-
476
Inici de l'Edat Mitjana
Caiguda del Imperi Romà -
Period: 476 to Dec 31, 999
Alta Edat Mitjana
-
Period: 476 to Oct 12, 1492
Edat Mitjana
-
500
Recopil·lació dels cants litúrgics
El Papa Gregori I -
600
Inici cant Gregorià
-
Period: 600 to 700
Monodia
-
620
DE ORE LEONIS
Cant gregorià (Música religiosa) -
800
PUER NATUS EST
Cant gregorià (Música religiosa) -
Period: 800 to 1100
Polifonia primitiva
-
900
REX CAELI
Organum a dos veus (Música religiosa) -
1000
Evolució de la notació musical
La notació musical evoluciona durant tot l'Edat Mitjana -
Period: Jan 1, 1000 to Oct 12, 1492
Baixa Edat Mitjana
-
1075
Aparició dels Trobadors
A Provença, al Sud de França -
Period: 1100 to 1200
Ars Antiqua
-
1120
ROBINS M'AIME
Música trobadoresca de A. de la Halle (Música profana) -
1150
Llengua d'Oli
Els trobadors que apareixen al Nord de França comencen a escriure les seves composicions amb la llengua d'Oli, que posteriorment evolucionarà fins al francès actual. -
1175
Léonin i Perotin
Músics destacats de la polifonía primitiva i Ars Antiqua -
1180
SEDERUNT PRINCIPES
Organum a quatre veus: Perotin (Música religiosa) -
1240
SANTA MARÍA STRELA DO DÍA
Càntigues de Santa Maria: Alfons X el Savi (Música profana) -
Period: 1300 to Oct 12, 1492
Ars Nova
-
1320
P de Vitry y G de Machaut
Músics destacats de Ars Nova -
1320
SUMER IS ICUMEN IN
Cànon del segle XIV (Música profana) -
1340
AGNUS DEI
Misa de Notre Dame: G de Machaut (Música religiosa) -
Period: 1400 to
Renaixement
-
Period: 1400 to 1450
Primer Renaixement
-
1425
AVE MARÍA
Misa de Josquin Desprez (Música religiosa) -
Period: 1450 to 1550
Alt Renaixement
-
1490
HOY COMAMOS Y BEBAMOS
Villancet de J. Del Enzina (Música profana) -
1490
Música profana espanyola
Juan Del Enzina utilitza el Villancet. -
Oct 12, 1492
Final de l'Edat Mitjana
Descobriment d'Amèrica -
1510
Música profana francéssa
Clement Janequin utilitza el Chanson. -
1520
FANTASÍA DEL TERCER TONO
Luis de Narváez (Música profana) -
1545
Consell de Trent
Directrius de la nova Esglèsia Católica, on es parlava de com s'havia de fer la música religiosa. -
Period: 1550 to
Baix Renaixement
-
1555
Giovanni Pierluigi de Palestrina y Orlando di Lasso
Principals compositors de l'Església Católica. -
1560
KYRIE
Misa del papa Marcelo de Palestrina (Música religiosa) -
1565
DIFERENCIAS SOBRE EL CANTO LLANO DEL CABALLERO
De Antonio de Cabezón (Música profana) -
1570
Música profana italiana
Luca Marenzio, Orlando Di Lasso i Claudio Monteverdi utilitzen el Madrigal. -
1570
MATONA MIA CARA
Madrigal de Orlando di Lasso (Música profana) -
"Dafne" de Jacobo Peri
És la primera òpera de la que hi ha constància. Desgraciadament, aquesta obra no es conserva en la seva totalita, per tant ens falten diverses parts. -
Period: to
Barroc
En aquest període es busca una codificació de tots els paràmetres de la música (ritme, tonalitat,...) per a ordenal i racionalitzar la música. -
Period: to
Primer Barroc
En aquest període predomina la música vocal sobre la instrumental. Els compositors realitzaen experiments harmònics, que més tard donaran lloc a la música tonal per el naixement de la òpera.
Els compositors més destacats són: a Itàlia C. Monteverdi, J. Peri, G. Frescobaldi, i a Alemanya M. Praetorius. -
"Orfeo" de C. Monteverdi
És la primera gran òpera de la història, ja que té tots els elements de la opera (arias, recitatius, interludis,...). -
"La misa de la catedral de Salzburgo" de Orazio Benevoli
Una de les tècniques que més es desenvolupen dintre de la música religiosa és el policoralisme. Aquesta obra és la més representativa del policoralisme. Esta composta per a 53 veus que es col·loquen en diferents posicions ocupant tot el perímetre de l'esglèsia. -
Period: to
Barroc Mitjà
La música instrumental es posa a la altura de la música vocal. Torna a posar-se de moda el contrapunt.
Compositors més importants de l'època: H. Purcell a Anglaterra y J.B. Lully a França. -
Els Castrati
- Es dedicaven a la música religiosa, la música profana i la òpera.
- Treballaven molt la tècnica de la respiració diafragmàtica, alguns podien aguantar un minut mantenint una mateixa nota i sense respirar.
- Era freqüent que la gent, al escoltar-los comences a plorar o es desmyesin de la emoció.
- El més famos de tots va ser Farinelli, que va treballar a la cort del rei español Felipe V.
-
Period: to
Barroc Tardà
Predomina la música instrumental sobre la vocal.
Els compositors més importants són: els italians A. Vivaldi, D. Scarlatti i els alemanys J.S. Bach, G.F. Haendel i G.P. Teleman. -
"147: Jesús la alegría de los hombres" de J.S. Bach
La Cantata és un gènere que neix dintre de la música vocal profana, destinat a ser interpretat a les sales de l'aristocracia; en canvi, van ser els músics de l'eglèsia protestant els que la van convertir en una forma de música religiosa, canviant el text, que ara es basarà en fragments del Evangeli, salmos i altres temes religiosos.
La cantata té els mateixos elementos l'oratori, pero és més breu. -
"Quatre estacions" de A. Vivaldi
El Concert és una forma complexa, normalment de tres moviments contraposats en el tempo.
El Concerto a solo està compost per a un sol instrument solista que contrasta amb l'orquestra. -
"La pasió segons Sant Mateu" de J.S. Bach
La pasió és un oratori que tratcta exclusivament de la pasió i la mort de Jesùs. La pasió també té recitatius, arias, cors i interludis. La figura del narrador és l'evangelista que relata mitjançant un recitatiu tots els fets. Els personatges importants del Evangeli són interpretats per els solistes, mentre que els altres personatges (deixebles, poble...) són interpretats per el cor. -
"La Serva Padrona" de G.B. Pergolesi
És una òpera bufa on els arguments són quotidians i fàcils d'entendre. Es convertirà en la òpera preferida del poble, ja que a part de ser més assequible económicament i més fàcil d'entendre per a tot tipus de persones, era bastant típic que l'argument fos una crítica social de les classes poderoses.
Aquesta és la primera ópera d'aquest tipus. -
"Oratori de Nadal" de J.S. Bach
L'oratori és una mena de òpera religiosa que consta amb els mateixos apartats que la òpera (arias, cors, recitatius,...). Però amb unes característiques propies:
- Els textos són religiosos, normalment extrets de la Biblia
- L'oratori no s'escenifica
- S'interpreta en un lloc de culte sagrat
- Existeix la figura del narrador que va explicant l'acció mitjançant el recitatiu -
"Seis Concerti Grossi" de Haendel
El Concert és una forma complexa, normalment de tres moviments contraposats en el tempo.
El Concerto grosso és en el que s'estableix un contrast entre un grup de solistes (concertino) i la resta de la orquestra (tutti), que van alternant-se en la interpretació de l'obra. -
"El Mesias" de G.F.Haendel
L'oratori és una mena de òpera religiosa que consta amb els mateixos apartats que la òpera (arias, cors, recitatius,...). Però amb unes característiques propies:
- Els textos són religiosos, normalment extrets de la Biblia
- L'oratori no s'escenifica
- S'interpreta en un lloc de culte sagrat
- Existeix la figura del narrador que va explicant l'acció mitjançant el recitatiu -
Period: to
Classicisme
La música anirà abandonant els cercles eclesiastics i palauencs per a apareixer en cases privades de la burgesia i en espectacles públics.
Les grans figures d'aquest període són: Haydn, Mozart i Beethoven.
El període comença amb la mort de J.S. Bach i acaba amb la mort de Beethoven. -
"12 sinfonia de haydn"
La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre. -
"40 sinfonia de Mozart"
La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre. -
"Réquiem de Mozart"
El Réquiem és la música composta per a la misa dels difunts de l'Eglèsia católica. Aquesta música és lleugerament diferent de la de altres mises, ja que es prescendeix de les parts considerades massa alegres per a una ocasió de dol. -
Period: to
Romanticisme
Durant aquest període hi ha diverses novetats musicals:
- Independencia del autor. Ningú els controla, per tant, tenen més llibertat d'expressió i de composició.
- Apareixen: el lied, els poemes sinfònics i el drama musical.
- Busqueda de l'expressivitat, els sentiments i els estats d'anims dels oients.
- Les melodies sòn més importants i irregulars.
- La harmonia utilitza canvis de tonalitat i cromatismes per a donar expressivitat. Al Romanticisme, la música va dirigida al cor. -
Period: to
Romanticisme incipient
Beethoven serà la figura que serveixi com a pont entre les dues èpoques. Sorgeixen les primeres manifestacions que convinen innovació i continuitat amb el Classicisme. En aquesta etapa destaca Schubert, que aconseguirà l'expressió plena del lirisme romàntic en les seves peces per a piano i en els lieder. -
D 535 "Brüder, schrecklich brennt die Träne" - Franz Schubert
Aquesta cançó és un lied per a soprano i petita orquestra. -
Semiramide - Gioacchino Rossini
Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire. És una de les obres més complertes de Rossini i de l'òpera italiana en general. -
"9ª Sinfonia de Beethoven" de Beethoven
La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre. -
Period: to
Romanticisme ple
El moviment romàntic s'expandeix por tota Europa. París es converteix en un centre important de cultura musical. És l'època del virtuossisme instrumental amb autors com Listz (piano) o Paganini (violí). S'introdueixen noves formes compositives com la Música Programàtica (descriptiva). -
Les Huguenots - Giacomo Meyerbeer
Aquesta òpera és un dels més populars i expectaculars exemples de la Gran Òpera francessa. La Gran Òpera feancessa es caracteritza per els seus grans montatges escenogràfics, profusió de ballets, grans corals i escenes multitudinaries. -
L'holandès errant - Richard Wagner
És una òpera amb música i llibret de Richard Wagner. És el primer gran drama musical de l'autor, en el qual ja existeixen gairebé tots els temes que esdevindran l'obsessió del mestre alemany i fixa la frontera per reconèixer els primers indicis de l'autèntic geni romàntic de Wagner. -
Period: to
Romanticisme tardà
Els grans operistes de l'època, Wagner i Verdi, escriuen les seves millors obres. Destacan compositors com Brahms. Apareixen les noves corrents musicals: el Postromanticisme i el Nacionalisme. -
Period: to
Nacionalisme
És un moviment que consistia en tornar a la tradició y buscar materials musicals en el folclore de cada territori. El Nacionalisme va tenir importància en paísos que havien estat sotmessos a gustos musicals extranjers, como Rússia, Bohemia, els Paísos Escandinaus, Hungria o Espanya entre d'altres. Els compositors d'aquestes nacions reivindiquen la música popular de les seves pàtries i senten la necessitat d'enseñar-la al món com a algo propi. -
El barberillo de Lavapiés - Francisco Asenjo Barbieri
Aquesta obra és una Zarzuela espanyola. La zarzuela espanyola no és una òpera com a tal, ja que intercal·la els fragments cantats amb els parlats. Els arguments d'aquest gènere solen ser quotidians i propers al pùblic, amb notes cómiques abundants. El llenguatge que s'utilitza és senzill y assequible per a espectadors sense grans coneixements musicals. -
Period: to
Postromanticisme
Aquest període és una petita prol·lungació del romanticisme. Els autors postromàntics busquen portar fins al límit l'exaltació de la individualitat i els estats anímics personals. El resultat és un so ampli i, a vegades, grandios, que s'aconsegueix mitjançant orquestres molt nombrosses i una rica i variada utilitzación dels instruments. -
Sinfonía nº 1 "Titán" - Gustav Mahler
És una de les opres post-romàntiques més importants. -
Don Juan, op. 20 - Richard Strauss
És un poema simfònic compost per Richard Strauss. El poema simfònic és una composició en un sol moviment basada en elements poètics o descriptius. -
Falstaff - Giuseppe Verdi
Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi. Va ser la última òpera de Verdi i la segona de caire humorístic. -
Suite bergamasque - Claude Debussy
És una suite per a piano de Claude Debussy inspirada en el poema de Paul Verlaine Clair de lune. Es troba entre les més cèlebres d'aquest compositor i és sovint considerada com la més fascinant. En aquesta obra el piano ocupa el lloc més privilegiat.