-
5000 BCE
Prehistòria
La prehistòria és l'etapa que va des de l'aparició de l'home fins a la invenció de l'escriptura.
En aquesta època la música s'utilitzava amb fins rituals i socials.
Els primers instruments van ser la veu i els que construïen amb materials naturals. -
800 BCE
Edat Antiga
Del segle VII a.C. fins al segle V d.C. És l'època de les grans civilitzacions. En aquesta època els músics eren molt respetats, i la música s'utilitzava en esdeveniments religiosos, socials, culturals i esportius.
Ja hi ha constància de xicotetes agrupacions que tocaven instruments de corda i vent més el.laborats. -
500
Edat Mitjana
Del segle V al segle XV.
En aquesta època predomina la música religiosa, ja que l'Esglèsia Catòlica tenia un gran poder.
La major part de la música era vocal, que tenia com a objectiu difondre la doctrina a través dels cants gregorians, i així va nàixer la música coral.
Poc a poc naixerà la polifonia, o cant a vàries veus. -
1000
Naixement del llenguatge musical
Al començament del segle X, Guido D'Arezzo va crear un sistema per escriure la música dels cants gregorians.
Va ser el creador del tetragrama (després pentagrama) i va donar nom a les notes. -
1200
Música profana
A l'Edat Mitjana, a partir del segle XI cobra importància la música dels trovadors i joglars, que entretenien a la gent del poble o de la Cort, cantant, recitant i tocant instruments.
Era música profana (no religiosa). -
1500
Renaixement
Ocupa finals del segle XV i tot el segle XVI. Al Renaixement es buscava la perfecció en l'art, en tots els vessants: pintura, escultura, arquitectura i música.
En música cobra molta importància la música vocal a vàries veus.
Es van crear nombrosos nous instruments de corda i vent.
També tenia molta importància la música de les danses.
A Espanya van haver compositors de música coral molt importants, com Tomás Luis de Victoria o Francisco Guerrero. -
Barroc
Entre 1600 i 1750 és una època molt prolífica musicalment, ja que en aquesta època van viure alguns dels compositors més importants: Vivaldi, Bach i Haendel.
Es dóna més importància als instruments, a les melodies complicades amb acompanyament de clave o orgue, i van sorgir noves formes musicals: mises, oratoris, concerts, etc.
Van sorgir els primers concerts. També és l'època del naixement de l'òpera.
Va ser el període del naixement de l'orquestra barroca, que tenia pocs músics. -
Classicisme
Entre 1750 i 1800 es coneix com classicisme. En aquesta època les melodies eren més senzilles i els acompanyaments més lliures.
Van sorgir els primers concerts, i noves formes musicals com la sonata o la simfonia. L'òpera cobra importància i esdevé l'espectacle preferit.
L'orquestra clàssica estava formada per un major nombre de músics, i incorpora més instruments de vent, i algún de percussió.
Els compositors més importants són Mozart, Haydn i Beethoven. -
Romanticisme
Ocupa quasi tot el segle XIX fins a principis del XX.
Es caracteritza perquè els compositors buscaven en la música una forma d'expressar idees, emocions o sentiments.
És l'època d'esplendor del piano. També són importants el violí o l'arpa.
L''orquestra del Romanticisme era monumental (podia tenir fins a 400 músics).
Alguns compositors importants van ser Chopin, Brahms, Schubert...
Es van crear noves formes: lied, nocturne.
L'òpera també es important: destaquen Verdi o Wagner. -
Nacionalisme
Es coneix com nacionalisme musical al corrent sorgit dins el Romanticisme aproximadament en la segona mitat del segle XIX.
Els compositors contaven a través de la seua música els paisatges, costums i situacions del seu país d'origen (música descriptiva).
Es basaven en el folclore del seu país, i adaptaven o transformaven les melodies, i també utilitzaven els instruments tradicionals de cada zona.
Destaca Grieg, Kodaly, Smetana o Prokofief.
A Espanya va destacar sobre tot Manuel de Falla. -
El jazz
En la primerà dècada del segle XX, naix la música jazz, sorgida dels ritmes afroamericans dels Estats Units. Va nàixer a la ciutat de Nova Orleans.
Està basat en la improvisació. No hi ha un únic instrument solista, sinó que cada instrument fa una interpretació personal amb una base harmònica d'acompanyament, per tant, no té una estructura definida.
Les bandes de jazz solen agrupar piano, contrabaix, bateria i diversos instruments de vent. També pot incloure-hi la veu cantada. -
Segle XX
Amb l'arribada del segle XX comença l'època de la música enregistrada. És un segle d'experimentació musical, on es barregen diferents estils i s'exploren noves possibilitats harmòniques.
Amb la invenció del gramòfon, es crea la possibilitat d'escoltar música en diferents àmbits o moments, i naix la indústria de la música, amb el posterior naixement del pop, el rock, etc.
De l'inici del segle XX endavant, caldria millor fer un estudi de la música per dècades.
