-
330
L’IMPERI BIZANTÍ
L’any 330 dC, l’emperador romà Constantí va establir la capital oriental de l’Imperi a Bizanci, que va passar a anomenar-se Constantinoble en honor seu. Uns quants anys més tard, l’any 395 dC, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi en dos per tal de fer front a les incursions dels pobles germànics. La part oriental va aconseguir resistir i, de fet, passarien més de mil anys fins que els turcs no van aconseguir conquerir la seva capital, Constantinoble. -
527
Inici de Justinià el gran
En arribar al poder Justinià va emprendre diverses guerres per recuperar terres romanes a Europa perdudes segles abans en les invasions ostrogodes i vàndales. Per aconseguir diners per finançar aquestes guerres el ministre de finances, va introduir fins a 26 nous impostos que afectaven, principalment a la classe alta. Això va fer que l'enuig vers la parella reial formada per Justinià i Teodora creixés a causa dels alts impostos i de les dures respostes de l'emperador. -
532
Revolta de Nikà
Justinià i els seus oficials estaven preparant-se per fugir quan la seva dona, Teodora, avui santa per a l'Església ortodoxa, es va oposar i els va arengar per esclafar la revolta. Justinià, animat pel valor de la seva muller, va encomanar als seus generals de confiança, Belisari i Mundus, que ataquessin els revoltats, entrant amb les seves tropes a l'hipòdrom on van massacrar unes 30.000 persones (un 10% de la població de la ciutat), inclent-hi el pretendent al tron Flavi Hipaci. -
532
Codi de Justinià
L’època de Justinià també va destacar a nivell cultural. Entre d’altres, es va crear un codi de lleis que fusionava la llei romana amb aspectes provinents de la llei grega. Aquest codi de lleis ha passat a la història com el Codi de Justinià. Per altra banda, també va ser en temps de Justinià que es va construir l’església de Santa Sofia. La seva cúpula, de 31 metres de diàmetre i 54 d’altura, ha estat exemple per molts arquitectes posteriors. -
Period: 600 to 600
EL CISMA D’ORIENT
Malgrat la pèrdua de les zones més riques de l’Imperi, Bizanci va mantenir una gran importància fins a la darreria del segle XI. Durant aquesta època l’Imperi bizantí es va hel·lenitzar, allunyant-se de la tradició romana i substituint-la per la cultura grega. El llatí va deixar de ser la llengua oficial i va passar-ho a ser el grec i en temes religiosos es va produir un fort enfrontament.
Els emperadors bizantins perseguien la independència de l’Església cristiana ortodoxa