4482a4b6 65da 492c 82ef 329b8b836612

Jacint Verdaguer i Santaló

  • Naixement

    Naixement
    Neix a folgueroles (Osona,Plana de Vic) 17 de maig al si d'una família camperola.
  • Estudi

    ingressa com a alumne extern al Seminari de Vic (Barcelona) Tot i això, mostra un enèrgic caràcter i sorprèn per la seva natural capacitat per a la versificació de gèneres poètics tradicionals, cosa que és motiu d'èxit entre els seus companys de seminari.
  • Talent

    El seu talent literari l'animarà a aprofundir en els estudis de retòrica i de poètica, començats
  • Aventura

    Aventura
    s'aventurarà en composicions de temàtiques més cultes, pròpies del medi literari coetani, el franciscanisme i els clàssics com Virgili, es van introduint en el seu cabal literari autors romàntics
  • Participa

    Des d'aquest any participa als Jocs Florals de Barcelona, ​​celebració poètica que reuneix els intel·lectuals i artistes compromesos en la regeneració catalana.
  • Projectes

    Iniciat amb anterioritat el projecte de poema èpic L’Atlàntida, el presenta sense èxit el als Jocs Florals, on coneixerà personalment Frederic Mistral qui vaticina el seu futur poètic.
  • Primer Destino

    S'ordena capellà i té un primer destí parroquial com a capellà de llogaret. Insistirà aleshores en una poesia religiosa de perfil popular i místic.
  • Signes

    Amb primers signes de tuberculosi i diagnosticada «anèmia cerebral», passa a Barcelona i aconsegueix el càrrec de capellà de navili de la Companyia Transatlàntica, que exercirà fins al 1876.
  • Premi

    És l'any del Premi Extraordinari de la Diputació de Barcelona per a L’Atlàntida, que suposa la consagració acadèmica i popular de Jacinto Verdaguer.
  • Publica

    Publica Idil·lis i cants místics, prologat per Manuel Milà i Fontanals, que el consagra com a poeta religiós davant d'aquell mateix entorn social i literàriament privilegiat.
  • Periode

    És en aquest temps quan es troba en el seu període de màxim apogeu, cosa que oficialitza la consecució del títol de Mestre a Gai Saber als Jocs Florals
  • Viatja

    Al servei dels marquesos de Comillas fins al 1893, Verdaguer disposa d'una situació privilegiada. A més del reconeixement religiós i social, viatjarà per Espanya
  • Publica

    Per aquests anys publica Canigó. Llegenda pirinenca del temps de la Reconquesta, a propòsit dels orígens de Catalunya, i és coronat Poeta de Catalunya a les festes del mil·lenari del Monestir de Ripoll.
  • Crisis

    Comença a sentir i donar mostres de la seva crisi espiritual. Indici d'això és la progressió de la seva obra poètica des d'una lírica religiosa serena .El somni de Sant Joan (1887), Jesús Infant (1890-1893) a una altra de més tensió, preocupació i zel espirituals ,Sant Francesc (1895), Flors del Calvari (1896)
  • Antics

    És rebutjat pels seus antics benefactors i confinat pel bisbat fora de Barcelona. Després d'una escapada a Mallorca, convidat pel catalanòfil arxiduc Lluís Salvador de Habsburg-Lorena
  • Viatja

    Viatja a Madrid on els agustins de l'Escorial intercedeixen en la solució del conflicte.
  • Incorpora

    Es retracta i es reconcilia amb l'Església i, incorporat novament a la vida eclesiàstica i literària, reprèn la seva actuació acadèmica. Es mostra molt actiu, per exemple fundant el setmanari Lo Pensament Català (1900)
  • Mor

    Mor el dia 10 de juny. Les cròniques de la ciutat de Barcelona sempre han recordat que l'enterrament de Jacinto Verdaguer va ser una de les seves manifestacions cíviques més conegudes fins ara. Aleshores, feia temps que catalans, mallorquins, rossellonesos i valencians ho havien consagrat en diverses ocasions com el gran poeta contemporani de l'idioma comú.