-
206 BCE
Mirall màgic del Japó
L'efecte màgic és produït per la imperceptible deformació causada per l'encongiment a diferent proporció del bronze de la part posterior en refredar-se. A simple vista no ho percebem, però quan es projecta, la llum reflecteix en direccions lleugerament divergents, imitant el dibuix que hi ha al darrere del mirall. Des de l'any 206 aC fins el 24 dC. -
930
Ombres de Java
És un tipus de teatre de titelles basat en un joc de llums i ombres, utilitzant figures artesanals. Ús de personatges mitològics, herois...
Les figures són fetes de cuir, amb extremitats articulades i sostingudes amb canyes. Van ser declarades Patrimoni Immaterialde la Humanitat per la UNESCO el 2003. Les ombres xineses són posteriors a les ombres de Java. -
1500
Cambra fosca
És un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre la seva superfície interior. Es projecta a l'interior d'una cambra o caixa a través d'un forat molt petit per on passa la llum invertint la imatge. Antecedent de la fotografia. Aristòtil (filòsof de l'Antiga Grècia) ja va escriure sobre el funcionament de la cambra fosca. Al segle XVI es construiren cambres fosques portàtils amb lents per a millorar la definició. -
Llanterna màgica
S'utilitza el mateix concepte que amb la cambra fosca però al revés. L'aparell consistia en un espai fosc on hi havia les lents i unes làmines de vidre pintades. Al darrere s'hi posava una llum d'oli, que il·luminava i projectava la imatge. -
Esfera metàl·lica de la Xina
Espelma que es manté dreta encara que l'esfera giri, i projecta ombres a la paret, inclòs en moviment quan la feien rodar pel terra. Del 1700 al 1900. -
Fantasmagories
És una variant de la llanterna màgica que mostrava figures fantasmagòriques que fessin por. Es considera que Etienne Gaspar Robert o Robertson va ser el seu autor. -
Panorama
Consistia en un conjunt de pintures circulars amb una visió central de 360º al voltant de l'espectador donant una sensació d'immersió en una realitat aparent. Van anar creixent de mida fins a assolir les mesures actuals: 15x120 m de llenç il·luminat per la part interior i superior situat en l'interior d'un edifici. -
Diorama
És un conjunt de materials o elements en tres dimensions, que conformen una escena de la vida real. Se situen davant d'un fons corbat, pintat de manera tal que simuli un entorn realista i amb els efectes d'il·luminació, es completa l'escena -
Taumatrop
És una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal. Es tracta d'un disc dibuixat per totes dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera.
W. H. Fitton - Dr.Paris, Gran Bretanya, 1825 -
Fenaquistoscopi
Primera joguina òptica que permet reproduir el moviment d'una imatge, basada en l'efecte de la persistència de la visió o retinal.
És compost per un disc giratori amb una sèrie d'escletxes i dibuixos. L'espectador situat davant d'un mirall fa girar el disc (amb les imatges davant el mirall) i mirant a través d'un forat s'obté la il·lusió de moviment. L'espai entre escletxes fa que la imatge retinguda pugui unir-se amb la següent, donant sensació de moviment.
J. Plateau, Bèlgica, 1832 -
Zootrop
És una joguina òptica basada en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retinal per crear la il·lusió de moviment.
Funciona col·locant una seqüència d'imatges que mostra les diferents fases del moviment dins el cilindre del tambor. S'inspirava en el fenaquistoscopi però, a diferència d'aquest, permetia que diverses persones el contemplessin alhora.
Horner, Gran Bretanya, 1834 -
Praxinoscopi
Joguina òptica constituïda per un tambor giratori, un cilindre central immòbil amb miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos a la part interior del tambor. Quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment.
És una versió perfeccionada del zoòtrop però les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen les imatges i generen sensació de moviment menys sobtat.
Reynaud, França, 1877 -
Zoopraxiscopi
És un tipus de projector de fotografia primerenca, inventat l'any 1879 per Eadweard Muybridge. Aquest aparell utilitzava la llum per a projectar imatges, seqüenciant-les mitjançant l'ús d'una placa de cristall circular i un obturador en forma de disc opac rotatori amb unes ranures radials. Fou molt important en el desenvolupament inicial del cinema. -
Fusell fotogràfic de Marey
Va ser inventat el 1882 per Marey. Va ser el primer aparell en captar imatges en moviment en una mateixa placa fotogràfica utilitzant un obturador mecànic. Feia fins a 12 imatges per segon. -
Quinetoscopi
L'invent consistia en una caixa de fusta amb un orifici on hi havia una lent. A l'interior s'hi trobava una bombeta i el rotlle de la pel·lícula. La funció principal de l'aparell era reproduir imatges en moviment, les quals es visionaven a través d'una pantalla d'augment, prèviament dipositant una moneda i de forma individual. Inventors: WKL Dickson i Tomas Edison, patentat el 1891 per Edison. -
Cronofotografia
És un procés de visualització del moviment a partir d’una seqüència d’imatges gravades en una sèrie d'intervals iguals. Es desenvolupa a finals del s. XIX, representants principals: Muybridge, Marey i Anschütz. -
Quinematògraf
Permetia enregistrar imatges en moviment. Va ser inventat a principis de la dècada dels 90 del segle XIX pels inventors Thomas Edison i W.K.L. Dickson. -
Cinematògraf
Aparell capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Patentada a finals del segle XIX, fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema. El cinematògraf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema, amb el temps van anar sortint més avenços i es va anar millorant la qualitat de les pel·lícules projectades inicialment. Comencen les projeccions públiques: Salida de los obreros de la fábrica, Llegada de un tren a la estación i El regador regado.
Germans Lumière. -
Cineorama
Un cop la projecció de pel·lícules s'ha convertit en un fet habitual es busquen nous al·licients pel públic com el cineorama, les grans pantalles i la polivisió.
El Cineorama Es va presentar el 1900 a l'Exposició Universal de París. Consta d'una projecció circular mitjançant 10 projectors. Es va haver de suspendre per motius de seguretat per perill d’incendi. -
Projector Pathé
Charles Pathé patenta el projector Pathé, primer aparell amb motor per a la projecció, amb creu de malta de 4 aspes i corrent continua. Com Edison, Pathé serà un dels primers promotors de la gran indústria cinematogràfica. El projector constava de: focus intens i continu; objectiu òptic per ampliar imatges nítidament; tracció mecànica; creu de malta; lector de só ala banda lateral òptica o magnètica. -
Sistema vitaphone
La primera pel·lícula (parcialment) sonora va ser The Jazz singer el 1927. Utilitzava el sistema vitaphone, que consistia en gravar el so i la imatge per separat i reproduïr-los sincronitzadament. Es va deixar de fer servir perquè era complicat de gravar, era costós i tenia certs impediments tècnics, com que s’havien de gravar en espais tancats per a aconseguir un so correcte i això limitava molt el tipus de cinema que es podia fer. -
Cinerama
Influència de la televisió.
És una projecció múltiple de 3 projectors sobre una pantalla còncava.
Fred Waller -
Cinemascope
Influència de la televisió. És un sistema de filmació que utilitza una sèrie de lents anamòrfiques per rodar pel·lícules amb un format de pantalla ampli i projeccions a pantalla panoràmica. Va ser creat al 1953 pel president de la 20th Century Fox, Spyros P. Skouras, i va significar l'inici del format anamòrfic per la projecció de pel·lícules. -
IMAX 3D
IMAX és un format de projecció de pel·lícules desenvolupada per l'empresa IMAX Corporation i desenvolupat per G. Ferguson, R. Kroitor, Kerr, i Shaw. La seva característica principal és que ofereix la capacitat de gravar i mostrar imatges en una resolució, mida i definició molt més elevada que el cinema convencional. El seu sistema es basa en un negatiu de 70mm projectat en una gran pantalla de 22 x 16,1 m. Per a l’efecte 3D es fan servir dues càmeres que imiten els dos ulls de la visió humana. -
OMNIMAX
Tècnica cinematogràfica que permet projectar una pel·lícula en una pantalla esfèrica. Amb sensacions, gravació amb un objectiu ull de peix i projecció en una cúpula. Imatges estereoscòpiques, Holografia, Projecció amb Làser, etc -
Realitat Virtual
La visió individualitzada a través de ulleres o casc de realitat virtual, que permet que la persona es vegi immersa en la imatge. Permet veure imatges 3D estereoscòpiques i determinar i modificar la posició en l’espai mitjançant sensors.
