HISTÒRIA DE LA MEDICINA

Principals aportacions a la ciència/medicina

460 BCE

Hipòcrates van ser el primer en descriure moltes malalties i trastorns mèdics. Se li atribueix la primera descripció de la acropàquia.
Hipòcrates va començar a classificar les malalties en agudes, cròniques, endèmiques i epidèmiques.
Altres de les grans contribucions d'Hipòcrates són les seves descripcions de la simptomatologia, el tractament quirúrgic i el pronòstic de l'empiema toràcic, una supuració del revestiment de la cavitat toràcica.
Es va plantejar la teoria dels humors corporals.

Hipòcrates (460 a.C-370 a.C)

460 BCE

Hipòcrates va néixer a Kos, Grècia el 460 a.C. Va ser un metge important grec en el segle de Pèricles. És una de les figures més destacades en la història de la medicina i és considerat un dels pares de la medicina.
Hipòcrates va ser el primer cirurgià toràcic de qui es té constància i els seus descobriments encara són vàlids la majoria.

Galè (129 a.C-200 o 216)

129

Claudi Galè va néixer a Pèrgam (Turquia) l’any 129. Va començar a estudiar filosofia als seus 15 anys, però als seus 17 el seu pare va decidir que s’havia de dedicar a la medicina. Quan en tenia 20 va morir el seu pare. Després de la mort del seu progenitor, va anar a viatjar pel món fins els seus 29 anys. Quan va tornar a Pèrgam, el van fer metge dels gladiadors. Temps més tard va deixar Pèrgam i va anar a Roma on va guanyar molta fama.
L'any de la seva mort va ser entre el 200 i el 216.

Principals aportacions a la ciència/medicina

129

Va ser pioner en la fisiologia del cos humà, a partir de practicar moltes disseccions, va poder identificar set nervis cranials i va descriure les vàlvules del cor, i fins i tot va poder descriure entre venes i artèries.
Va descriure les diferències entre la sang venosa i l'arterial.
Els seus textos eren la base del sistema anatòmic.

Principals aportacions a la ciència/medicina

980

Avicenna va deixar per escrit els seus coneixements mèdics en 5 llibres anomenats Cànon, que van tenir influència sobre la pràctica i ensenyança de la medicina occidental.
Avicenna també és conegut com l’inventor de la traqueotomia, pràctica que consisteix en fer una incisió a la tràquea.
A més, va descobrir que el cor bombeja la sang i la porta cap a la resta del cos i va descriure amb precisió el sistema de ventrícula i de vàlcula del cor.

Avicenna (980-1037)

980

Ibn Sina fou un filòsof i metge persa nascut a Afshana el 938 d.c. Era un nen prodigi que de petit ja sabia gramàtica, geometria, física, medicina, dret i teologia.
Va ser visir en diverses ocasions, va exercir de metge de prínceps i va servir en corts.
Tenia una concepció del món emanatista, que es basava en el fet que Déu era el primer ésser, el necessari.
Va ser el primer metge de l’edat mitjana i és per això que se’l considera la figura més important de la medicina àrab.

Principals aportacions a la ciència/medicina

1514

Va estudiar profundament l’anatomia humana, per això el 1543 va escriure un llibre sobre l’estructura del cos humà, que va ser el primer llibre modern de l'anatomia. És per aquesta raó que Andreas Vesalius és considerat el fundador de l’anatomia moderna. Va ser tal la seva influència que fins i tot, Carles V, rei espanyol, el va cridar perquè formes part del seu servei mèdic.

Andreas Vesalius (1514-1564)

1514

Andreas Vesalius va néixer en una família farmacèutica el 1514 a Brussel·les i va morir el 1564 a Grècia. Va ser metge pioner de l’anatomia. Va estudiar a la Universitat de Lovaina el 1529, però el 1533 se'n va anar a la Universitat de París, on va tenir una gran importància gràcies a les la observació de la dissecació de cossos humans. Anys més tard va anar a Pàdua, al Centre Neurològic de la Investigació Europea, on el van nombrar catedràtic d’anatomia.

Principals aportacions a la ciència/medicina

1843

Es va fer famós per descobrir el bacil de la tuberculosis i el del còlera. Va rebre el Premi Nobel a la Medicina el 1905 pels seus treballs per la tuberculosis.
Va ser el primer a demostrar, mitjançant experiments científics, que una malaltia específica (àntrax) era causada per un microorganisme específic.
El treball de Koch va consistir a aïllar el microorganisme causant d'aquesta malaltia i fer-lo créixer en un cultiu pur, utilitzant-lo per posar la malaltia en animals de laboratori.

Robert Koch (1843-1910)

1843

Robert Koch fou un metge i microbiòleg nascut a Alemanya l'11 de desembre de 1843. Va estudiar medicina sota la tutela de Friedrich Gustav Jakob Henle a la Universitat de Gotinga. Se’l considera, junt amb Louis Pasteur, el pare de la bacteriologia i el que va establir les bases de la microbiologia mèdica moderna. Va presentar les seves troballes el 24 de març de 1882 a la Societat Filosòfica de Berlin.

Freud (1856-1939)

1856

Sigmund Freud, nascut a la República Txeca el 6 de maig de 1856, fou un metge i neuròleg austríac considerat el pare del psicoanàlisis.
Utilitzava la hipnosi per ajudar els malalts mentals.
Quan era petit, es va mudar amb la seva família a Àustria, on anys mes tard, va estudiar-hi medicina. Després d'exercir de metge, es va dedicar al psicoanàlisi. Sigmund Freud es va dedicar a escriure fins que va morir a causa d'un càncer de boca.

Principals aportacions a la ciència/medicina

1856

Va desenvolupar la teoria del psicoanàlisis, consistent en que els éssers humans duem a terme la majoria de les accions inconscientment i una petita part són les que realitzem amb consciència. Freud va revolucionar la psicologia analitzant i donant eplicació al comportament dels seus pacients.
Freud va definir el concepte d'inconscient i argumentava que la ment es dividia en 3 capes: conscient, preconscient i inconscient.

Fleming (1881-1855)

1881

Alexander Fleming, nascut el 6 d’agost de 1881, va ser un metge britànic destacat per ser l'inventor de la penicil·lina. El 1945 va guanyar el Premi Nobel de Medicina. Va estudiar medicina a la universitat Saint Mary’s School de Londres, on es va graduar el 1908. Un cop va acabar als seus estudis, hi va treballar i més tard va ser nomenat professor del centre. Fleming va acabar morint d’un infart de miocardi el 1955.

Principals aportacions a la ciència/medicina

1881

La seva aportació més gran a la medicina va ser el descobriment de la penicil·lina. Això va permetre crear un gran quantitat d’antibiòtics que van reduir en gran nombre la mortalitat de l’època.
Fleming també es va dedicar a la fabricació de vacunes i sèrums.
Durant el seu treball com a metge militar, va veure que les ferides de metralla causaven una gran mortalitat, i per això va fer recerca en el tema i va acabar descobrint el lisozim, que evitava el gran patiment de les ferides infectades.