-
Jan 1, 1500
Cambra fosca s.XVI
És un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre la seva superfície interior. Es projecta a l'interior d'una cambra o caixa a través d'un forat molt petit per on passa la llum invertint la imatge. Antecedent de la fotografia. Aristòtil (filòsof de l'Antiga Grècia) ja va escriure sobre el funcionament de la cambra fosca. Al segle XVI es construiren cambres fosques portàtils amb lents per a millorar la definició. -
Llanterna màgica s.XVII
S'utilitza el mateix concepte que amb la cambra fosca però al revés. L'aparell consistia en un espai fosc on hi havia les lents i unes làmines de vidre pintades. Al darrere s'hi posava una llum d'oli, que il·luminava i projectava la imatge. Segle XVII. -
Esfera metàl·lica de la Xina
Espelma que es manté dreta encara que l'esfera giri, i projecta ombres a la paret, inclòs en
moviment quan la feien rodar pel terra. Segles XVIII - XIX -
Mirall màgic del Japó
L'efecte màgic és produït per la imperceptible deformació causada per l'encongiment a diferent
proporció del bronze de la part posterior en refredar-se. A simple vista no ho percebem, però
quan es projecta, la llum reflecteix en direccions lleugerament divergents, imitant el dibuix que hi
ha al darrere del mirall. -
Fantasmagories s.XVIII
És una variant de la llanterna màgica que mostrava figures fantasmagòriques que fessin por. Es considera que Etienne Gaspar Robert o Robertson va ser el seu autor. -
s.XIX: INNOVACIONS TÈCNICA FOTOGRÀFICA
(Niepce, Daguerre…) 1826: Fotografia més antiga que es conserva de Nicéphore Niépce Vista des de la finestra a Le Gras 1839, París: Daguerre presenta públicament el daguerrotip. -
DIORAMA i PANORAMA
Si ens situem en el segle XIX, època en què no existia el cinema ni tan sols la fotografia, un dels pocs espectacles dels que es podia gaudir era el teatre en les seves diverses manifestacions. No obstant això hi va haver una atracció molt en voga en aquells anys que es va denominar Diorama; però comencem pel principi. El precursor del Diorama va ser el Panorama, del grec visió global, la idea sembla que la va donar a conèixer en 1781, Philippe Jacques de Loutherbour a Londres. -
Ombres de Java (Indonèsia) “Wayang Kulit”
És un tipus de teatre de titelles basat en un joc de llums i ombres, utilitzant figures artesanals. Ús de personatges mitològics, herois...
Les figures són fetes de cuir, amb extremitats articulades i sostingudes amb canyes. Van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2003.
Les ombres xineses són posteriors a les ombres de Java.