-
2000 BCE
Abaco
El ábaco es un instrumento que sirve para efectuar operaciones aritméticas sencillas (sumas, restas, divisiones y multiplicaciones y otras más complejas, como calcular raíces). Consiste en un cuadro de madera con barras paralelas por las que corren bolas movibles, útil también para enseñar estos cálculos simples. Su origen se remonta a la antigua Mesopotamia, más de 2000 años antes de nuestra era. -
BLAISE PASCAL
Blaise Pascal va construir una màquina mecànica de fer sumes, la Pascalina,
amb la intenció d'ajudar el seu pare, que era un alt funcionari de finances. El mecanisme
estava format per una sèrie de discos associats a rodes que tenien marcats els nombres
des del zero al nou en les seves circumferències. Quan una roda feia una volta completa,
avançava l'altra roda situada a la seva esquerra. -
Joseph Marie Jacquard
Joseph Marie Jacquard, analitzant les operacions repetitives que es requerien
per a la producció de teixits amb els telers de l'època, va idear conservar la informació
repetitiva mitjançant targetes perforades. Aquestes perforacions eren detectades de
manera mecànica i controlaven l'elaboració dels teixits i dels seus dibuixos. -
Charles Babbage
el matemàtic anglès Charles Babbage es va adonar que les taules
trigonomètriques de l'època estaven plenes d'errades ja que havien estat calculades a mà,
per això va idear una màquina capaç de calcular taules de funcions. Es tractava de la
“màquina diferencial”, que calculava el valor numèric d'una funció polinòmica sobre una
progressió aritmètica, ja que les funcions es poden aproximar mitjançant polinomis. Per
aquesta màquina va obtenir la medalla d'or de la Royal Society el 1822. -
Babbage
Babbage va desenvolupar el projecte de la màquina analítica.
Es tractava d'un ordinador mecànic de propòsit general, preparat per a realitzar qualsevol
tipus de càlcul mitjançant un programa adequat. Els elements fonamentals eren una
memòria per a emmagatzemar xifres, una unitat aritmeticològica capaç de realitzar càlculs,
una unitat de control perquè les operacions es feren en l'ordre correcte, lectors de fitxes -
George Boole
George Boole va desenvolupar la teoria de l'Àlgebra de Boole, que va
permetre anys després la representació de circuits de commutació i el desenvolupament
de la teoria dels circuits lògics. -
La primera generacio
Els ordinadors d'aquesta primera generació utilitzaven
tubs de buit per a processar la informació. Els encarregats
o operadors hi introduïen les dades i els programes
directament en codi de màquina mitjançant targetes
perforades. Aquests ordinadors de tubs de buit eren molt
grossos i generaven una quantitat de calor molt elevada. -
Segona generacio
Aquesta generació està marcada per la invenció del transistor, que va substituir els tubs
de buit. Això va permetre la creació d'ordinadors més ràpids, més menuts, amb menys
necessitats de ventilació i menys consum elèctric.
Els ordinadors de la segona generació utilitzaven memòries de nuclis de ferrita per a
l'emmagatzematge primari. Aquests nuclis contenien xicotets anells giratoris de material -
Tercera generacio
Tecnològicament, l'element més significatiu d'aquesta generació és el circuit integrat.
El setembre de 1958, Jack Kilby, que treballava a la Texas Instruments (TI), va presentar
el primer circuit integrat. Tenia la mida aproximada de la meitat d'un clip i integrava dins el
material semiconductor diferents elements electrònics. Jack Kilby és una de les personalitats
més respectades en el camp de l'electrònica per les grans aportacions que hi ha fet. -
Quarta generacio
Aquesta generació comença amb l'aparició del microprocessador l'any 1971, que
consisteix en la integració de tota la CPU d'un ordinador en un únic circuit integrat.
Va ser un treballador d'Intel anomenat Ted Hoff qui va posar a punt el microprocessador
4004 amb 2.300 transistors, que podia executar 60.000 operacions per segon.
En aquesta generació moltes funcions del maquinari de gran complexitat es van construir. -
Primers ordinadors personals
El primer
que es va construir es deia Altair i el va produir MITS l'any
1975. L'IBM-PC es va anunciar el 1981.
Es desenvolupa la teleinformàtica, que permet la connexió
de grans xarxes d'ordinadors, tant d'àrea local com d'àrees
públiques, que distribueixen eficaçment els recursos tant de
maquinari com de programari.
Apareixen els sistemes operatius estàndards que no depenien directament del constructor
del maquinari i, per tant, poden ser utilitzats per diferents models d'ordinadors. -
La quintana generacio
El govern japonès va presentar, el 1981, un projecte d'ordinadors de cinquena generació.
Tenia per finalitat construir en un període de deu anys ordinadors d'un nou gènere dissenyats
per raonar, manipular grans quantitats de coneixements i dialogar de forma natural com
l'ésser humà. Els xips d'aquesta generació seran d'una alta escala d'integració. S'espera
reduir l'amplada de les connexions a 1/4 de micra; així es pretén arribar a la velocitat d'un
nanosegon.
