-
GUERRA DE SECESSIÓ
Va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi plantejava també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals.
CATEGORIA: Antiesclavistes i sufragistes -
DECRETS DE NOVA PLANTA
Són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví.
CATEGORIA: Nacionalisme -
INDEPENDÈNCIA DEL ESTATS UNITS
Representants de les tretze colònies reunits a Filadèlfia van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. Aquesta declaració expressava els principis que impulsaven la revolta dels colons: el dret de tothom a la llibertat i a la recerca de la felicitat, el deure dels governants a respectar els drets inalienables del poble, el dret a la rebel·lió contra la tirania i la divisió de poders.
CATEGORIA: Nacionalisme -
CONSTITUCIÓ CIVIL DEL CLERO
Aquest llei sobre la constitució civil del clero, tenia com a objectiu reorganitzar la esglesia de França, transformant als sacerdots catòlics parroquials en funcionaris públics eclesiàstics, tot i que els més fidels al Papa s’hi varen negar. Això va causar un divorci entre Roma i França. -
CONSTITUCIÓ FRANCESA
Va ser la primera constitució escrita en la història de França. Aquesta deixava a França com una monarquia constitucional, instaura la divisió de poders i proclamava la llibertat de pensament i de premsa i llibertat religiosa. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA PER OLYMPE DE GOUGES
És un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges. -
VINDICACIÓ DELS DRETS DE LA DONA PER MARY WOLLSTONECRAFT
Fou una obra escrita per l'escriptora britànica Mary Wollstonecraft i constitueix una de les obres pioneres de la literatura i la filosofia feministes. És un llibre protofeminista que s'emmarca en una crítica global de les societats europees del seu segle.
CATEGORIA: Antiesclavistes i sufragistes -
LA CONVENCIÓ DE LA GIRONDA
Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenció Nacional des de la seva constitució el mes de setembre de 1792 fins al mes de maig de 1793. En aquests primers mesos es declara l'abolició de la monarquia i es proclama la República el 21 de setembre. Alhora, entre desembre de 1792 i gener de 1793, es realitza el procés contra el rei Lluís XVI de França que va ser guillotinat, a París, el 21 de gener del 1793. Època: República Deocràtica a França
Categoría: Democràcia -
DIRECTORI
Va consolidar el poder de la burgesia que promogué un cop d'estat encapçalat per Napoleó Bonaparte. Al 1795, la burgesia termidoriana va elaborar una nova Constitució. Un cop aprovada el mes d'octubre i va començar a funcionar un nou règim: un Directori de cinc membres, que intentava ser una república d'ordre, conservadora i sòlida, oposada tant al reialisme i a l'aristocràcia com a la democràcia popular i al jacobinisme. Època: República Democràtica a Espanya.
Categoría: Democràcia -
DERROTA DE TRAFALGAR
Va ser una batalla naval que va tenir lloc en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. CATEGORIA: Nacionalisme -
ABDICACIONS DE BAIONA
Són les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó.
CATEGORIA: Nacionalisme -
CONSTITUCIÓ DE CADIS
Va ser la primera constitució promulgada a Espanya, i va ser una de les més liberals del seu temps. Oficialment va estar en vigor durant dos anys, establia la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació dels poders del rei, la libertad d’impremta, la llibertat d'indústria, el dret de propietat... -
TRACTAT DE VALENÇAY
Fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay que va posar fi a la Guerra del Francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferí la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya.
CATEGORIA: Nacionalisme -
MANIFEST DELS PERSES
Es un document escrit per 69 diputats de tendencia absolutista, que sol·licitava a Ferran VII el retorn de l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis -
DECRET DE FERRAN VII
Ferran VII va promulgar un decret que restablia l’absolutisme i promulgava nula i sense efecte la Constitució de Cadis -
CONGRÉS DE VIENA
Conferència entre les majors potències d'Europa amb el propòsit de controlar i eliminar les revolucions liberals. -
CONGRÉS AQUISGRÀ
Va ser una reunió entre França i Regne Unit, Austria, Prusia i Rússia (vencedores de les guerres napoleòniques) per formar una alianza(La Santa Aliança). La seva finalitat era garantir el manteniment de l'ordre absolutista i reprimir tot intent d'alterar la situació política de l'Europa de la Restauració -
LA INDEPENDÈNCIA DE BÈLGICA
El sentiment nacional belga va suavitzar les diferències entre liberals i clericals, també va haver contactes entre l'esglesia i els sectors liberals, per tal d'aconseguir la independència.
A l’agost de 1830 el conflicte esclatà a Brussel·les i esdevingué la guerra d’alliberament.El 1839, Holanda va reconèixer la nova nació. Categoria: LES REVOLUCUINS DEL 1820-1830
Apartat: Liberalisme -
PRONUNCIACIÓ DE RIEGO
El coronel Rafael de Riego va proclamar la restauració de la Constitució de Cadis i el restabliment de les autoritats constitucionals. Poc a poc el cop militar va guanyar un major apoyo, fins que el 20 de març Ferran VII va publicar un manifest on acatava aquesta constitució -
LA REVOLTA DE POLONIA
El tsar intenta emprar tropes poloneses contra els revolucionaris francesos i belgues, la qual cosa provoca el 1830 la insurrecció de Varsòvia, per el qual es forma un govern nacional i el Parlament destitueix la dinastia russa. Polònia acaba esdevenint una província russa el 1832 després de dues derrotes poloneses i la conquesta de Varsòvia. Epoca: Les Revoucions del 1820 i 1830 a Europa
Categoría: Liberalisme -
SANTA ALIANÇA
Va ser un acord internacional de tres països (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals.
CATEGORIA: Nacionalisme -
INTERVENCIÓ DELS CENT MIUL FILLS DE SANT LLUÍS
Va ser l'expedició d'un exèrcit francès, representant la Santa Alianza, amb voluntaris espanyols que combatien en defensa de l'absolutisme borbònic, volien ajudar a Ferran VII d'Espanya a restablir els poders absolutistes, l'Antic Règim. -
EXECUCIÓ DE RAFAEL DE RIEGO
Després de demanar perdó i clemència per els seus crims liberals, en va, va ser declarat culpable d’alta traïció- al rei per haver votat a favor d’incapacitar-lo . Finalment se’l va dur a la plaça de la Cebada a Madrid i va ser executat per ahorcament i posteriorment decapitat entre els insults del públic. -
REVOLTA DESEMBRISTA
Va ser una revolta contra la Rússia Imperial, que va dur a terme un grup d’oficials de l’exèrcit rus que varen dirigir uns 3000 soldats, aquests volien canviar la política rusa i passar-ne a una més liberal. Però varen ser derrotats per el recen nombrat zar, lo que se diu antes de poder començar. -
INDEPENDÈNCIA DE GRÈCIA
Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia aconsegueix la seva independència i s'estableix el Regne de Grècia.
CATEGORIA: Nacionalisme -
EL BOMBARDEIG DE BARCELONA
El Bombardeig de Barcelona de l' 3 de desembre de 1842 va ser un fet produït a Espanya durant la regència d'Espartero al regnat d'Isabel II . Va ser ordenat pel Govern, a proposta del regent, el general Baldomero Espartero , per acabar amb una insurrecció que s'havia iniciat a Barcelona el mes anterior i que havia obligat a l'Exèrcit a refugiar-se al castell de Montjuïc.
Època: El Regnat d'Isabel II ( 1833-1868 ) a Espanya
Categoría: Liberalisme -
PRIMERA GUERRA CARLISTA
Va ser una guerra civil espanyola, en la que es posen en joc dos models d'Estat: l'absolutista, defensors de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, i l'absolutisme moderat/liberal, defensors de Isabel II. Finalment, en varen sortir victoriosos els isabelins. -
EL CODI PENAL
El nou sistema polític moderat apareixerà definitivament configurat amb la promulgació de la Constitució de 1845. El Codi penal, aprovat el 19 de març de 1848, va venir a posar fi a un llarg període caracteritzat per l'absència d'una legislació penal sistematitzada, ja que reemplaçava a l'antiquada legislació penal de l'Antic Règim. Època: El egnat d'Isabel II ( 1833-1868 ) a Espayna
Categoría: Liberalisme -
ABOLICIÓ DEL TRÀFIC D'ESCLAUS
L'abolició de l'esclavitud va ser un procés lent, a partir del segle XVIII i les idees de la Il·lustració. Es prohibeix primer el tràfic i posteriorment declaren abolida l'esclavitud.
CATEGORIA: Antiesclavistes i sufragistes -
PRIMAVERA DE LES NACIONS
Fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat tan àmplia de causes que, per aquest motiu, és difícil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social.
Època: Revolució de 1848
Categoría: Democràcia -
REVOLUCIÓ ALEMANA
El 31 de març, es va fer un “pre-parlament” que lluitaria per la nova Constitució a Alemanya. A Frankfurt van enfrontar-se dos grans corrents. Els terratinents reaccionarien oposant-se a aquest programa polític liberal formant el seu propi partit. Finalment, el rei de Prússia Frederic Guillem IV va dissoldre,l’Assemblea de Frankfurt i va restablir l’antic ordre. Època: Revolució de 1848
Categoría: Democràcia -
UNIFICACIÓ ITALIANA
Itàlia estava dividida en diferents estats: Àustria dominava els estats del nord, el regne de les Dues Sicílies el sud i el Papa el centre. La unificació fou el procés mitjançant el qual foren unificats aquests diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica per tal de crear l'actual Estat italià.
CATEGORIA: Nacionalisme -
UNIFICACIÓ ALEMANA
Alemanya estava dividida en 36 estats, controlats per Prússia i Àustria. La unificació fou un procés polític iniciat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat.
CATEGORIA: Nacionalisme -
INICI
Periode històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposa la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacionseuropees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. Època: Sexenni democràtic a Espanya
Categoría: Democràcia -
ASSOCIACIÓ NACIONAL AMERICANA
Es va crear després d'una ruptura amb l'Associació Americana per a la Igualtat de Drets pel debat sobre si el moviment de les dones havia de donar suport a la Quinzena Esmena a la Constitució dels Estats Units. Les seves fundadores s'oposaven la Quinzena Esmena tret que inclogués el vot per a dones. Els homes podien participar en l'organització com a membres però no el podien liderar.
CATEGORIA: Antiesclavistes i sufragistes -
EE.UU PRIMER VOT FEMENÍ
Wyoming (estat dels EE.UU) va aprovar el dret a vot de les dones el 10 de desembre de 1869, sent un dels primers territoris del planeta en fer-ho i el primer en què aquest dret s'ha mantingut de forma continuada.
CATEGORIA: Antiesclavistes i sufragistes -
DERROTA DE LA COMUNA DE PARÍS
La Comuna de París va ser un moviment insurrecional que del 18 de març al 28 de maig del 1871, gobernà breument la ciutat de París,instaurat, el primer goven de la classe obrera del mon el qual l'espírit era el socialisme auogestionati. Època: La comuna de París.
Categría: Democràcia. -
SETMANA SANGRENTA
El 21 de maig de 1871, uns 100.000 soldats de las tropes Versalles liderades per Thiers van invadir la ciutat de París amb l'objetiu de posar fin al Gobern del poble. La burguesía temía perder els seus privilegis davant l'avanc del movimient revolucionari. Època: La comunade París
Categoría: Setmana Santa -
TERCERA GUERRA CARLISTA
Va ser una guerra civil espanyola entre Carles, carlisme pretendent al del, i Amadeu I, de la I República. De la que els ciclistes en varen tornar a sortir perdedors. -
LA PRIMERA REPÚBLICA
Els polítics republicans van aconseguir convèncer altres representants de substituir la República establerta el febrer de 1873. Al juny, l'Assamblea, que va formular la nova Constitució Republicana Federal, va nomenar Francesc Pi i Margall, un ferm president federal. Un polític intel•lectual valuós, però a causa de la forta càrrega de l'incident, aquests fets van provocar el fancàs del projecte de la Constitució espanyola de 1873.
Època: Sexenni democràtic a Espanya
Categoría: Democràcia -
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
La Constitució del 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castell i va ser la base de la Restauració borbònica.
El text final va ser aprovat sense grans canvis per unes corts constituents elegides per sufragi directe masculí, sense concretar un sistema de votació d'acord amb el que preveu la Constitució de 1869 Època: Estauració borbònica a Espanya ( 1876- 1898)
Categoría: Liberalisme -
LA GERRA DE CUBA I FILIPINES
La guerra hispà-nord-americana ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i als Estats Units el 1898.
A la fi del breu conflicte Espanya va ser derrotada i els seus principals resultats van ser la pèrdua per part d'aquesta de l'illa de Cuba, així com de Puerto Rico , Filipines i Guam , que van passar a ser dependències colonials dels Estats Units. Època: Liberalisme
Categoría: Restauració borbònica a Espanya ( 1876-1898 ) -
NACIONALISME DEL PAÍS BASC
El nacionalisme basc, com a moviment polític va néixer amb la figura de Sabino Arana qui va dotar-lo d’una ideologia, uns mitjans de comunicació i propaganda i d’una organització política: el Partit Nacionalista Basc (PNB) fundat el 1895. Ara bé, el nacionalisme basc té uns antecedents en el segle XIX que contribueixen a explicar el seu desplegament.
CATEGORIA: Nacionalisme -
ASSASSINAT D'ALEXANDRE II
Llavors d’haver sobreviscut a cinc atentats, Alexandre II va ser assassinat en un últim atentat. L’organització “Voluntat del poble” va llançar varies bombes contra el zar, aquestes li varen causar greu ferides, per les que, hores més tard, se’l va declarar mort.
