies occidentals envaïdes pels bàrbars; així, les tropes romanes d'Orient del general Belisari conqueriren Roma el 536; ara bé, deu anys després, el 546 el rei ostrogot Totila ocupà de nou la ciutat, Belisari recuperà la ciutat, però els ostrogots l'ocuparen de nou el 549.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma -
568
El rei dels Longobards s'apodera de regions romanes
El 568, Alboí, rei dels longobards, s'apoderà de les regions de Benevento, Llombardia, Piemont, Spoleto i Toscana, amb la qual cosa, l'autoritat imperial quedà restringida a petites illes i a les rodalies d'algunes ciutats costaneres com ara Ravenna, Nàpols, Roma i la zona de la futura Venècia. L'únic territori de l'interior sota control de l'Imperi era Perusa, enllaç entre Roma i Ravenna.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Roma