-
34 BCE
Característiques de l'administració persa 2
Tolerància religiosa i dels costums locals.
Manteniment d'estructures administratives locals.
Divisió del territori en satrapies que eren auditades cada any sent castigat el Sàtrapa si la població no estava contenta amb la seva gestió.
Desgravament impositiu del comerç i baixa general de tots els impostos.
Facilitament del comerç mitjançant la construcció de camins i de canals navegables a més de la unificació territorial que feia menys perillosos els viatges. -
27 BCE
Imperi Persa
Ciros II el Gran (559-529 a.C.) va fer d'un petit regne del sud-oest de l'altipla iranià un immens imperi que va reunir al voltant de la monarquia persa tot el Orient Mitjà, des de l'Àsia central fins a l'Egeu. Les seves conquestes van ser consolidades i ampliades pels seus successors, la dinastia dels Aquemènides, que va regnar durant dos-cents anys fins que Alexandre el Gran va apoderar-se de tot el seu territori .http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/historie/persia.htm -
21
Zones hostils als perses
Les zones que més van rebutjar als perses van ser Jònia, Egipte, Mesopotàmia i Mèdia. Els jonis tenien una idiosincràsia diferent, basats en el model de ciutat estat grec (Polis), en els primers anys es van revoltar constantment contra els perses però després amb l'auge econòmic es van transformar en súbdits lleials de l'imperi. A Mèdia també els perses van patir revoltes, davant el recel mede d'haver-se convertit d'amos a serfs, però la política persa de tolerància va rendir els seus fruits. -
27
El Zoroatrisme
El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran. Actualment la segueixen encara els anomenats parsis. El zoroastrisme va substituir el politeisme indoeuropeu per un culte monoteista, fonamentat en la saviesa moral: l'entitat creadora suprema (Ahura Mazda o Ormazd) engendra l'esperit del bé o principi de la Veritat (Spenta Mainyu) i l'esperit del Mal o principi -
27
Desenvolupament històric
El rei Darios I (cap al 500 aC) fou probablement el primer a adoptar l'ensenyament de Zoroastre com a religió oficial. Sota els seus descendents, però, el zoroastrisme es barrejà amb les antigues creences politeistes, com ho reflecteixen els texts sagrats inclosos en aquella època anomenats Yasht. Aquest texts són lloances dirigides a deïtats menors. Durant el regne d'Artaxerxes II (vers el 400 aC) es van construir els primers temples on es veneraven Ahura Mazda, Mitra i Anahita. -
43
La debilitat de l'imperi Persa
principal punt feble de l'imperi Persa era la seva organització militar. Tot i comptar amb un exèrcit i una marina incomparable en nombre, la seva organització i tàctiques deixaven molt a desitjar. L'exèrcit estava compost per un nucli d'elit que era la guàrdia personal de l'emperador, també anomenats els Immortals, i després a aquests se sumaven elements de tots els pobles dominats, no existien unitats estàndard sinó que era un exèrcit molt heterogeni. Aquest exèrcit gairebé no tenia tàctica. -
45
Exèrcit persa
L'exèrcit persa es caracteritzava per dues coses: destresa i punteria. L'exèrcit personal es componia de soldats entrenats per a la batalla anomenats els "Immortals". Era un exèrcit de 10.000 homes; se'ls deia així perquè cada vegada que queia un era recanviat per un altre de la reserva, i els arquers a cavall, eren una especialitat dels perses que requeria una coordinació i habilitat excepcional, que combinava l'arqueria amb la cavalleria. -
45
La moneda de l´imperi persa(DARICO)
l dárico (en persa antiguo, *darayaka; en griego antiguo, dareikós) era una moneda de oro de alrededor de 8,4 gramos, común en el Imperio aqueménida desde su introducción por el rey Darío I (522-485 a. C.). Los lexicógrafos griegos (Pólux, Onomasticón 3.87, 7.98) creían que el término «dárico» derivaba del nombre de su creador, el rey Darío. Aunque la interpretación antigua sigue siendo ocasionalmente sostenida, el consenso general indica que en realidad proviene del persa antiguo. -
54
La política persa de tolerància, i la seva benvinguda com alliberadors
A mesura que els perses anaven incorporant al seu imperi noves zones, mostraven polítiques molt tolerants. Els governs locals comptaven amb membres de les elits locals, els impostos generalment eren menors, els perses tenien una gran tolerància religiosa, i fins i tot van alliberar molts pobles sotmesos, com ara els hebreus que es trobaven deportats a Babilònia. En moltes zones on abans regnava l'anarquia dels perses també van ser benvinguts. https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Persa -
54
Característiques de l'administració persa
El sistema de govern era una monarquia absoluta hereditària on el rei era considerat la forma antropomòrfica de déu a la terra. El rei havia de ser el millor guerrer, com també el millor caçador. Disposava d'un exèrcit personal: els "Immortals". Els governs perses es van caracteritzar pel seu despotisme militar; l'autoritat de l'emperador era absoluta, estava defensat i sostingut pels Immortals. -
76
PERSEPOLIS
. Ara bé, estava obligat a fornir de tropes per complementar l'exèrcit persa i a pagar un tribut per al tresor reial. Els tributs procedents d'un imperi tan vast proporcionaven unes riqueses desmesurades la cort persa, a més de tota mena de materials, artesans i treballadors que es necessitaven per construir els fastuosos palaus de les capitals, Susa i Persèpolis. -
76
Satraspies
La unitat s'assegurava amb una organització administrativa uniforme i una xarxa de vies reials. L'Imperi es dividia en una vintena de províncies, anomenades satrapies. Els seus governadors o sàtrapes disposaven de tropes territorials i estaven encarregats de recaptar els tributs. -
76
La dominació persa
Les grans vies reials eren camins segurs gràcies a la protecció de guarnicions i els magatzems d'aprovisionament que les flanquejaven: permetien una comunicació ràpida entre les diverses parts de l'Imperi i el govern central amb un sistema de correus oficials. La dominació persa de les ciutats gregues de l'Àsia Menor i els intents fallits d'invasió de la Grècia balcànica per part dels reis Darios el Gran i de Xerxes. -
76
Llengua Persa
El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns. Deriva de la llengua dels perses, la llengua dels aquemènides.] És de la família de llengües indoàries, és una pluricèntrica i la gramàtica és similar a la de moltes llengües europees contemporànies.] -
379
Artaxerxes
Tot i que només pujar al tron Egipte es va independitzar (i el rei no faria cap intent de recuperar-lo fins a l'any 379 aC, intent en el qual els perses foren rebutjats) Artaxerxes II va ser en general un governant fort que va saber administrar bé l'Imperi. Va reprimir les nombroses revoltes que es van produir i va vèncer una guerra contra els estats grecs apropiant-se així, a instigació d'Antàlcides d'algunes illes i ciutats gregues. Va fortificar Ecbatana i va fer diverses construccions arreu.
