Revolucion francesa resumen 1842 600

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

  • Period: to

    MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

    La monarquia constitucional va ser impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, elegir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat). - Assemblea Constituent (1789-1790) - Assemblea Legislativa (1791-1792)
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    El dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
    Reconeixia els drets i les llibertats individuals, així com la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i els impostos.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    La constitució estava basada en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal, malgrat que reservava al rei el dret de vet.
  • Period: to

    REPÚBLICA SOCIAL (1792-1794)

    La burgesia radical, empresa per les classes populars, va proclamar la república i va empendre una transformació de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i igualitari (lleis socials).
    • Convenció girondina i jacobina (1792-1794)
  • Assalt al palau reial

    Assalt al palau reial
    Durant el període revolucionari, la família reial va intentar fugir de França, exactament el 20 de juny de 1791, però van ser obligats a tornar a parís. Els revolucionaris van assaltar el palau, obligant el monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim.
  • Execució de Lluís XVI

    Execució de Lluís XVI
    La Convenció va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta. Acusats de traïció, van ser condemnats a mort i executats a la guillotina.
  • Constitució (democràcia social)

    Constitució (democràcia social)
    Estava basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny del 1793 i descartada el 10 de maig de 1795.
  • Period: to

    REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799)

    Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va arribar al poder i va tornar a implantar el liberalisme moderat.
    • Directori (1794-1799)
  • Caiguda dels jacobins (1793-1794)

    Caiguda dels jacobins (1793-1794)
    La radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l’oposició de la gran majoria de la població. Mitjançant un cop d’Estat, el juliol del 1794, Robespierre va ser derrotat i executat amb altres dirigents jacobins. El Club dels Jacobins va ser clausurat després de l'execució.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    Va atorgar el poder executiu a un govern col·legiat (Directori) i va restablir el sufragi censatari.
  • Inici del retorn dels exiliats

    Inici del retorn dels exiliats
    Inici del retorn dels exiliats va ser a causa del Terror. El nou Directori va haver de fer front a l'oposició tant de l'aristocràcia, que pretenia instaurar la monarquia i recuperar els seus privilegis, com de les classes populars, que donaven suport al retorn dels jacobins.
  • Cop d'Estat de Napoleó

    Cop d'Estat de Napoleó
    Napoleó tenia el suport de la burgesia. Va posar fi al Directori i va començar el Consolat (1799-1804)