-
Period: to
Israel y Palestina
-
Proposta de partició de l'ONU
l'ONU, va aprovar la Resolució 181, la qual recomanava un Pla de Partició amb Unió Econòmica per a resoldre el conflicte entre jueus i àrabs a la regió de Palestina, que es trobava en aqueixos moments sota administració britànica. El pla de l'ONU proposava dividir la part occidental del Mandat en dos Estats, un jueu i un altre àrab, amb una àrea, que incloïa Jerusalem i Betlem, sota control.https://es.wikipedia.org/wiki/Plan_de_las_Naciones_Unidas_para_la_partici%C3%B3n_de_Palestina -
Proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurion
La Declaració d'independència d'Israel va tenir lloc en el Museu d'Art de Tel Aviv, coincidint amb la finalització legal del Mandat Britànic de Palestina. La declaració es va dur a terme després d'haver-se aprovat, al novembre de l'any anterior en l'Assemblea General de les Nacions Unides, el Pla de partició de Palestina en dos Estats, un àrab i un altre jueu.
https://es.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_de_independencia_de_Israel -
Fi de la primera guerra àrab-israelià
Va ser el primer d'una sèrie de conflictes armats que van enfrontar a l'Estat d'Israel i als seus veïns àrabs, en el que es coneix globalment com el conflicte àrab-israelià. Per al poble palestí aquesta guerra va marcar el començament del que denominen la Nakba (en àrab النكبة, ‘La catàstrofe’, o 'el desastre'). https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_%C3%A1rabe-israel%C3%AD_de_1948 -
Segona guerra àrab-israelià
La invasió conjunta d'Egipte per part d'Israel, que va ocupar la península del Sinaí, i França i Regne Unit, que van enviar paracaigudistes a Port Said i el Canal de Suez. Encara que militarment els aliats van aconseguir tots els seus objectius, la pressió diplomàtica conjunta de la Unió Soviètica i els EUA va forçar a aquests a retirar-se, en el que els països àrabs van considerar una victòria política. https://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_%C3%A1rabe-israel%C3%AD -
Guerra
Aquesta guerra va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967 a causa de principalment dos factors: el moviment de tropes egípcies en la península del Sinaí (el que anticipava una nova agressió contra Israel) i el bloqueig egipci dels estrets de Tiran, entrada natural al port israelià d'Eilat. https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Sis_Dies -
Acords de Camp David entre Egipte i Israe
Es coneixen com els acords de Camp David als quals van ser signats pel president egipci Anwar el-Sadat i el primer ministre israelià Menájem Beguín el 17 de setembre de 1978 després de dotze dies de negociacions secretes amb la mediació del president dels Estats Units, Jimmy Carter, i mitjançant els quals Egipte i Israel van signar la pau en els conflictes territorials entre tots dos països. https://es.wikipedia.org/wiki/Acuerdos_de_Camp_David -
Primera Intifada
Va ser un moviment popular en Palestina en contra de les forces israelianes amb l'objectiu de posar fi a les asfixiants condicions socials en què vivien els palestins. https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Intifada -
Acords d'Oslo entre Israel i la Organització per a l'Alliberament de Palestina
Els Acords d'Oslo són el resultat d'un procés de negociacions secretes (en paral·lel amb altres de públiques que seguiren a la Conferència de Madrid de 1991) entre negociadors israelians i palestins a Oslo, Noruega, per posar els fonaments d'una resolució del conflicte israelià-palestí. https://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_d%27Oslo -
Creació de l'Autoritat Nacional Palestina
L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza. Va ser establerta el 1994 com a resultat dels acords d'Oslo entre l'Organització per l'Alliberament de Palestina i Israel. https://ca.wikipedia.org/wiki/Autoritat_Nacional_Palestina -
Segona intifada
és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensificada entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005. El nombre de morts es calcula en un miler d'israelians i 3000 palestins, molts dels quals civils. -
Tercera Intifada o Divendres de la Fúria
El líder d'Hamàs Ismail Haniya va demanar als palestins que participaren en una tercera Intifada a través del denominat "Divendres de Fúria", motivada per la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de reconèixer a Jerusalem com a capital de l'Estat d'Israel. https://es.wikipedia.org/wiki/Intifada -
Guerra Israel-Gaza
Mentre els israelians festejaven la festa de Sucot, quan grups armats de milicians palestins, principalment d'Hamàs i el Gihad Islàmic Palestí, juntament amb altres agrupacions com el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i El Cau dels Lleons, amb el presumpte suport de l'Iran, van llançar un gran atac contra Israel des de la Franja de Gaza amb una andanada de coets i vehicles transportats. https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_Israel-Gaza_de_2023