-
15,000 BCE
LES COVES DE LASCAUX
Les coves de Lascaux, a França, són un conjunt de pintures murals que daten del Paleolític superior. Es tracta de representacions d’animals molt realistes, realitzades aplicant guix, carbó vegetal i terres de colors sobre les parets humides de la cova.
Tècnicament no es pot considerar que les pintures rupestres siguin frescos, doncs no existeix cap procediment de preparació del mur. Tanmateix, són un clar precedent a tota la trajectòria d'estils pictòrics posteriors. -
2000 BCE
MINOICS I MICÈNICS
Es considera que els primers frescos provenen de les cultures assentades a Grècia durant l’Edat de Bronze. La invenció de la tècnica del fresc és atribuïda als minoics (ens consta que aplicaven els pigments sobre una superfície de cal fresca), i és gairebé segur que els micènics es veiessin influenciats, doncs entraven en contacte constantment. Un exemple famós és el Toreador de Minos (trobat a Knossos, Creta) que representa una cerimònia sagrada de toros. -
620 BCE
LES TOMBES ETRUSQUES
El poble etrusc, abans dels romans, ja elaboraba pintures al fresc des del segle VII aC. Era molt comú trobar-les dins les cambres funeràries de personatges privilegiats, sempre representant escenes alegres de la vida del difunt: jocs, caceres, festes en família...etc. La tumba decorada més antiga que es conserva és la Tomba dels Lleons, a l’antiga ciutat etrusca de Veïs, actualment a la província de Roma. -
60 BCE
LA PINTURA MURAL ROMANA: POMPEIA
Els romans aconsegueixen perfeccionar les tècniques de preparació del mur; parlem d'una època d’esplendor de la pintura al fresc. Sovint aplicaven una capa de cera sobre el fresc que revifava els colors de sota. Els romans parteixen de l’herència etrusca i els referents grecs, aconseguint escenes laiques molt dinàmiques i compositivament complexes. A Pompeia, un molt bon exemple és el Domus dels Vettii (60 aC). Fotografiat veiem el fresc del Castig d’Ixió. -
250
EL MÓN PALEOCRISTIÀ: LES CATACOMBES
Els primers cristians, perseguits per l’Imperi Romà, feien servir la tècnica del fresc per decorar les catacombes funeràries. És evident que aquestes primeres representacions imitaven els valors formals de la pintura romana, encara vigent. Tanmateix, la temàtica d’aquests frescos no correspon amb la mitología romana; es tracta més aviat de l’inici de la pintura medieval. Un cèlebre exemple és la representació de Crist com a Bon Pastor a les Catacombes de Priscila, a Roma (250-300 dC). -
400
MURALS BIZANTINS
Després de la divisió de l’Imperi Romà, el cristianisme prospera notablement a Orient, i neix a Constantinoble un nou estil pictòric seguint les pautes de l'art paleocristià. Al igual que els mosaics, els murals bizantins són estèticament senzills però molt complexos conceptualment, doncs incorporen ja la totalitat de simbolismes cristians. Un dels pocs frescos bizantins que es conserven (tenint en compte el període iconoclasta) és al Monasteri de Sant Apolo El Bewit, a Egipte (s.V). -
1000
LES ESGLÈSIES ROMÀNIQUES
L’obra del romànic per antonomàsia és l’Absis central de Sant Climent de Taüll. No es tracta pas d'un fenòmen solament català: al segle XI es consolida a Europa occidental el primer estil unitari, gràcies al comerç i les peregrinacions, que permetien una paulatina difusió d’idees. Teòfil menciona, en un dels seus manuals, l'ús de la "tècnica a tres boles": el murals de les esglèsies es treballaven per capes. -
1300
EL GÒTIC ITALIÀ
El segle XIV suposa un perfeccionament de la tècnica del fresc per part dels artesans italians. Les catedrals italianes conservaven la planta basilical i, per tant, la superfície dels murs interiors era molt superior a la de les catedrals septentrionals. Aixó permet que s'arribi a una perfecció compositiva que precisament obrirà les portes al Renaixement. Una de les obres més importants es troba dins la Cappella degli Scrovegni (Pàdua), pintada pel mestre Giotto di Bondone. -
1500
LA CAPELLA SIXTINA
El Renaixement italià suposa sens dubte una elevació dels estàndards artístics. El fresc comença per fi a ser reconegut com una tècnica d’alt nivell, encara que mai gaudeix del privilegi que tenia a l’antiga Roma, doncs sempre és considerat inferior a la pintura a l’oli. Michelangelo, però, posa en dubte aquests criteris quan pinta la Capella Sixtina al Vaticà. Va fer servir només pigments de primeríssima qualitat, per assegurar que la seva obra perdurés en el temps. -
EL RENAIXEMENT DELS MURALS MEXICANS
La pintura al fresc va passar de moda després del Renaixement. Tres segles més tard, neix un moviment de reivindicació liderat per Diego Rivera, conegut per els seus frescos avantguardistes de temàtica industrial (Detroit Industry, 1933). Es tracta d’un artista que respecta els procediments tradicionals, i fa servir el blanc de fons per ressaltar els colors de la pintura. Aplica els pigments sobre base modelada, per tal de crear figures volumètriques.