L'era de les revolucions liberals

  • Motí del té

    Va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, en què es va llançar al mar 3 carregaments de te. Un grup de colons disfressats d'amerindis va llançar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units (EU).
  • Declaració d'independència EU

    és un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que els Tretze Colònies nord-americans[6] llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixen el domini britànic; [7] i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova néixer: els Estats Units.
  • Batalla de York Town

    va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar els independentistes i els seus aliats francesos tant els enviats oficialment al comandament del comte de Rochambeau com els voluntaris del marquès de La Fayette contra els britànics al comandament de lord Cornwallis.
  • Revolució Francesa

    Es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
  • La presa de la Bastilla

    Es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa.3 La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un sisme social tant a França com a la resta d'Europa.
  • Monarquia Constitucional

    Fa referència al sistema de govern instaurat a França el 1792. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792. El 3 de setembre de 1791, en jurar la Constitució, Lluís XVI fa passar França de monarquia absolutista a monarquia constitucional.
  • Primera República

    Va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans que es van succeir entre el 21 de setembre de 1792 i el 18 de maig de 1804, durant la Revolució francesa. Va començar oficialment el dia que els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l'abolició de la monarquia, confirmant així la destitució del rei Lluís XVI que havia estat suspès en el transcurs de la Jornada del 10 d'agost de 1792. .
  • Convenció

    Va ser la institució principal de la Primera República Francesa. La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu fins a la seva delegació al Comitè de Salvació Pública i legislatiu de l'Estat des del 19 de setembre de 1793 al 30 d'octubre de 1795. Va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada el setembre de 1792, i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment.
  • Mort Lluís XVI

    Va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
  • El Directori

    Va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins.
  • El Consolat

    És el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.
  • Batalla de Trafalgar

    va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron ​​imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
  • Guerra del Francès

    Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.[1] Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
  • Batalla de waterloo

    Va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher.
  • Congres de Biena

    Fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre del 1814 al 9 de juny del 1815.
  • Revolució Liberal 1820

    Els seus eixos ideològics van ser el liberalisme i el nacionalisme. Atès que els països més afectats van ser els del sud d'Europa (els episodis d'altres zones, com Alemanya o França, van ser de menys importància), amb Espanya com a epicentre d'un moviment que es va estendre a Itàlia, Portugal3 i Grècia; se li ha anomenat cicle mediterrani per contraposició al cicle atlàntic que l'havia precedit a la generació anterior
  • Revolució Liberal 1830

    va ser un procés revolucionari que va començar a París, França, amb la denominada Revolució de Juliol o les Tres Glorioses (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París que van portar al tron ​​a Luis Felipe I de França i van obrir el període conegut com a Monarquia de Juliol. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència davant dels Països Baixos.
  • Revolució Liberal 1848

    conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis.