-
Naixement i Infancia
Marie-Georges-Jean Méliès va néixer a París, Francia. Desde molt petit va mostrar interés i habilitat pel dibuix.
Quan va anar a Anglaterra,la falta del idioma va fer que comences a tindre contacte amb l 'ilusionisme.
Més tard, torna a Paris i entra a la escola de Belles Arts, encara que es obligat per la seva familia a participar al negoci del calçat.
Es va encargar de la part més industria del negoci. Però quan el seu pare ho va deixar, ell no va continuar i es compra el teatre Robert Houdin. -
Period: to
George Mèliés
Va ser un il·lusionista i cineasta francès famós per liderar molts desenvolupaments tècnics i narratius en les albors de la cinematografia.
Méliès, un prolífic innovador en l'ús d'efectes especials, va popularitzar tècniques com l'stop trick i va ser un dels primers cineastes en utilitzar exposicions múltiples, la càmera ràpida i la pel·lícula en colors.
Gràcies a la seva habilitat per manipular i transformar la realitat a través de la cinematografia, Méliès és recordat com un «mag del cinema». -
Teatre
Amb la capacitat per al treball que va caracteritzar la seva vida, entre els anys 1889 i 1890 va combinar les seves tasques de director del teatre amb les de reporter i dibuixant al diari satíric La Griffe, on el seu cosí Adolphe exercia com a redactor en cap. Durant els anys següents s'escenifiquen en el teatre espectacles d'il·lusionisme, els decorats, trucs i maquinària van ser en la seva majoria creats pel propi Méliès. -
Los Lumière
Quan el 28 de desembre de 1895 Méliès va assistir convidat pels Lumière a la primera representació del Cinematògraf, Méliès queda impressionat i la seva inesgotable ment, que sempre està maquinant idees, fa que llanci una oferta per incloure-ho en la seva funció. Davant la negativa, Méliès experimenta per construir el seu propi cinematògraf. -
Començament al Cinema
Méliès va assistir convidat pels Lumière a la primera representació del Cinematògraf, Méliès queda impressionat i la seva inesgotable ment, que sempre està maquinant idees, fa que llanci una oferta per incloure-ho en la seva funció. Davant la negativa, Méliès experimenta per construir el seu propi cinematògraf.
Finalment acaba comprant l'aparell d'un altre inventor, Robert William Paul, ia l'abril de 1896 ja es troba realitzant projeccions en el seu teatre. -
Primeres Películ·les
Va projectar les primeres pel·lícules en el seu teatre Robert Houdin; eren petites escenes a l'aire lliure, documentals similars als dels germans Lumière. El seu estil va evolucionar ràpidament, buscant crear pel·lícules semblants als seus espectacles d'il·lusionisme.
Va invertir una gran quantitat de diners per a la creació del que es va considerar el primer estudi de cinema, en el qual es van utilitzar sistemes mecànics per ocultar zones al sol, trapes i altres mecanismes de posada en escena. -
-VIAJE A LA LUNA-
Va crear la que està considerada la seva obra cabdal, Viatge a la Lluna. En ella, l'evolució de la continuïtat narrativa cinematogràfica fa un pas de gegant, en muntar la seqüència del tret del canó que porta als astrònoms a la Lluna i, a continuació, posar en escena un decorat amb la cara animada d'aquesta, que va creixent en travelling invers i sobre la qual acaba aterrant la nau / bala de canó, clavant-hi. -
Distribució i Fi del Cinema
Méliès va intentar distribuir comercialment Viatge a la Lluna en Estats Units. Tècnics van aconseguir fer còpies de la pel·lícula i les van distribuir per tota Amèrica del Nord. Tot i que va ser un èxit. La Primera Guerra Mundial li va afectar el neogic del cinema, Méliès mai va rebre diners per la seva explotació. Els negatius de les seves pel·lícules van ser fosos per un creditor, ja que contenien plata. El 1913, es va retirar de tot contacte amb el cinema. -
Retir
Méliès va muntar, amb l'ajuda de la seva família, nombrosos espectacles en un dels seus dos estudis cinematogràfics transformat en teatre. El plagi per part de diversos creadors d'obres cinematogràfiques de l'època es va sumar a la llista de motius pels quals el director abandona el medi. En 1923, assetjat pels deutes, va haver de vendre propietats i abandonar Montreuil. -
Jeanne d'Alcy (dona)
Es va retrobar amb una de les seves principals actrius, Jeanne d'Alcy, que llavors regentava un quiosc de joguines i llaminadures a l'estació de Montparnasse. Méliès es va casar amb ella i van començar a regentar junts la botiga. Allà serà reconegut més tard per Léon Druhot, director de Ciné-Journal, qui el va rescatar de l'oblit. -
Legión de Honor
Des de 1925, la seva obra va ser redescoberta per l'avantguarda cinematogràfica francesa, especialment pels surrealistes, que van reivindicar la seva figura fins al punt que Méliès va ser reconegut amb la Legió d'Honor en 1931 per tota la seva trajectòria. -
Casa de Jubilació
Es troba al Castell d'Orly, casa de jubilació de la «Mútua del cinema» (institució fundada el 1921 per Léon Brézillon, president del sindicat francès de productors cinematogràfics), i allí viurà la resta dels seus dies amb la seva dona Jeanne d'Alcy. Va morir a l'hospital Léopold Bellan de París i les seves restes descansen en el cementiri de Père-Lachaise. -
Millor Pel·lícula Francessa
Poc abans de la mort de Méliès el 1938, Henri Langlois, creador de la Cinemateca francesa, va recuperar i va restaurar part de les seves pel·lícules. Georges Méliès va ser el gran creador del cinema d'espectacle i fantasia, donant el pas cap a la creació d'un llenguatge de ficció per al cinema del que mancava el cinematògraf tomavistas dels Lumière. Des de 1946, el premi Méliès atorga anualment el reconeixement a la millor pel·lícula francesa. -
Mort
Allà a la casa de jubilació de la «Mútua del cinema», viurà la resta dels seus dies amb la seva esposa Jeanne d'Alcy. Va morir a l'hospital Léopold Bellan de París i les seves restes descansen en el cementiri de Père-Lachaise. -
La invención de Hugo
Hugo és una pel·lícula estatunidenca de 2012 de Martin Scorsese. És l'adaptació de la novel·la il·lustrada per a nens del mateix nom de Brian Selznick, publicada als Estats Units d'Amèrica el 2007. La pel·lícula va sortir en 3D.
Scorsese estima el cinema com pocs (com demostra la seva imprescindible documental «Un viatge personal amb Martin Scorsese a través del cinema americà», de 1995), i el llibre de Brian Selznick és, sobretot, un homenatge a qui, per a molts, és el veritable pare del cinema
