-
Orígens del cartell
El seu origen coincideix amb l'aparició de la litografia a tres tintes, que permet gran quantitat de tons i textures. Es converteix en un mitjà fàcil de repetir mecànicament a més de combinar el text i la imatge (que resulta molt atractiu). -
Chéret
Jules Chéret era un pintor francés i litògraf que es considera el pare del cartell modern. Inspirat en el moviment del Rococó, va introduir canvis i innovacions en la litografia. Alhora, apareix Alphons Mucha. Mucha va produir una gran quantitat de pintures, pòsters, avisos i il·lustracions així com dissenys per a joieria, catifes, empaperats i decorats teatrals (litografies) en el que va arribar a conéixer-se com l'estil Art Nouveau. -
Modernisme
El Art Nouveau (un corrent del Modernisme) tracta a la tipografia com a imatge, modificant els cànons de l'estil anterior, on la imatge i el text estaven separats en la peça gràfica. D'aquesta forma aconsegueix instal·lar dues variables d'imatge: una icònica i una altra tipogràfica de gran força visual. El disseny engloba tot el recorregut visual; no transmet una organització segmentada a l'observador. -
El constructivisme rus
El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política. Defensava un art al servei de la revolució i del poble. L'obra canònica del constructivisme va ser la proposta de Vladimir Tatlin, que combinava una estètica de màquina amb components dinàmics que celebraven la tecnologia, com els reflectors i les pantalles de projecció. -
Primera Guerra Mundial
Durant la Primera Guerra Mundial, el cartell va començar a usar-se com a sistema de propaganda bèl·lica i es va convertir en un dels mitjans més massius i eficaços de guerra informativa. Les editorials de Rússia s'especialitzaven en impressió d'un o un altre tipus de cartell, imprimien uns 300 o 400 exemplars de cadascun i els disseminaven pel país. En el front els soldats penjaven cartells en les casernes per donar-se alè. -
El cartell i la Bauhaus
Les característiques del disseny de la Bauhaus són els impresos sense adorns, l'articulació i accentuació de pàgines amb símbols diferents o d'elements tipogràfics destacats en color, i la informació finalment directa en una combinació del text i de la fotografia. Tipografia és la comunicació composta amb tipus, fotografia és la representació visual del que pot ser capturat òpticament, “tipofoto” és la representació visual més exacta de la comunicació. -
Estil Suís
Suïssa va ser un país neutral després de la II GM, i nombrosos tipògrafs i artistes gràfics van emigrar a aquest país buscant un ambient propici i sense obstacles per al desenvolupament de la seua carrera. És així com en els anys 50 sorgeix un nou estil de disseny gràfic que es convertix en la imatge oficial de moltes institucions del país, cridant-se "Disseny Suís", i que aviat es va estendre universalment per tota Europa i USA arribant a ser l'estil predominant fins als anys 70. -
Cartell de cine
Saul Bass, el gran visionari del disseny cinematogràfic que revoluciona els crèdits del cinema. D'una funció purament informativa i legal, els dóna una dimensió narrativa i artística, realitzant verdaders curtmetratges que formen part integrant de la pel·lícula com a obra. Bass subratlla la temàtica visual i dramàtica de la pel·lícula, exposa el caràcter dels personatges. -
Milton Glaser
Ha creat més de 300 cartells entre els quals s'explica el famós de Bob Dylan, un símbol dels anys seixanta. Glaser s'ha dedicat al disseny editorial i a la identitat corporativa. En el primer camp ha treball per a publicacions com Paris Macht, L´Express, Esquire o Village Voice i La Vanguardia (1987-1989) per realitzar un canvi en aquesta publicació coincidint amb el seu pas al color. -
OPT ART
El Op art, també conegut com optical art, és un estil d'art visual que fa ús d'il·lusions òptiques.En les obres d'op art l'observador participa activament movent-se o desplaçant-se per poder captar l'efecte òptic completament, per tant es pot dir que no existeix cap aspecte emocional en les obres. Els elements dominants de l'art òptic són: línies paral·leles rectes o sinuoses, els contrastos cromàtics marcats, ja siguin, poli o bi-cromàtics, els canvis de forma o grandària...
