-
1050 BCE
Inici de la medicina
Les primeres manifestacions de l'art de curar es coneix com a empiricocrendencial (rituals màgics) -
Period: 800 BCE to 600 BCE
Medicina clàssica
A la Magna Grècia va apareixer dels primers sistemes cosmològics racionals. Superació de les interpretacions mítiques de la salut i la malaltia. Les creences mítiques no van desaparèixer. -
490 BCE
Empèdocles d'Agrigent
És un dels presocràtics, que van crear sistemes d'interpretació del món a partir de la noció d'element (terra, aigua, aire i foc) dits els quatre humors. -
490 BCE
Medicina hipocràtica
Cos humà constituït per quatre humors, paral·lels als quatre elements d'Empèdocles: sang, flegma, bilis negra i bilis groga. -
460 BCE
Escola de Cnidos i Escola de Cos
Els primers textos mèdics grecs de l'Escola de Cnidos, interès especial pel diagnòstic i un sistema de classificació de les malalties. Escola de cos, èmfasi en el pronòstic i tractament més integral en la malatia. -
Period: 330 BCE to 250 BCE
Erasístrat de Cos
Va escriure més de 60 tractats de medicina. Distingir els nervis sensitius dels motors. Observacions de tipus anatomopatològic. -
323 BCE
La medicina Hel·lenística: Galè
Dues ciutats que es van convertir en capitals culturals d'Occident:
Alexandrina: Es permet la dissecció de cadàvers humans.
Roma: El màxim representat de la cultura hel·lenística en l'àmbit de la medicina va ser Galè de Pèrgam (va descobrir que per les artèries també circulava sang i no aire com pensaven els hipocràtics). -
300 BCE
Heròfil de Calcedònia
Aportacions dels sabers anatòmics. Primer en mesurar la freqüencia del pols amb un rellotge de sorra. També cirurgia i l'assistència als parts. -
325
Hospitals
No eren centres destinats exclusivament al tractament de malalties, sinó que es tractava més aviat d'institucions d'atenció social als marginats. -
476
La medicina a l'edat mitjana
Es va caracteritzar per una ràpida decadència econòmica, política i cultural. Va fer enrere a favor de la superstició, la màgia i les pràctiques dels curanderos. -
500
Pesta de Justinià
Una de les grans epidèmies de pesta en l'edat mitjana. -
1300
Medicina medieval
Sabers anatòmics van anar guanyant autonomia, i es van generalitzar la pràctica de la dissecció de cadàvers. -
1300
Pesta negra europea
Una de les grans epidèmies de pesta en l'edat mitjana. -
1400
La medicina renaixentista
Van passar per dues etapes:
1.Segle XV i començament del XVI es van caracteritzar per la retrobada amb els coneixemnts clàssica, de les versions gregues originals. Galè i Hipòcratres van ser revalorats.
2. van ser corregits i contrastats amb l'experiència dels metges. -
Period: 1500 to
Universitat de Pàdua
Escola important d'anatomia. Van introduir així el concepte de fibra, la descripció de la circulació menor de la sang o les vàlvules de les venes. -
Period: 1511 to
Miquel Servet, Juan Valverde de Amusco i Realdo Colombo
Van descriure la circulació menor de la sang, és a dir, que la sang anava del cor als pulmons i tornava al cor. -
La revolució científica
En les ciències mèdiques es van formar una sèrie de corrents intel·lectuals, dos dels quals van destacar:
1. L'empirisme mèdic: renovació dels coneixements patològics.
2. El mecanisme biològic: va incidir especialment en la fisiologia. Harvey va ser el fundador. -
La medicina a la il·lustració
Van haver-hi dos metges molt conegust:
Herman Boerhaave: Va posar de moda la lliçó clínica al costat del llit malalt.
Albrecht von Haller: Va fer contribucions importants a l'anatomia microscòpica. Pare de la fisiologia experimental. Va estudiar les propietats fisiològiques del teixit muscular i el sistema nerviós. Contracció muscular mitjançant l'impuls nerviós. -
Higiene pública i prevenció de malalties
Es va desenvolupar l'higiene pública i la prevenció malalties. Es va comerçar a tenir en compte les condicions de vida i a valorar-les com a factor que incideix en l'estat de la salut. -
Clínics importants
Philippe Pinel: lesions provocades per determinades malalties als teixits del cos.
Louis Pasteur: va estudiar malaties causades per la invasió d'altres éssers vius (microbiologia). va disenyar la primera vacuna contra la ràbia.
Koch: va indentificar al microscopi els bacteris productors del carboncle, la tuberculosi i el còlera.
Fleming: descobreix el primer antibiòtic, la penicil·lina. -
La institució hospitalària
Els hospitals augmenten cada cop més a mesura que avança la industralització i creixen les agrupacions urbanes. -
Ciència mèdica i escoles clíniques
Tres grans escoles van marcar el desenvolupament de l'anatomopatològic (vinculava la malaltia a algun tipus de lesió morfològica, microscòpica o macroscòpica), la fisiopatològica (alteracions funcionals) i la etiopatològica (agents externs, microbis o toxics). -
Els reptes de la medicina actual
La medicina es va desenvolupar de manera espectacular. Han aparegut noves malaties que no estan encara sota control com: la sida, el càncer... que aquests són els reptes principals de la medicina.