historia

  • Period: to

    Revolució Francessa

    Va ser un moviment polític, social i ideologic que es va desarrollar a França del any 1789 fins 1799
  • Etapes de la revolució

    · 1789-1792 _ monarquia constitucional; burgesía moderada, elegien un parlament per sufragi censatari i posar una constitucio.
    · 1792-1794 _ republica social; burgesia radical impulsada per les clases popular.
    · 1794-1799 _ republica conservadora; burgesia moderada arriba al poder torna a posar liberalisme moderat.
  • Period: to

    Heréncies que ens ha deixat la revolució francessa

    La revolució francessa marca l'inici de una nova etapa.
  • Bases de la democracia

    · Ciutadans amb drets _ declaracio drets homens
    · Sobirnia nacional _ el dret de elegir represant
    · Contitucio (llei fonamental)
    · Igualita avant la llei _ codos legals
    · Departament i ajuntaments
  • Period: to

    Napoleó domina Europa

    Napoleó conquistà ciutats, derrotà reis I va vencer a cents batalles fins convertirse amo d'Europa. Per això, va contar amb un exercit revolucionari format per reclutes entregats a la causai sobre tot amb estrategia militar de la guerra total.
  • El consolat

    Napoleó va ser cònsol i va inagurar el consolat, volía posar fí a la inestabilitat política. Es va imposar la censura. Les provincias van reformar hisenda; e impolsaren l'ensenyament a les escoles.
  • l'imperi Napoleónic

    Napoleó conquistà Europa a 1804, va coronar com emperador pel papa.
    Guanya a Austria i Russia va ser moment crítica la superioritat napoleónica. Territoris incorporats a França estats satel·lics.
    1808, França invaeix Espanya Josep Bonaparte pasa a ser rei, quasi tota Europa la portaba França.
  • La restauracio del liberalisme

    els vencedors de Napoleo suniren al congres de viena, volien posar fi a l'expansio d'idees lliberals.
    les quatre potnecies mundials remodelaren el mapa d'europa; FrnaÇa retorna en 1792 i es divideix entre els vencedors.
    a Viena es posaren el principis ideologics de la restauracio: legimitat del monarca, negacio de la sobirania nacional,equilibri entre grans potencies i dret d'intervencio en paisos extarngers.
    es crea la sanat alianza a 1815 un tractat entree monarques
  • Period: to

    absolutisme i liberalisme

    En el absolutisme el poder ho tenía el rei, ningu era mes poderos que éll i assoles obeía a Deu. Tots els demes debíen obeili (poder legislatiu, poder ejecutiu, poder judicial) y por últim estaben los súbdits.
    El liberalisme social és l'aplicació dels principis liberals a la vida política dels individus, com per exemple la no intromissió de qualsevol col·lectiu o individu al comportament privat dels ciutadans
  • Derrota Napoleó

    18 de juny de 1815, l'exercit de Napoleó fou derrotat pel l'exercit Britanic i de Prussia a la guerra de Waterloo.
    Va ser derrotat a Santa Elena a 1821.
  • Period: to

    Independecia de Grecia

    Grecia formava part de l'imperi Otoma; la majoria de la poblacio es sentia marginada, sotmesa a grans impostos, dominada per una religio icultura diferents.
    1822 Grecs d'emanaren l'independencia i genera una guerra.
    En 1827 FranÇa i Anglaterra interveniren militarmenti ajudaren a derrotar l'imperi Otoma. En 1829 l'imperi otama reconegue la independencia Grega i en 1830 entra en vigor.
  • Period: to

    Nous estats creats a Europa

    El nacionalismo va exercir la seua sobirania i crea el sueu estat, te que coincidir Estat i nacio osea reagrupar fronteres determinades.
  • Revolucio de 1830

    El Congres de Viena de respetà els principis liberals de manera que el liberalisme i nacionalisme es varen oposar que posà fi a la restauració.
    El moviment va iniciar a FranÇa, on derrocaren Carles X que es posa despres de la mort de Lluis XVIII.
  • Period: to

    Independencia de belgica

    Belgica estaba unida a Holanda el 1815 pel Congres de viena, que crea els paÏsos baixos.
    El nou govern proclama l'independencia i despres d'un conflicte armat, Holandanva reconeixer la nova Belgica.
  • Unificacio d'Italia

    En 1859 Piemont inicia un proces unificador es va enfrontar a Austria va haber un alÇcament popular i va derrotar als monarques absoluts al centre del sud d'Italia, en 1866 els austriacs van abandonar Veneto, i en 1870 -roma va ser nomenada capital.
  • Unificacio d'Alemanya

    Alemania era un conjunt de diferents estats, en aquestos destacaba Prusia; era potente i el que mes , impusa para la unificació Alemana. Prusia tenía un gobiern autocrátic i militarista.
    L'impuls definitiu ho va fer Guillerm I, i nomena canceller a Otto Von Bismark; este va impolsar una politica agresivaamb els estats veins en 4 anys declara guerra a Dinamarca,Austria i FranÇa. La victoria va permetre unir tots els estats i es va produir el segun imperi alemny i Guillem I com emperador.