-
1100 BCE
L'art de l'antiga Grècia
L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la bellesa ideal, que recrea el món ideal del model platònic, o mitjançant la imitació de la natura en el sentit de la mimesi aristotèlica,l'art grec s'inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
800 BCE
El sorgiment de Grècia
L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i començaren a realitzar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes, un patró imposat per la geografia de la península, on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
776 BCE
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originàriament anomenats simplement Jocs Olímpics, foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia. Es feren a Olímpia entre els anys 776 aC. Es tracta d'un esdeveniment festiu: a més de realitzar-se una sèrie de proves esportives, s'hi retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
650 BCE
Conflictes socials i polítics
Les ciutats gregues eren, originàriament, monarquies, encara que moltes n'eren massa petites, eren els terratinents els qui tenien el poder i els qui formaven una aristocràcia guerrera que s'involucrava en petites guerres internes i, així, van eliminar ràpidament la monarquia. Des del 650 aC, les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars aleshores anomenats tirans.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
499 BCE
Guerres perses
A Jònia, sobre la costa egea, les ciutats gregues que incloïen els grans centres de Milet i Halicarnàs no van poder mantenir la independència i van ser conquerides per l'Imperi persa al segle vi aC. El 499 aC, els grecs es van aixecar en la Revolta jònica, i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
454 BCE
El domini d'Atenes
Les guerres perses van produir un segle de domini atenès sobre tots els afers grecs. Atenes era l'única senyora de la mar, que utilitzaria el tribut dels membres de la Lliga de Delos per a construir el Partenó i altres monuments de la Grècia clàssica. La lliga s'havia convertit en l'imperi d'Atenes, un canvi simbolitzat per la transferència de la tresoreria de Delos al Partenó el 454 aC.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
432 BCE
Guerra del Peloponès
El 432 aC tornà a esclatar la guerra entre Atenes i Esparta i els seus aliats. Les causes immediates de la Guerra del Peloponès varien segons el relat. No obstant això, tres en són les causes consistents entre els historiadors antics, principalment Tucídides i Plutarc. Abans de la guerra, Corint i una de les seves colònies, Corcira (avui dia Corfú) van començar una disputa en què Atenes va intervenir.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
400 BCE
Guerra a l'antiga Grècia
Poques civilitzacions van ser tan guerreres com les polis gregues, malgrat que van ser societats poc militaritzades fins al segle 400 aC. Els temples tenen representacions als seus frontons i frisos amb déus amb indumentària d'hoplita. Els vasos ceràmics glorifiquen les files de la falange.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
395 BCE
Dominació d'Esparta i Tebes
Amb la fi de la Guerra peleponesa, Esparta seria l'ama de l'antiga Grècia, però l'elit guerrera espartana no pogué prendre el seu lloc. En pocs anys, el partit democràtic prengué el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van treure Lisandre del poder, i Esparta perdé la supremacia naval temporal.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
348 BCE
El sorgiment de Macedònia
Filip va establir el domini macedoni sobre Tessàlia i Tràcia, i el 348 aC controlà tota la regió al nord de Termòpiles. Va usar la seva riquesa per a subornar els polítics grecs, creant així un «partit macedoni» en cada ciutat de Grècia. La seva intervenció en la guerra entre Tebes i Fòcida li va donar el reconeixement i l'oportunitat perquè Macedònia fos una potència en els afers grecs.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
334 BCE
Les conquestes d'Alexandre
El 334 aC, Alexandre avança cap a l'Àsia Menor i derrota els perses al riu Grànic. Així va guanyar el control de la costa jònica, i va fer una entrada triomfal per totes les ciutats gregues alliberades. Després, avançà de Cilícia cap a Síria, on va derrotar Darios III a Issos. Després va avançar de Fenícia cap a Egipte, on va tenir molt poca resistència; els egipcis el rebien com a alliberador de l'opressió persa.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia -
323 BCE
Orígens i cronologia
La història de la Grècia antiga acaba amb la fi del regnat d'Alexandre el Gran, que hauria mort el 323 aC. Els esdeveniments subsegüents es descriuen com la Grècia hel·lenística, que acabaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que, per a altres historiadors, per la seva influència en l'Imperi romà, acabaria amb l'acceptació del cristianisme com a religió oficial de l'imperi.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia