-
república d'esquerres
Amb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes -
república de detres
Al llarg de 1933 la República va entrar en crisi. El proletariat, tant l’anarquista com el socialista, va desentendre’s dels objectius republicans i va practicar una estratègia revolucionària; els tradicionalistes i les elits econòmiques, socials i ideològiques (Església, grans propietaris, etc.) s’aglutinaven en la idea d’enderrocar les reformes dels primers governs republicans; i els mateixos republicans dubtaven del camí a seguir. -
el front popular
Per aquestes eleccions alguns grups polítics van firmar un pacte amb l'objectiu de presentar-se units a les eleccions com el Front Popular. Per altra part la dreta va tenir problemes per unir-se. La campanya electoral fou extremadament agressiva i va posar de manifest la divisió d'Espanya en dos blocs antagònics. El Front popular va aconseguir la victòria va re-emprendre la tasca reformista del primer bienni. -
segona republica espanyola
El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents -
guerra civil espanyola
Fou provocada pel cop d’estat dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia. Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República. -
dictadura del general Franco
va ser un militar i dictador espanyol, integrant de el grup d'alts càrrecs de la cúpula militar que va donar el cop d'Estat de 1936 contra el Govern democràtic de la Segona República, donant lloc a la guerra civil espanyola. Va ser investit com a cap suprem del 'bàndol revoltat l'1 d'octubre de 1936, i va exercir com a cabdill de Españab des del terme de l'conflicte fins que va morir el 1975, i com a president de Govern entre 1938 i 1973. -
transició democràtica
La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. les mobilitzacions de la que el Govern se sentia capaç era la repressió, el 1973, contra deu membres de Comissions Obreres acusats d'associació il·lícita i l'execució a garrot vil de Salvador Puig Antich, anarquista català militant -
regnat de Joan Carles
Accedí a la prefectura de l'Estat espanyol el 22 de novembre de 1975 després de la mort del dictador Francisco Franco. És considerat com un dels actors de la Transició espanyola del franquisme al sistema constitucional de 1978.
El 19 de juny de 2014 es va fer efectiva la seva abdicació a la Corona d'Espanya, moment en què fou proclamat com a rei d'Espanya el seu fill, Felip VI. -
regnat de Felip VI
es l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades. Fou proclamat davant de les Corts Generals el 19 de juny del 2014 després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare. Seguint la numeració dels reis d'Aragó li correspondria el nom de Felip V d'Aragó. -
catalunya, comunitat autonoma
Aquest nivell d'autonomia correspon a l'administració del territori de nivell regional D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica