HISTORIA DE ESPANYA AL SEGLE XIX

  • Period: to

    REGNAT DE CARLES IV

    Va ser rei poc després de la revolució francesa, va haver de deixar el govern a Manuel Godoy del que es rumorejava que era l'amant de la seva dona. El seu regnat va haver d'acabar a causa del motí d'Aranjuez.
  • Period: to

    REGNAT DE CARLES IV

    Va ser rei poc després de la revolució francesa, no tenia un caràcter per governar entonçes va deixar el govern a mans de Manuel Godoy del qual es rumoreja que era l'amant de la seva dona. Va deixar de ser rei a causa del motí d'Aranjuez i la corona va ser del seu fill.
  • TRACTAT DE SAN IIDEFONSO

    Va ser una aliança entre Espanya i França militar l'acord era que havia de fer front al Regne Unit ja que quan Espanya tractava de creuar la frontera America els amenaçaven. Els acords van ser: que l'aliança militar fos ofensiva i defensava, el manteniment d'aquestes forces ho pagaria el país al que pertanyessin, lluitessin amb totes les seves forces i decidissin cosa politicament junts.
  • TRACTAT DE SAN IIDEFONSO

    El tractat va ser entre Espanya i França i va ser secret, aquest tractat es va dur a terme durant les guerra napoleòniques. Espanya canvio terres nord-americanes de Luisana per terres a Toscan.
  • TRACTAT DE FONTAINEBLEAU

    Fue firmado en Francia por Manuel Godoy, Carlos IV y Napoleón Bonaparte. Se aliaron para intentar derrotar a Portugal quie estaba amenazando a España con la ayuda de Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda.
  • MOTIÍ DE ARANJUEZ

    Es va produir perquè les persones no estaven satisfetes amb el govern de Manuel Godoy. El motí va acabar amb Manuel entre reixes i Carle IV donant-li la corona al seu fill el principi Ferran d'Astúries que passo a ser anomenat Ferran VII, era la primera vegada que es veia que un fill li treu la corona al seu pare a causa d'un motí.
  • BATALLA DE BAILÉN

    Es va realitzar durant la Guerra del Francès i va ser la primera derrota a camp obert de l'exèrcit napoleònic. Aquesta batalla es va realitzar a Bailén. L'exèrcit francès es componia d'unes 27.000 persones amb un altre espanyol.
  • Period: to

    GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS

    Foren les primeres Corts, en el període del constitucionalisme de la Guerra del Francès i suposen el trànsit de l'Antic al Nou Règim. Les Corts de Cadis es divideixen en tres legislatures: Corts Generals i extraordinàries i legislatures ordinàries.
  • CONVOCATÓRIA DE LES CORTS CONSTITUENTS

    Tenien com a objectiu defensar la invació francesa i exercir també el poder que tenia Josep I ja que no el volien com a rei. Estaven formades per: militars, gent que representaven l'alt clergat, funcionaris, professors i tots ells conservadors.
  • APROVACIÓ DE LS CONSTITUCIÓ DE 1812

    Va ser la Constitució Espanyola amb més articles, va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis. Establia la sobirania, la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres.
  • Period: to

    SEXENNI ABSOLUTISTA

    Van decretar la abolició´de la Constitució de 1812 i va comensar a regnar com a rei absolut. Els liberalistes eren empresonats o exiliats. Van tractar de restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments amb la ajuda de una part del ejercit.
  • MANIFEST DE LES PRESES

    VA ser el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis.
  • Period: to

    REGNAT DE FERRAN VII

    Va començar a ser rei després del motí d'Aranjuez. Va obligar al seu pare a renunciar-hi, sent proclamat com a rei amb el títol de Ferran VII.
  • PRONUNCIAMENT DEL CORONEL RIEGO

  • Period: to

    TRIENNI LIBERAL

    Va triomfr el pronunciament liberal dirigit per el coronel Riego. Es va deixar lliure als liberals que estaven empresonats i van convocar les Corts i es restauraren les reformes aprovades per les corts.
  • ARRIBADA DELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS

    Va ser un exèrcit que va fer tornar a Ferran VI. Van ser enviats per la Santa Aliança i els van enviar durant el govern liberal.
  • Period: to

    DÈCADA OMINOSA

  • PROMULGACIÓ´DE LA PRAGMÀTICA SANCIÓ

    Com Ferran no hi habia tingut cap fill masculi va decidir llevar la llei salica perquè la seva filla Isabel pogués regnar. Molta gent no hi va estar d'acord i es van posar al costat del seu germà Carles de Borbó.
  • INICI DE LA PRIMERA GUERRA CARLINA

    Cuan Ferran VI va morir la seua dona es va tindre que fer carrec del govern, ja que la filla era menor d'edat. A Carles de Borbó no li va agradar la idea i es va proclamar rei d'espanya i així es va crear la guerra carlina, que va acabar amb la derrota carlina.
  • MORT DE FERRAN VII

    Ferran va morir per apoplexia que és una obstrucció o compressió d'una artèria del cervell deguda a hemorràgia.
  • ABRAÇADA DE VERGARA

    Cuan va acabar la guerra carlina va acabar amb el Conveni de Bergara i la derrota carlina, encara que es tornaren a enfrontar.