-
Batalla de Trafalgar
Batalla entre la França napoleònica i l'Espanya borbònica contra Gran Bretanya. Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa. D'altra banda els criollos d'Amèrica inicien el procés d'independència, ajudats pel britànics i així comença l'inici de la desaparació de l'Imperi Hispànic -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau va sr signat entre els respectius Godoy, primer ministre del rei d'Espanya Carles IV de Borbó, i Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos. S'havia acordat la invasió militar conjunta francoespanyola de Portugal, la qual s'havia aliat amb Anglaterra. El pas dels francesos per Espanya seria l'antecedent de la posterior invasió francesa de la península ibèrica i de la Guerra del Francès -
Motín de Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament ocorregut el 17 i el 19 de març de 1808 per carrers d'aquesta localitat madrilenya.
Els amotinats van aconseguir els seus objectius, i es va provocar una crisi profunda en la monarquia espanyola. Carles IV va demanar ajudar a Napoleó per tornar a aconseguir el tro que li havia estat arrabassat pel seu fill Fernando. -
Victòria de la batalla de Bailén
Batalla de Bailén (1808): El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès Andalusia.
Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central -
Period: to
La Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Afrancesats: Eren espanyols partidaris de Josep I Bonaparte i del reformisme liberal. Patriotes: “Guerrilles”, aliats amb gran bretanya per destituir França del tro. -
Les corts de Càdiz
Les Corts de Cádiz (1810): Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal
La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. Es va aprovar al 1812 i és coneguda vulgarment com la Pepa. -
Comentari Corts de Càdiz doc9 p.31 Libertat d'experssió
Llibertat d’expressió: “Atendiendo las Cortes Generales y Extraordinarias a que la facultad individual de sus ciudadanos de publicar sus pensamientos e ideas políticas es, no sólo un freno de la arbitrariedad de los que gobiernan, sino también un medio de ilustrar a la Nación en general […]”. D’aquesta manera, es va aprovar la llei de la llibertat d’expressió que constatava el dret de tot individu a expressar idees i i opinions lliurement, i per tant sense censura. -
Comentari Corts de Cadiz Doc.9 pag.31 Sobirania Nacional
Sobirania nacional: Principi que polític vol dir que la nació, és a dir , el poble representat a les corts, té la capacitat de governar-se i ficar-se les seves pròpies lleis. Aquest concepte assumit en l'actualitat per la majoria dels països democràtics, és propi del període de la Il·lustració, trencant-se la de la tradició de la qual queia Sobirania sobre una persona, el rei, com a font i origen de les lleis. -
Comentari Corts de Càdiz doc.9 p.31 Divisió de poders
Poder legislatiu : Corts unicamerals, (corts de Càdiz), les quals tenien la funció d’elaborar les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents. Poder judicial: Responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques. Poder executiu : Responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen. N’era el rei, però amb limitacions -
Period: to
Les corts de Cadiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal
La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. Es va aprovar al 1812 i és coneguda vulgarment com la Pepa. -
Period: to
La independència d'Hispano Amèrica
L'inici del procés d'independència es proclama a la Junta del Cracàs, precedit pel tancament del procñes amb la batalla d'Ayachcucho.
D'altra banda, la fidelitat cubana es caracteritza per una forta presencia militar espanyola a l'illa, les plantacions de tabac i canya de sucre i els interessos dels productors de canya de sucre -
Arriba a Espanya Ferran VII, “el deseado”
S'estableix l'abolició de la Constitució de 1812 i el restabliment del règim absolutista de Ferran VII. Després del Tractat de Valençay a 1813, Ferran VII pretén governar a un país on els principis polítics són completament contraris a les seves conviccions absolutistes. Eś perseguien els liberals, que s’organitzaven en societats secretes per conspirar a través de l'exèrcit -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
Després de la Guerra de la Independència, les Corts es reuneixen a Madrid l'octubre de 1813. Poc després, Napoleó reconeix Ferran VII com a rei d'Espanya, que entra el 22 març 1814 camí de València amb el suport general de la població i rep de la mà d'un grup de diputats afectes a la seva persona, l'anomenat Manifest dels Perses que representa una declaració en favor de la restauració absolutista. -
“Pronunciamiento” de Riego (1820)
Pronunciamiento: Cop d’Estat militar que al s.XIX intentava provocar un canvi d’orientació política del govern. Els “pronunciamientos” eren d’orientació liberal o absolutista. Al no haver-hi eleccions, va esdevenir l’única forma de canvi polític a l’Espanya decimonònica. Pretorianisme: Situació en que degut a la influència de l’exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya deurant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militar -
Period: to
El trienni liberal
Finalment, un pronunciament liberal va acabar per triomfar. El tinent coronel Riego va proclamar la Constitució de 1812. La insurrecció es va generalitzar. El 9 de març de 1820, Ferran VII, atemorit, va jurar la Constitució de 1812. L'Abril 1823 un l'exèrcit francès dels " Cent Mil Fills de Sant Lluís", va entrar i, sense trobar resistència popular, va conquistar fàcilment el país. L'u d'Octubre va posar fi a l'últim focus de govern liberal i Ferran VII va ser reposat com a monarca absolutista. -
Period: to
La dècada ominosa
El període es caracteritzà per la repressió, el retorn a leas polítiques absolutistes i l'aparició d'un corrent ultrareialista procarlí, a favor de Carles Maria Isidre, germà del rei contrari a l'absolutisme moderat per Ferran VII al llarg de la dècada -
Period: to
Les regències
Les regències designen un període de 10 anys en que es va posaar en marxa de manera definitiva i conitnuada la construcció de l'estat liberal espanyol. En aquest període es desenvoupà la primera guerra calrina i els disturbis urbans. -
El conflicte dinàstic de 1833
La mort de Ferran VII va donar lloc a un greu conflicte dinàstic en la successió al tron ja que al no tenir descendència masculina i en estar vigent la Llei Sàlica, impedia a la seva filla Isabel l'accés al tron. Influït per la seva dona, va decretar la Pragmàtica Sanció que abolia aquesta llei, d'origen francès, de manera que permetia el tron a la seva filla Isabel. -
Period: to
La primera guerra carlina
Sota el lema de "Déu, Pàtria i Furs" s'agrupen els defensors de l'absolutisme. Representaven una part de la societat conservadora i retrograda, per als pensaments liberals de l'època.
La regent Maria Cristina a més del suport liberal moderat, comptava també amb part dels absolutistes fidels a Ferran VII. Va haver de cedir abans les exigències dels grups populars liberals.
La guerra es va iniciar amb l'aixecament de grups carlins al País Basc i Navarra. -
Period: to
La dècada moderada
Després del període de les regències, Isabel II, va ser procalmada major d'edat als 13 anys i assumí directament les responsabilitats del seu regnat. Es va aixecar l'edifici jurídic de l'estat liberal espanyol, basat en la centralització i la uniformalització politicoadministrativa. -
Period: to
El Bienni Progressista
Es fa la restauració del moderantisme que consisteix en el restabliment de la Consitució del 1845, l'alternança al capdavant del govern dels moderats i de la Unión Liberal, i la lley d'ensenyament de Claudio Moyano. D'altra banda la unión liberal i la burgesia catalana són apostades per la burgesia consevadora catalana i s'elaboren una asèrie de lleis uniformistes. La política exterior és una política de prestigi on hi han diferent guerres colonials.
