-
La crisi de la monarquia de Carles IV
Un any després de l'arribada al tron de Carles IV va començar la Revolució Francesa. Per por del contagi de les idees liberals, el rei d'Espanya es va unir a la coalició internacional contra França. La derrota militar va provocar un canvi d'estratègia i Manuel Godoy, va decidir aliar-se amb Napoleó per enfrontar-se amb Anglaterra. La signatura del Tractat de Fontainebleau va permetre el pas de tropes franceses per Espanya per a envair Portugal, aliada dels britànics. -
La invasió napoleònica
La presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran, el fill gran de Carles IV, contra son pare van provocar el popular Motí d'Aranjuez (1808). En va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en son fill Ferran VII. -
Resistència popular
Es van formar guerrilles* de patriotes (nom que designava els qui s'oposaven a la invasió) per a fustigar els francesos. L'exèrcit, amb el suport de voluntaris, va aconseguir detindre l'avanç francés cap al sud a la batalla de Bailén. -
Period: to
Guerra i revolució liberal
-
Period: to
Ofensiva francesa
Napoleó va intervindre directament en el conflicte i va ocupar la majoria d'Espanya. Algunes ciutats van resistir el setge* uns quants mesos, com ara Girona o Saragossa. Una vegada controlat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar bona part de les tropes per envair Rússia. -
Period: to
La Guerra de la Independència
Contrariat per l'ocupació, el 2 de maig del 1808 el poble de Madrid es va alçar en armes. L'exemple es va seguir arreu del país, de manera que la Guerra de la Independència va començar -
La invasió napoleònica
Napoleó va aprofitar aquestes discrepàncies per reunir a Baiona (França) Carles IV i Ferran VII. Pressionant-los va aconseguir que tots dos acceptaren abdicar en son germà Josep Bonaparte (abdicacions de Baiona). Josep I va començar algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, els anomenats afrancesats. El monarca va atorgar una carta constitucional (Estatut de Baiona), va proclamar mesures per a abolir l'Antic Règim i va promulgar diversos codis (penal, civil...). -
Period: to
Victòries angloespanyoles
L'exèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va véncer els francesos a Los Arapiles (1812). -
Tractat de Valençay
Napoleó va haver de reconéixer la derrota i, mitjançant el Tractat de Valençay, va retirar les seues tropes d'Espanya i va alliberar els reis a Baiona. -
Period: to
Ferran VII: tornada a l´absolutisme
-
Period: to
El Sexenni Absolutista
Després de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes, Ferran VII va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts de Cadis. La seua acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Per forçar el rei a acatar la constitució, els liberals van portar a terme diversos pronunciaments que van fracassar. -
Period: to
El Trienni Liberal
El pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan va trobar prou suports per a triomfar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Per a protegir la constitució i fer front a l'oposició absolutista es va organitzar la Milícia Nacional. Ferran VII va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per a derrotar els liberals. La Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van tornar a restaurar l'absolutisme. -
Reforma fiscal
Per a superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la qual els privilegiats pagaren impostos. Però aquests privilegiats eren els principals defensors de l'absolutisme i el rei no s'hi podia posar en contra. -
Period: to
La Dècada Ominosa
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul·lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutisme. Tanmateix, els problemes polítics i econòmics van portar la monarquia absoluta a la seua crisi definitiva. En l'àmbit econòmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la hisenda en bancarrota. A més a més, la independència de les colònies americanes va privar les arques de l'Estat d'una important font d'ingressos. -
Naixement d´Isabel
El naixement l'any 1830 d'Isabel, la filla gran de Ferran VII, va provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàlica* impedia regnar a les dones. Per assegurar-li el tron, Ferran VII va dictar la pragmàtica sanció*, que abolia aquesta prohibició i feia hereva sa filla. Els sectors més intransigents de l'absolutisme es van oposar a aquesta decisió i van reclamar el tron per a Carles, germà del rei i partidari fervent de l'absolutisme. -
Period: to
Isabel II i la Constitució de l´Estat liberal
-
Period: to
La regència de Maria Cristina
Al principi de la regència va buscar el suport dels liberals moderats, que van fer tímides reformes. Tanmateix, una sèrie d'alçaments militars i de revoltes populars van fer que entregara el poder als liberals progressistes. J. Álvarez Mendizábal, va començar a abolir l'Antic Règim: reforma fiscal, dissolució del règim senyorial, desvinculació de la propietat i desamortització dels béns de l'Església. Es van suprimir el delme, els privilegis de la Mesta, les duanes interiors i els gremis. -
Constitució del 1837
Una nova constitució de caràcter progressista va reconéixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisió de poders amb l'existència de dues cambres (Congrés dels Diputats i Senat) i va atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
Period: to
La regència del general Espartero
L'any 1837, els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i la regència d´Espartero l'any 1840. El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes, que desprotegien la incipient indústria espanyola van generar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II, que va ser proclamada reina. -
Period: to
La Dècada Moderada
El regnat d´Isabel va significar el predomini dels moderats amb la direcció del general Narváez. Les noves Corts van proclamar una constitució moderada que restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre Corts i Corona. Diverses mesures van ajudar a consolidar un sistema polític de caràcter moderat i centralista. Es va reorganitzar l'administració estatal i municipal seguint un criteri uniformista, i només el País Basc i Navarra van conservar els seus drets forals. -
Guàrdia Civil
Per a mantenir la llei en el medi rural es va crear la Guàrdia Civil. -
Codi penal
Es van centralitzar els impostos en l'Estat; es va elaborar un codi penal i es va crear un sistema d'instrucció pública nacional. -
Concordat amb la Santa Seu
es va firmar un concordat amb la Santa Seu, que assegurava el manteniment del culte i del clero i que frenava el procés desamortitzador. -
Pronunciament militar
La deriva autoritària dels seus líders (Narváez i Bravo Murillo), la influència de les camarilles i el falsejament electoral van fer que els progressistes recorregueren una altra vegada al pronunciament militar. -
Period: to
El Bienni Progressista
L'any 1854 el general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicálvaro, en el qual va participar la Milícia Nacional i es van formar juntes revolucionàries. Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero. -
Nova desamortització
Una nova desamortització que va afectar els béns comunals i dels ajuntaments (Desamortització de Madoz). -
Llei de ferrocarrils i llei de mines
Una llei de ferrocarrils i una llei de mines per a impulsar la xarxa ferroviària i l'explotació minera, malgrat que les van posar en mans de capital estranger. -
Oposició al règim moderat
L'oposició al règim moderat es va ampliar i van nàixer nous grups entre els exclosos del sistema, com ara els demòcrates, que defensaven el sufragi universal masculí, i els republicans, partidaris d'enderrocar la monarquia i proclamar la república. -
Period: to
La descomposició del sistema
Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell. Els unionistes i moderats es van alternar en el poder, mentre que els progressistes en van quedar marginats. El govern va prescindir de les Corts per a governar i va exercir una forta repressió sobre l'oposició. Es va impulsar una política exterior colonialista, que es va concretar en les campanyes militars al Marroc i a Indoxina i en el suport internacional a una coalició per a intervindre a Mèxic. -
Crisi econòmica
L'any 1866 una greu crisi econòmica va convertir en imparable la degradació del règim isabelí, va augmentar el descontentament social i va establir les bases d'un nou pronunciament militar. -
Govern provisional
Aquell mateix any es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el sistema polític. Es van convocar unes Corts constituents que van redactar una nova constitució de caràcter democràtic, que fou aprovada el 1869. -
Period: to
El Sexenni Democràtic
-
Period: to
La revolució i el govern provisional
La revolució del 1868 la van impulsar progressistes i demòcrates, als quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete, i els generals Prim (progressista) i Serrano (unionista). Arreu del país es van formar juntes revolucionàries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la Batalla d'Alcolea. Com a conseqüència d'això, la reina Isabel II i el seu hereu Alfons van marxar a l'exili. -
Constitució del 1869
En aquesta constitució es recuperava la sobirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. L'Església se separava de l'Estat, però l'Estat es comprometia a mantenir el culte i el clero catòlics. La constitució establia la monarquia constitucional com a forma d'Estat, de manera que va caldre buscar el rei. -
Period: to
La monarquia d´Amadeu
L'opció triada va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuït a unificar Itàlia. Uns quants dies abans de l'arribada del nou rei, el seu principal valedor, el general Prim va ser assassinat. Amadeu I va tenir el suport de progressistes, unionistes i demòcrates, i el govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica i per a la democratització real del país. -
Renunciació a la corona per part d´Amadeu
No obstant això, va haver de fer front a una forta oposició: els moderats i part de l'Església es van mantenir lleials als Borbó; els carlins van aprofitar l'oportunitat per proclamar rei Carles VII, amb la qual cosa va començar una nova guerra, i els republicans aspiraven a proclamar la República. Davant de la gran quantitat de problemes, als quals es va unir una insurrecció independentista a l'illa de Cuba (1869), Amadeu I va decidir renunciar a la Corona i abandonar el país. -
Eleccions del 1873
Les eleccions del 1873 les van guanyar els republicans federals i les Corts van redactar un projecte de constitució federal que repartia les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades, que no es va arribar a aprovar mai. -
Problemes que van impedir consolidar la República
Les divisions en el republicanisme entre unitaris i federals i entre moderats i intransigents, que aspiraven a una revolució social més gran. La dificultat de fer front a la insurrecció a Cuba i al començament d'una nova guerra carlina el 1872. Una insurrecció cantonal* a Cartagena el 1873, que es va proclamar cantó independent. L'oposició dels monàrquics, que van conspirar per preparar la restauració de la monarquia en Alfons, el fill d'Isabel II. -
Period: to
La primera República
Amb l'abdicació del rei, al febrer del 1873, les Corts van votar proclamar la República. Però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perquè la majoria de diputats es consideraven monàrquics. La República va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats, i el govern republicà va emprendre un programa de reformes econòmiques i socials. -
Cop d´estat
Al gener de l'any 1874 un cop d'estat liderat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va entregar la presidència del govern espanyol al general Serrano, que va intentar estabilitzar una república conservadora i presidencialista. -
El sistema canovista
L'ideòleg de la restauració monàrquica va ser Antonio Cánovas del Castillo, un polític conservador que aspirava a una monarquia constitucional, que garantira l'ordre social, sense pronunciaments militars ni revoltes populars. Un dels primers objectius va ser pacificar el país. D'aquesta manera, el 1876 va posar fi a la guerra carlina i el 1878 la Pau de Zanjón va acabar la insurrecció cubana. -
Period: to
La restauració borbònica
Al desembre del 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava rei Alfons XII, i començava la restauració de la monarquia borbònica. -
Constitució del 1876
Per a garantir l'estabilitat del nou règim es va proclamar la Constitució del 1876. El text proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei, unes Corts amb dues cambres (Congrés i Senat) i amplis poders per al monarca –que podia nomenar govern–, i declarava la confessionalitat de l'Estat. -
Bipartidisme i torn pacífic
El funcionament polític es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinàstics: el Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, liderat per Sagasta. Tots dos partits coincidien en l'essencial: defensar la monarquia, la constitució, la propietat privada i un Estat centralitzat i unitari. Diferien en el fet que el Partit Conservador es declarava confessional i es considerava el garant de l'ordre social, mentre que el Partit Liberal era partidari de reformes socials. -
Pacte d´El Pardo
Després de la mort del rei, l'any 1885, la signatura del Pacte d'El Pardo va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de la seua dona, Maria Cristina (1885-1902). L'ascens al poder dels liberals va comportar adoptar el sufragi universal masculí el 1890. -
El caciquisme i el falsejament electoral
L'alternança en el poder de conservadors i liberals quedava assegurada mitjançant el caciquisme, que era un sistema de coerció social, que es produïa en les zones rurals, per mitjà del qual determinades persones podien coaccionar els votants i orientar-ne el vot. Els cacics, que podien ser tant conservadors com liberals, aconseguien l'elecció del candidat governamental mitjançant tota mena de trampes (tupinada). Així, no dubtaven a falsificar actes, comprar vots, amenaçar els electors… -
L'aparició dels nacionalismes
La consolidació d'un Estat centralitzat i uniformista va provocar l'aparició de moviments nacionalistes que reivindiquen el reconeixement de la pròpia identitat A Catalunya es van crear partits nacionalistes que demanaven autonomia. Al País Basc, l'abolició dels furs després de la Tercera Guerra Carlina va generar moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc. A Galícia va sorgir el Rexurdimento, moviment de caràcter més cultural i literari que no polític. -
La crisi del 1898
L'any 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba, com a conseqüència de la incapacitat de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, de dotar-la d'autonomia i de reduir el control econòmic exercit des d'Espanya. En aquesta oportunitat, els insurrectes van tenir el suport dels Estats Units, país perjudicat pels aranzels que li impedien comerciar amb l'illa. -
Tractat de París
El 1898 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va perdre ràpidament i la signatura del Tractat de París (1898) va segellar la independència de Cuba, de Filipines i de Puerto Rico. -
Moviments regeneracionistes
El fracàs del 1898 va provocar en la societat espanyola pessimisme i un estat de frustració. Com a reacció van paréixer moviments regeneracionistes que demanaven una veritable democratització de l'Estat i l'acabament del caciquisme i de la corrupció.