-
Llanterna màgica
Aparell òptic que es basava en la projecció d’imatges (dibuixos amb transparències). Consistia en la llanterna col•locada en una caixa metàl•lica amb un mirall còncau i un focus lluminós al seu interior, que projecta llum sobre les imatges pintades en un vidre col•locat entre dues lents convergents. Va se un dels precedents més importants del vídeo. Es feia servir acompanyat d’audio. -
Fenaquistoscopi
Joguina òptica inventada per Joseph-Antoine Ferdinand Plateau per a demostrar la teoria de la persistència retiniana i un dels precedents més importants del cinema. El invent consistia en una placa circular amb diversos dibuixos distribuïts a la vora d’un orifici situat al centre del disc. Quan col•loques l’objecte davant un mirall es crea la il•lusió d’una imatge en moviment. Va se un dels precedents del cinema. -
Zoòtrop
Instrument inventat per William George Horner i un dels precedents del cinema més improtants. El zoòtrop explotava el mecanisme de la persistència retiniana de l’ull. Fent servir una sèrie de dibuixos, distribuïts sobre tires canviables de paper que s’inserien en la cara interna d’un tambor rotatori, es creava la il•lusió de moviment. Col•locat davant als dibuixos, l’espectador mirava a través d’unes ranures fetes al tambor, sota la tira de paper, i veia imatges en moviment de figures. -
Muybridge: cavall
Fotògraf i investigador anglès encarregat de portar a terme una investigació sobre el galop d’un cavall. Muybridge va disseccionar amb fotografies el moviment a galop d’un cavall, per tal de poder demostrar que en algun moment aquest mantenia les quatre potes a l’aire. No obstant això, el més important de la seva investigació va arribar després, amb l’ajut del zoopraxiscopio. Al 1882 Muybridge va projectar a la Royal Institution de Londres una sèrie de fotografies que donaven la sensació de mov -
Marey: fusell fotogràfic
Aquest fusell consistia a registrar en una placa única les diferents fases del moviment. Per aconseguir això va idear un sistema que suposava fotografiar amb una mateixa placa per separat, les diferents fases del moviment sobre un fons completament negre. Aquest dispositiu per capturar imatges obtenia amb el tret del seu gallet sèries de dotze fotografies successives amb exposició d'1/720 de segon, sobre un suport circular que girava com el tambor d'un revòlver, davant el canó-objectiu. -
Cinema d'animació
L'animació de dibuixos recreant moviment és més antiga que el cinema, però no va ser fins al 1892 quan el francès Èmile Reynaud va projectar pel•lícules animades amb argument en una pantalla, per a un públic i amb música i altres efectes sonors. Dintre dels pioners del cinema d'animació també destaquen Segundo de Chomón i Windsor McCay.
També destacar les avantguardes, com Man Ray o Hans Richter i la consolidació de la indústria gràcies a Walt Disney. -
Edison: quinetoscopi
Edison va patentar al 1893 el quinetoscopi, inventat amb L. Dikson i considerat com a la primera màquina del cinema.
El Kinetoscopi és un aparell destinat a la visió individual de bandes d'imatges sense fi, però que no permet la seva projecció sobre una pantalla.
La pel•lícula, en moviment constant, passava per un llum elèctric i per sota d'un cristall magnificador col•locat en la part superior de la caixa. -
Cinematògraf Lumière
Els germans Lumiere van inventar el cinematògraf al 1895, una màquina capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel•lícules de cinema. El Lumiere van fer la primera exhibició amb públic el mateix any al Gran cafè de París, passant onze pel•lícules, la primera d’elles va ser “La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière”. Després fan una gira per diferents ciutats del món presentant el seu invent i realitzant projeccions. -
Cartell de cinema
Es fa servir per a anunciar una pel·lícula. Originalment acostumaven aincloure escenes significatives del film o imatges dels actors principals o els seus noms; més tard es va afegir el nom del director i de vegades un logo o imatge representativa.
En un primer moment es feien il•lustracions que van ser substituïdes per muntatges fotogràfics i dissenys digitals. -
Hollywood
Degut al monopoli establert per Edison i les seves taxes, productores de cinema de Nova York i Nova Jersey es van traslladar a California. Allà hi havia més hores de llum, fet que ajudava a l’hora de rodar, ja que només es rodava amb llum natural. Al 1911 es va crear el primer estudi a Hollywood i durant el mateix any quinze estudis més es van estableixen allà. -
Film d'Art
El Film d´art va ser un corrent cinematogràfic creat per un grup d'actors de comèdia que buscaven atreure al públic burgès i aristòcrata que fins llavors menyspreava el cinema per considerar-ho un espectacle popular. La seva idea era crear un cinema històric i literari i van utilitzar per a això directors, actors i escenogràfs de teatre.
Aquestes pel•lícules van ser les primeres superproduccions (més de dues hores) i tractaven temes com ara l’adaptació de llibres coneguts. -
Griffith: muntatge paral•lel
Griffith va utilitzar la tècnica del muntatge paral•lel, amb la qual fa coincidir dues accions en pantalla, alternant a través del muntatge de plànols de cadascuna d'elles, fins que finalment ambdues accions conflueixin en una acció única (generalment el rescat d'alguna víctima innocent). Va aconseguir tal perfeccionament en aquesta tècnica que a partir d’aleshores aquest tipus de muntatges van passar a conèixer-se com a Griffith´s Last Minute Rescue. -
Technicolor
El technicolor és un procés per a filmar en color. Es tracta del segon procés principal d'aquest tipus, després del britànic Kinemacolor, i el més utilitzat a Hollywood entre 1922 i 1952. Les primeres pel•lícules gravades en color (amb technicolor) van ser El mag d’Oz i Cantant sota la pluja. El sistema s'aconseguia per la filmació simultània de tres pel•lícules dins de la mateixa càmera, cada una de les quals comptava amb filtres perquè fora impressionada només per un color. -
Televisió
La BBC va ser la primera cadena que va fer emissions públiques en televisió, l'any 1927. L'aparell com a tal ja existia abans, però la importància de la televisió ha estat com a aparell que rep un senyal i ho emet.
Per altra banda, no va ser fins l'any 1936 quan a Anglaterra es van iniciar les emissions de programes, i al 1938 quan va emetre regularment. La programació és un altre fet que defineix la televisió. Al 1951 es va realitzar la primera emissió en color. -
Cinema sonor
The Jazz singer es considerada com a la primera pel•lícula sonora de la història del cinema. No obstant això, destacar que els Lumiere ja havien introduït so (música) en directe a les projeccions i que amb el quinetòfon s’unificava la imatge al so gravat amb el fonògraf.
La introducció del so en les pel•lícules va ser una estratègia de la Warner Bros per sortir de la ruïna. Amb el so arriben els primers musicals, es retorna a la càmera immòbil i s’acaba amb els rètols. -
Els OSCARS
Els OScars són un premi concedit per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques en reconeixement a l'excel•lència dels professionals en la indústria cinematogràfica, incloent directors, actors i escriptors, i és àmpliament considerat el màxim honor al cinema occidental.
La primera cerimònia de premis va tenir lloc el 16 de maig de 1929, a l'hotel Roosevelt a Els Angels, en honor als assoliments cinematogràfics obtinguts en els anys de 1927 a 1928. -
Cinema social
El cinema social fa referència a un gènere cinematogràfic que fa servir el cinema com a mitjà per a la crítica i denúncia de problemàtiques socials. Des dels inicis es van fer pel·lícules amb temàtica social, destacant les realitzades per Chaplin: 'Tiempos modernos' o 'El gran dictador'. -
Neorrealisme italià
El terme “neorealisme” va ser encunyat en 1943 per un critico i guionista italià, Humberto Barbaro, per designar un moviment que es desenvolupés a Itàlia immediatament després de la guerra, alhora com a reacció contra el cinema acadèmic i comèdies sobre rics “telèfons blancs” i amb la finalitat de descriure la societat italiana traumatitzada per vint anys de feixisme. La realitat és molt més diferent.
La primera pel•lícula d’aquest gènere va ser Romma, città aperta, de Roberto Rosellini al 45 -
Nouvelle vague
És un moviment cinematogràfic aparegut a França que té semblances amb el neorrealisme italià. Està impulsat per crítics i realitzadors que volen fer el canvi a la producció. Era un grup heterogeni que tenia en comú el poc pressupost que necessitaven per rodar, la llibertat creativa, l'espontaneïtat, la gran cultura cinematogràfica de cadascun dels membres i, sobretot, les ganes d'experimentar amb la càmera. -
Videoclip
El cinema va ser el precursor del videoclip amb l'anomenada: la cançó il·lustrada. A EUA era comú que en els teatres en els quals es realitzaven projeccions de cinema mut, comencés la sessió amb una breu actuació musical d'un cantant ajudat d'imatges estàtiques. Els primers videoclips es van fer als anys 60 però s'ha d'esperar fins el 81 per a la inauguració de la primera cadena musical, la MTV. -
Video art
S'entenen per videoart pràctiques molt diverses dins l'art contemporani, com ara les performances, la video-dansa, la fotografia... i que s'exhibeixen en un museu, galeria...
El videoart fuig del la narrativitat i s'oposa al format de la televisió.
Es dóna una desmaterialització de l’objecte, hi ha un canvi de regles de producció i recepció. -
Bollywood
Bollywood és el nom que fa servir la indústria cinematogràfica en idioma hindi, situada a Bombai, Índia. Aquest terme, que no les pel•lícules indies, va ser creat en la dècada de 1970 i prové d'un joc de paraules entre Bombai i Hollywood. La primera pel•lícula india va ser Raja Harishchandra i es va estrenar al 1913
La característica més representativa de les pel•lícules de Bollywood són les seves escenes musicals. -
Internet
Internet és una xarxa pública i global de computadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d'Internet.
Un dels aspectes més destacables i innovadors és la interactivitat que permet. L'usuari és actiu en la recerca, en la possibilitat de seguir els links...
A més, a la xarxa hi ha informació de tot tipus, on els clàssics del cinema comparteixen lloc amb vídeos cassolans, muntatges... -
Acadèmia del Cinema Català
L'Acadèmia del Cinema Català (ACC), és una associació sense ànim de lucre creada per aglutinar tot el sector cinematogràfic català dins d'una entitat catalana solvent i de prestigi.
Neix amb l’objectiu de ser la veu unitària de la cinematografia catalana formada per tots els sectors creatius i productius de la professió en matèria artística i científica, de forma anàloga a d'altres acadèmies cinematogràfiques.
